La Balanguera misteriosa com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l’ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga
Fa un any escrivia l’anunci del Festival Neotokyo 2010 al Baluard de Palma. Avui em faig ressò del Festival Neotokyo 2011. També, com l’any passat hi participa Kingdinsky . Juntament amb els grups Fura i Toxic Army clouen el Festival. Kingdinsky toca a les 22 hores al mateix espai, obert a la mar, a la
Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i
Es clou el blau del dia a la parpella de la nit. L’horitzó mostra un rastre vermell de foc que es descompon cap a la fosca a ditades esparses. El dia s’escurça imperceptible. L’estiu està ple de possibilitats, perles petites que ens recorden que som forts, creatius i vius, com aquesta Remor, a Sineu Al
LA MORT DE LA INNOCÈNCIA Què pot fer ella d’aquella fosca nit que li caigué damunt com una sentència i li tallà els somnis amb els trets covards que van assassinar son pare? La roja clavellina de la sang, imaginada en el dolor dels llargs insomnis d’orfe, la guaria del ressò de
Avui, primer de juliol, a les 20,30 hores, a La Capella de la Misericòrdia de Palma inaugurem l’exposició : Rompre els murs de silenci, promoguda per l’Associació Memòria de Mallorca i la revista sa Plaça, després d’haver passat per Manacor i Sa Màniga. Els artistes, un grup de set pintors, acompanyats de set escriptors, entrellacen
Horabaixa és la paraula més votada, elegida pels lectors internautes com a la més bella de la llengua catalana a l’enquesta del diari Balears, els 10 dBalears. El resultat final s’ha publicat aquest diumenge 12 de juny. La segona en la tria ha estat jutiperis i la tercera acaronar. No sé si horabaixa és la
L’exposició Rompre els murs de Silenci és un projecte de l’Associació Memòria de Mallorca i la revista Sa Plaça. En paraules de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca, recull el treball d’un grup d’artistes conscients que cal defensar els drets humans i que aposten per recuperar la memòria a través de l’art…
El mirador del safareig gros acollí ahir totes les veus de Raixa i la paraula que es compromet amb el nostre paisatge i el nostre país. Tretze poetes per la Serra, dins el 13è Festival de Poesia de la Mediterrània, aquesta festa de la paraula i els ponts de fraternitat que organitza des de sempre
Bullirà el mar com la cassola en fornmudant color e l’estat natural La natura desfermada, indomable, irada, faent camins dubtosos per la mar…A joc de daus vos acompararé. Però potser l’estrall pitjor el farà la mà de l’ésser humà… El poema d’Ausiàs March és ple d’imatges que ens parlen de la mar , els vents
Negre de nit sense estels, sense lluna. Negre i silenci forçat, perllongat.
M’arriba un sobre ocre, grandària dinaquatre, amb retxilleres lluminoses, suau al tacte. Surt de la bústia, el reconec de fa molts d’anys, l’obro a poc a poc per la serreta, la part final sempre s’esquinça. Ensumo aquella olor de paper bo i tinta fresca. Hi faig lliscar el palmell. Cerco a l’anvers la
Als somnis comença la responsabilitat. Crec recordar aquesta afirmació al text d’una exposició de Miró i Portabella. Tots dos prou garants de fins on els han duit els seus somnis, per gaudi nostre. Ens revela el caràcter que tenen els somnis des del moment que neixen i els hi posem nom. Lluny de qualsevol altra
No em sap pas greu que se’m faci de nit, tant dolçament, amb un traspàs de llum que no pots dir quan comença ni quan acaba, com el llom d’una duna imperceptiblement es fa platja. Una continuïtat marcada des de sempre, potser. En algun punt de la llum que parteix te n’adones que ja és
Sa Figuera Verda és el paisatge personal, aixopluc i refugi, espai real i oníric, forn de prodigis i mirades interiors, lloc de creació i silenci, de llum i d’obaga. És a on escriu en Ponç Pons a mà. El paisatge sempre és diferent, com la vida i el poema, no tel’acabes mai. Ponç Pons, nascut