El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Maria Aurèlia Capmany(1918 – 1991):20 anys de la seva mort
Se’n va anar el mateix any que Cabrera va ser declarada Parc Nacional, l’any que van morir també: el que va ser més de trenta anys el seu company, Jaume Vidal Alcover ( Manacor,1923 – Barcelona,1991), Frank Capra , Maria Zambrano, Margot Fontenyn, Josep Maria Fonollosa, Graham Greene, Freddie Mercury i Ferrater Mora.
El món gira. Pel camí perdem les baules que ens han precedit i que han lluitat per ser qui som, han fet història, han estat pioneres o continuadores. Resten, però, al nostre imaginari cultural i emocional. Aquell any Nadine Gordimer va ser Premi Nobel de Literatura i Aung San Suu Kyi Premi Nobel de la Pau per la seva posició no violenta en defensa dels drets humans i la democràcia a Birmània.
Les dones anem fent un país cada pic d’una visibilitat més gran i important arreu del món. Però…
… com deia Maria Aurèlia:
El problema de la dona existeix. Existeix més profundament que mai perquè se’ns presenta en el camp de la vida quotidiana, de la pràctica diària, i no en el més vague i còmode de la ideologia
La dona a Catalunya, consciència i situació ( 1966)
Un plaer haver-la conegut, llegit, escoltat, vist al teatre i poder-la recordar. Un dels primers llibres que varem regalar al nostre fill major, en R., d’aquells que en deien de literatura juvenil, va ser el seu llibre: Àngela i els vuit mil policíes que parla de n’Angela Davis. Tot acaba lligant
L’any 1991 Genesis publiquen el seu album We can’t Dance, que varem regalar a la nostra filla E.:
Fotografia: Maria Aurèlia, al seu llibre Mala Memòria
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tornar d’un dinar acompanyada de bons amics i amigues, llegeixo emocionada el teu apunt. Gràcies per aquesta ‘bona memòria’ i recordar com les dones anem fent un país millor, però ….. el problemas persisteix. Maria Aurèlia i Aung San Suu Kyi, dues dones molt present en la meva vida.
Bon diumenge !
…que ens l’hagis recordat. Va ser una dona important, constructora de la Catalunya contemporània. Si més no, va fer-hi una aportació singular.