He vist en Cris Juanico, acompanyat de l’Original Jazz Orquestra, vestit de gentleman, cantant la bella cançó “Vola’m a sa lluna”, una declaració d’amor fresca i acollidora, un clàssic. Ai! quin ganxo té amb aquest posat murri i d’enfant terrible. L’arracada a l’orella esquerra deixa clar que no fa grans concessions, només ho tasta. Ens agrada aquí
Un seguit de carones deixondides, com les del vou-veri-vou per no dormir, d’en Guillem d’Efak, seguia, d’esquerra a dreta, els moviments dels músics, de la cantant i del deïdor de poesia i vida, al Teatre d’Artà, el diumenge dia 12 de novembre, des de les nou del vespre, havent fosca resolta en el cel i una
Vint bales a Layret Vint bales foren, vint bales ai!, quan trencava la nit! Dia trenta de novembre, nit d’hores decapitades! Vint bales foren, vint bales! Dia trenta de novembre, nit sense alba al matí! Ai, com moria la nit! Caigué la crossa del poble! Segaren l’alè de l’aire!
Divendres dia 10 de novembre, estant la lluna baixa en el cel, quart minvant, com una tallada de llimona a un te negre sideral, es va fer la presentació del llibre d’en Miquel Àngel LLadó, “La volta celeste”, a les 20 hores, a l’Illa de Llibres de la Misericòrdia de Palma. La sala de la llibreria
Com a cabaret de paraules s’anunciava l’espectacle “L’illa del tresor”, al Teatre del Mar, del Molinar. Per mi ha estat molt més. Anava ben tranquil·la que passaria una bona estona , entre jocs de paraules i petits tresors lingüístics, doncs m’afanyo a no perdre’m el programa del 33, els dimarts, siga l’hora que sigui. En
“La història de l’amor”, edicions Salamandra, la Magrana, Barcelona 2006. J.M. Coetzee diu ” Encantador, tendre i completament original” Encara l’estic llegint, però voldria compartir dues consideracions amb vosaltres: La primera , la dedicatòria: “Als meus avis, que em van ensenyar el contrari de desaparèixer” M’ha emocionat. M’he aturat a sentir el què vol dir el
Un poc de poesia: Un saure itinerant dibuixa mapes de desig a la sorra pàl·lida La sorra indiferent espera el cant del vent per arrissar-se Un cop de realitat: La creació del registre d’opció lingüística del Sr. Rodríguez Us faig arribar la resposta del Consell de Mallorca, publicada al Diari de
A les 22 hores de dia 21 d’octubre, a sa Pobla. Molt puntual, just passaven cinc minuts de l’hora anunciada, que ja sortia en John Hammond a l’escenari. Un auditori petit, sa Congregació – unes 150 persones – Bé, petit en comparació a la talla del cantant de blues. Ha estat proper, autèntic i versàtil,
La meva contribució a “SALVEM MALLORCA, NOMÉS EN TENIM UNA” PLANTAR IRIS I NARDS Rodons, petits, color de cera i mel, els bulbs dels iris i els dels nards dormen fins a ésser desvetllats. Si pensem a trobar el temps i recordem que
… I rep la seva estora de fulles repetides, com un regal. Eren les vuit del vespre. Caminàvem rambla amunt cap el teatre de la casa de cultura de Bunyola, per escoltar el concert del dissabte 14 d’octubre, tot esperant de trobar-hi els amics amb els que sopes els divendres, i els altres, aquells que
El llibre d’en Martí i Pol , d’edicions 62 · Empúries 2002, ens regala un grapat de Haikús, precisos i lúcids. El tast que us he triat diu així: A quin paisatge podem adscriure els somnis els sense pàtria? Clarors , desficis, qui pot tornar els estímuls de l’esperança? Algú desperta de tant en tant la
Aquest novaiorquès, a la tardor temperada que ens regala Mallorca, la corbata de poriol, vermella, puntejada de negre, el vestit del color de la fusta del llaüt , el llaüt amb llom retjat i una roseta gravada al seu centre per on s’escampen els sons, les vuit cordes, tenses, l’humor fi, la serenitat i l’exquisidesa
He assistit a la presentació del llibre “Cants ” de Safo, introducció, traducció i notes de Maria Rosa LLabrés. La Magrana, 2006 Barcelona Us en vull mostrar un petit tast , el cant 16, del Llibre Primer, per la seva fresca proposta , molt adient avui i ara, com un temps. Podriem dir que és
“Com llegir i perquè” Anagrama Empuries 2000 Barcelona. Harold Bloom cita en Bacon: “No llegiu per contradir o refutar, ni per creure o donar per descomptat, ni per trobar tema de conversa o de discurs, sino per SOSPESAR I CONSIDERAR” I afageix: “.Trobeu el que us és pròxim que pugui ser sospesat i considerat, i que
És així la nostàlgia: viure enmig de les ones sense cap pàtria mai a dins del temps I així són els desitjos: diàlegs en veu baixa de les hores diàries amb una eternitat De “Per a la meva celebració”