Com a preludi de la revetlla, aquest matí hem esmorzat al bar de l’Orfeó Reusenc una colla d’amics, convidats pel Pere Olivé, que acumula celebracions a base d’àpats.
Al vespre cadascú a ca seva. Avui toca sopar a la fresca, cuinar a la brasa i ballar amb la música de la terra mentre els xiquets tiren de petards.
El solstici d’estiu és la més nostrada i antiga de les festes catalanes, la cultura del foc és la memòria històrica d’una mentalitat col·lectiva, d’una manera de viure, de gaudir. Algunes entitats culturals catalanistes promouen extraoficialment -com és defensen les causes patriòtiques en aquesta democràcia de façana que tenim- que Sant Joan (la denominació cristiana de la celebració ancestral) sigui la festa nacional dels Països Catalans. De moment, hi ha poques perspectives d’èxit, però la proposta no deixa de reflectir una realitat evident -tot i que molts dels qui hi participen no en siguin conscients- la festa del foc ens identifica com a poble.
Per això no confio gens en la predisposició del govern espanyol per elaborar una normativa legal que la preservi davant la directiva comunitària que vol regular aquestes activitats. Tampoc tinc cap confiança en la fermesa i l’eficàcia que pregona el conseller Tresserras a l’hora de sostenir aquesta causa front el govern espanyol, vista la seva actuació precedent respecte de les emissions de TV3 al País Valencià, (i les Illes). Tot al seu temps, ja es veurà, i cadascú tindrà ocasió de fer el seu paper. Avui toca, gatzara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!