El Consell de Ministres d’avui ha acordat enviar a les Corts Generals un projecte de llei “sobre la reestructuración del sistema bancario”. Amb aquesta iniciativa el govern Zapatero aprofita la conjuntura de crisi econòmica per incrementar les potestats d’intervenció estatal sobre les caixes d’estalvi.
L’Estatut de Catalunya del 1979 atribuïa a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, el desenvolupament legislatiu i l’execució de l’ordenació del crèdit, la banca i les assegurances i, concretament, la competència exclusiva sobre les institucions de crèdit corporatiu, públic i territorial i caixes d’estalvis. Aquesta previsió estatutària mai es va poder desenvolupar plenament (i menys encara a partir de l’Estatut del 2006) ja que l’expansió de les competències estatals en aquesta matèria va començar en els anys immediatament posteriors a la mateixa aprovació de la Constitució, deixant en paper mullat -sobretot després del cop d’estat del 23-F del 1981- la distribució competencial originàriament pactada.
Una anàlisi d’aquesta evolució legislativa, i la paral·lela jurisprudència constitucional que la va beneïr, es pot trobar en el dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, número 232, de 20 de desembre del 2002, emès en relació a la Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer. Pólíticament es pot resumir així: les caixes d’estalvi són entitats de naturalesa jurídica privada d’interès social, sense ànim de lucre i controlades per les administracions públiques per garantir la recta finalitat de les seves activitats. Enlloc de l’Estat com a Catalunya, les caixes d’estalvi han adquirit una rellevància econòmica i social, capaç de competir amb la banca privada i al marge del poder estatal. Per això, la pretensió del poder polític i financer espanyol ha estat sempre absorvir aquest sector socioeconòmic autòcton.
La Caixa, i Caixa Catalunya en segon terme, han fet continuats exercicis de demostració de la seva lleialtat espanyola, invertint fora de Catalunya només per complaure l’Estat, patrocinant la familia reial fins a extrems grostescos i evitant tothora qualsevol complicitat catalanista. Ara, aprofitant la conjuntura de la crisi econòmica i les dificultats de les caixes catalanes, la feblesa -i la complicitat- del Govern de la Generalitat actual, amb aquesta iniciativa legislativa el govern estatal atorga al Banc d’Espanya noves potestats d’intervenció sobre aquelles entitats que precisin de fons públics per superar la crisi. Tot això, en detriment de les competències de la Generalitat, el govern de la qual és incapaç de respondre políticament a un repte d’aquestes dimensions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, gran reflexió. AMb el FROB ens prendran la casa amb els nostres diners: amb els diners de l’espoli donaran ajuts a les caixes; les caixes no els podran tornar; i, d’aquí uns caixes, caixes controlades per l’estat i, segurament, privatitzades