Blog d'en Xavier Mir

Com qui no vol la cosa, Artur Mas ha dit “No, gràcies” a un gruix
considerable de persones que, per a la propera legislatura al Parlament
de Catalunya, volem votar independència. Ho podeu llegir a l’entrevista d’ahir al Diari de Girona.  

“L’Artur Mas, a títol personal, votarà que sí si un dia es planteja el
referèndum. Dit això, com a president de CiU la meva missió no és
portar Catalunya a una derrota, sinó construir la nació del futur per
al conjunt dels catalans i portar el catalanisme a gent que no hi està”

Mas fa la seva anàlisi. Coixa, esbiaixada i interessada des del meu punt de vista. Li pregunten si el partit podria dur el dret de decidir fins a la convocatòria d’un referèndum d’independència i respon això:

“No s’ha de descartar, però no en els propers quatre anys, perquè ens
portaria a la derrota de la causa. I Catalunya no està per acumular
derrotes, sinó per començar a tenir victòries. En aquests moments no hi
ha una majoria social clara per plantejar-ho. I, com que no hi és, els
que volguessin guanyar aquest referèndum el perdrien. S’imposaria la
majoria contrària, que també són catalans i que votarien que no. Anar a
exhibir davant d’Espanya i del món que no volem més llibertat nacional,
un catalanista no ho ha de fer. El que hem de fer és treballar
racionalment i emocionalment, però deixant de banda l’estómac i les
vísceres, perquè la majoria de gent que viu a Catalunya se sentin
catalans i es facin seu el país. Si això ho aconseguim, que no ho
tenim, potser en algun altre moment es podran plantejar altres
objectius.”

Que sàpìga Mas que això és el que volem una gran quantitat de persones que només per prudència no goso anomenar majoria, però que mereixem ser escoltats i atesos. Volem que els partits d’obediència catalana es presentin a les eleccions amb una proposta alternativa per fer un cop de timó i sortir del ruïnós camí que ens obliga a fer l’Estat espanyol.  Demanem als partits que es comprometin, en cas que hi hagi una majoria parlamentària que ho faci possible, a iniciar el procés d’independència. I ho escric en negreta i subratllat perquè quedi clar. No demanem a ningú que es llanci a la piscina com un suïcida, però tampoc donarem suport als qui, d’entrada, neguin allò que la legislatura pugui donar de si.

Mas no és ningú per negar, abans d’hora, la possible existència d’una majoria parlamentària sobiranista. Si resultés que la suma d’ERC, Reagrupament i l’eventual llista de Joan Laporta sumessin majoria absoluta amb els diputats de CiU, i amb una proposta de declaració unilateral d’independència i posterior ratificació en referèndum, CiU no hi donaria suport? Doncs bona nit i tapa’t, que en busquem un altre. El meu vot serà resultat de triar entre aquelles forces que m’ofereixin la independència. Si CiU no l’ofereix, no voto CiU.