Els resultats de les eleccions europees als Països Catalans responen a una dinàmica singular, diferent a la resta de l’Estat espanyol, inclús en el cas del País Valencià que es singularitza per l’espanyolisme exacerbat (precisament per esborrar d’arrel la seva catalanitat originària).
A les Illes Balears i a Catalunya (els territoris on el catalanisme sociològic està més extès) l’abstenció ha superat de llarg el seixanta per cent del cens, en una mostra de desafecció de les més altes d’Europa. Una situació anòmala en un país que teòricament aspira a alliberar-se de l’Estat espanyol, ja que el rebuig passiu a la classe política addicta a l’ordre establert inclou els partits sobiranistes, els dirigents dels quals actuen amb la mentalitat i adopten les mateixes actituds que els cabdills unionistes.
A més, la suma dels vots nuls i blancs arriba a la xifra de 105.660, en una proporció significativa a les Terres de l’Ebre, sense que ningú hagi fet una crida prèvia en aquest sentit. En conclusió, sense la participació política activa dels sectors més dinàmics i conscienciats del catalanisme polític no hi ha procés d’autodeterminació possible. L’abstenció, l’apoliticisme juguen sempre en pro de l’ordre estatal espanyol. La regeneració de l’independentisme polític que pretenem des de Reagrupament Independentista passa per actuar d’una manera totalment diferent a com ho fa la partitocràcia local, fent-ho des de la les entitats sobiranistes, la intel·lectualitat amb compromís nacional i els sectors productius que vinculen la seva prosperitat a la de la comunitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Plataforma en Defensa de l’Ebre sí que va demanar el vot nul!