Arriben les I Jornades de Blocs i Literatura per convocar-vos a la festa de la paraula , l’amistat, la reflexió i la primavera que ens bull a tots a la sang, amb ganes de nodrir-nos i alimentar els pocs espais que tenen valor i no preu , els que neixen de la generositat i la
Amb quina ratllademà faré camí amb quin desficisabré temptar la sang i també l’aiguaPerquè tu em sentisja sócja em percudeix la pluja Felícia Fuster Passarel·les La boira em tiba paravents de neu. …/… Per les falses tarteres de la nit, perduda,em glaço. El cor ja no fa foc,el dit no pot llegir: segueix a
“Tots aquests dois” … Qui era en Guillem d’Efak? from circol malda on Vimeo. Tots aquests dois és l’espectacle que en Pep Tosar presenta al Círcol Maldà, al carrer del Pi 5, esc. dreta, de Barcelona, de dijous a diumenge. El podeu veure fins a dia 26 de febrer, un espectacle musical i audiovisual, on
A Rosa Leveroni Érem tres, jups, al fosc de les veremes,Amb mar als ulls i vinassa a les mans,Quan fuma el rec a la sal de les selvesI un plor d’infant espurneja al serrat. Érem dos, drets, al roc de les estrelles,El cor sangós, sense forma ni dards,Quan crema l’erm i sangloten les breesAls
Avui , 15 de gener de 2012, a Sa Congregació , carrer del Rosari 25, de Sa Pobla, a les 20h, l’Obreria de Sant Antoni i tots els amics d’Alexandre Ballester li retran homenatge amb una lectura dramatitzada de text i poemes, dins dels actes de l’any Alexandre Ballester que va tenir l’encert de declarar
No tenim por de fer-nos grans.No tenim por d’estar tots sols. El nostre país petit creixerà enguany, malgrat la gent ufana i superba, més que mai. El nostre país petit enguany és més a prop del seu somni. No el barataríem per res. No ens vinclarà la por, ni ens perderem en disputes insensates ni
La llum travessa la rosassa i torna la pedra del temple roent. L’ hivern treballa dins del fred, sense defallir, acompleix el seu ritme, promet l’esperança. Per enfortir els llaços que ens uneixen, sota el gebre, fent camins de llum nou nada, a la solitud de la branca, que sembla morta però es prepara per
El dia acotxat encara, ran de carrer. Les gavines rapinyant les restes de la nit de bauxa o solitud. A la riera els coloms arrecerats als marges. Camí del Baluard cames matineres, vestides amb jeans i sabates còmodes, i caps amb capells i bufandes. El matí era fred poc abans de les vuit. En arribar,
El tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, una pèrdua irreparable. Fer un televisió no és una feina fàcil, deia l’anunci entranyable de Televisió de Mallorca. En canvi hem vist amb impotència que desfer-la sí que ha estat una feina molt fàcil i bastant bruta, per cert. La decisió del tancament no ha estat pas
Avui se n’ha anat Montserrat Figueras, la dona que ha brillat amb llum pròpia devora Jordi Savall, avesada a sentir el brogit de la terra i el xiulet poderós del vent entre les pedres – el delicat tremolor del qual ningú no ha parlat, avesada a comprendre la llengua dels àngels i a vibrar amb
Dia 10 de novembre, 20 anys de la seva absència, ploma en mà fins el darrer dia.– Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l’hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s’hi estavellen, altres se’n surten i moren tot sovint allà on han nascut– Per què,
Novembre ha començat amb bells crepuscles i les garcetes blanques als esculls. El temps ha estat benigne. El cel diürn ple de núvols blancs, acumulats o esparsos. La llevantada a Ciutat gaire bé ha passada de puntetes. El sol ha lluït mel i espectacles a la mar. De nits la lluna ha anat creixent, com
Fa tres anys vaig escriure, tal dia com avui, allò que sentia en front de diades d’exaltació de l’imperialisme amb resultats letals i reivindicava la poesia com arma de futur. Alhora us remetia a un altre article, de fa cinc anys, on connectava la violència contra les dones, el degoteig persistent d’assassinats, amb la permissivitat
Tal dia com avui, fa vint anys, va morir Maria Aurèlia Capmany. Va morir el mateix any que Montserrat Roig – éren amigues, feministes, escriptores, activistes. L’edat no és tan important com la condició femenina. Se’n va anar el mateix any que Cabrera va ser declarada Parc Nacional, l’any que van morir també: el que