Jaume Renyer

Jaume Fàbrega, en poques ratlles, sap retratar la poca cura amb la feina, les eines de treball, l’abillament personal que ens caracteritzen a voltes, que contrasten precisament amb l’empenta, la feina ben feta i la dignitat que són també virtuts nostrades. Penso que la bondat d’esperit i vital de les persones i dels pobles, per minoritària que sigui en temps d’adversitats, és allò que fa sobreviure les nacions, i també la nostra. El mateix Fàbrega en dóna mostra titulant significativament el seu bloc “Bona vida” emprant-lo com a mitjà de difusió dels seus propòsits regeneradors de les formes de vida catalanes. A l’apunt “Cuina nacional”,  (11 de desembre del 2008) i en una entrevista el 15 del mateix mes al diari digital “El Debat”, afirmava: “A Catalunya hi ha un fenomen únic a Europa: el menyspreu a la pròpia cuina”. Aquesta afirmació era complementada ahir mateix pel conductor del programa del Canal 33, “En clau de vi”, Marcel Gorgori: “Catalunya deu ser un dels pocs països del món on tenint vins de primera qualitat consumim els de fora”.

Així doncs, tenim bona cuina i bon vi, però no tenim autoestima, som uns menargues, bé a dir Fàbrega. La poca estima per allò propi pot tenir causes diverses, (algunes autòctones i ancestrals fins i tot), però en l’actualitat el menyspreu per la catalanitat en totes les seves formes (degradació de la llengua, destrucció del territori i del patrimoni històric, i davaluació de la cuina, entre d’altres), és induït des del “patró” espanyol, uniformitzador i assimilacionista. La reafirmació culinària, vinícola, és també un acte de reafirmació nacional i, a més, gratificant. Al contrari dels pobles que es reafirmen en el sacrifici, els catalans ho fem en el gaudi de la vida. Aquesta és la nostra esperança i la nostra victòria.

Post Scriptum, 14 d’agost del 2009.

Ahir al vespre -a la casa dels margallons-vam sopar a la fresca els meus fills i una colla d’amics. Cuinant al foc a terra, vam preparar un seguit de plats del país: rèmol a la llosa de pissarra, barat a la brasa, pop estofat amb pataques, escopinyes amb absenta. Per beure, vi de la terra penedesenca (Vallformosa) i cava 2014, nou estat d’Europa (distribuït pel XECNA -Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional-).