Dit això, constatar que Oriol Junqueras té ara mateix 1.766 suports a Facebook i que Tremosa tot just arriba als 705 és tan objectiu com constatar que a l’enquesta de Vilaweb Tremosa obté tres quartes parts d’un suport de base molt més àmplia (10.000 participants). És informació i cadascú la llegeix com vol.
Quant a “dubtar del sobiranisme d’en Tremosa i a fer una cursa de qui és més independentista“, em sento absolutament legitimat a dubtar d’aquest sobiranisme perquè he sentit en directe les entrevistes que li han fet. No m’invento res, i es pot descarregar des dels diversos webs: Tremosa respon el que respon quan li pregunten sobre la independència, sobre el seu suport a la manifestació de Brussel·les i sobre la seva prioritat entre estat propi i estat propici. Ho diu ell en persona, i això em permet escriure el que he escrit sense remordiments. Amb un xic, això sí, de decepció. No seré jo qui reparteixi patents de sobiranista, però tampoc aniré pel món pendent de la manera com cal llegir les declaracions de Tremosa. Jo ja tinc un candidat sobiranista per al Parlament Europeu, i per això dic que no estaré pendent del que faci o digui Tremosa.
Si l’escollit per CiU hagués estat Alfons López Tena, no estaríem dient res de tot això. Celebraríem la coexistència de dues o tres (mai no sé què fer amb en Romeva i sempre em retreuen que me’l deixi o que l’inclogui entre els candidats sobiranistes) candidatures sobiranistes. No hi hauria ambigüitats ni tebiors en les seves declaracions. Ell ha donat suport explícit a Deu Mil a Brussel·les i és igualment clar en el seu missatge respecte de l’estat propici: impossible; una pèrdua de temps, de diners i d’energies.
Espero que Tremosa s’adoni d’aquests darrers errors i que rectifiqui. Res no em plauria més que veure una excel·lent participació i uns immillorables resultats que escombressin l’Obiols i la resta d’espanyolistes declarats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per favor!.
Et superes Mir!.
En primer lloc, deixa’m dir-te que la picabaralla entre Junqueres i Tremosa és estúpida i completament inútil. Esteu aquí montant un Cristo per dos simples diputats d’un grup de cinquanta-quatre (crec que són) tots ells representants europeus de el estado español . Allà, al parlament europeu tothom pensarà en Junqueres i Tremosa com en dos representants del estado español. I la prova és que no podran parlar en català. El PP i el PSOE treuràn uns cinquanta diputats i no fan pas tant rebumbori.
Ai quina pena fem els catalans ! Pocs , pobrets i mal avinguts. I, a sobre, fontent-nos d’hòsties ! Però que burroooos !.
Doncs, mira jo penso que tant Tremosa com Junqueres si no hi van com a catalans, no serveix de res que hi siguin.
Jo proposo que no voten ni a un ni a l’altre. Jo proposo que fem un vot nul, que agafem un paper i un boli i que hi escribim el següent: països catalans, estat independent de la unió europea que ho fiquem dins del sobre i anem a votar. Apa ! I val més que deixem de fer el préssec amb rucades com aquesta. El que hem de fer, és exigir als nostres polítics que convoquin un referéndum d’independència.
La meva respota en aquest post: http://vomitsulfuric.bloc.cat/post/17718/248202
M’ha agradat molt aquesta defensa que has fet dels teus escrits, perquè realment, part del moviment de blocs amb estrella i part de Reagrupament, continua sent instrumentalitzat per CDC. L’odi que tenen a Montilla només els provoca àcid sulfúric a la bilis i no són capaços de relativitzar les coses. No busquen la millor solució al moment, sinó l’aniquilació de Montilla i si cal d’ERC. Això últim potser no ho volen, però sense voler hi col·laboren tan com les cagades que puguin haver fer la direcció actual d’ERC.
Ja ho vaig dir l’altre dia, ni tot és tan blanc i ni tot és tan negre. Actualment, més aviat tot és gris…
Per tant, posem-nos les piles, anem a Brusel·les a fer un gran acte i que cadascú voti a qui més li agradi, però que voti!!!
I a veure si activem al món real el Moviment d’Alliberament Nacional d’una vegada!
Salut i Independència!!!
Amb una cosa estic d’acord, els sobiranistes, parlo globalment, acumulem una quantitat d’errors que fa tremolar, el més recent nomenar al Junqueras com a canditat només per aturar l’efecte Tremosa.
Xavier,
Gràcies per considerar que un comentari breu i ràpid meu mereixi tot un apunt al teu bloc. Com tu mateix dius molt correctament, coincidim en moltes coses bàsiques i importants.
Gràcies!
Aquestes properes eleccions o em quedo a casa o votaré al Tremosa. Sé que aquesta CiU mai ens durà a la independència, però també estic convençut que aquesta ERC tampoc. No hi ha tampoc possibilitat d´entesa entre aquesta CiU regionalista i aquesta ERC regionalista. Perque la prioritat dels dos partits és ser socis del PSOE. Crec que les direccions de tant l´un com l´altra partit haurien de dimitir. I mentre no ho facin no votaré ni el Mas ni el Puigcercós. Si voto a les europees com a màxim em decidiria pel Tremosa, perque crec que ERC està molt més necessitada d´una bona hòstia ara mateix. Menys polítiqueria i més pensar en el país. Quants de vosaltres cobreu un sou oficial?
Primerament, com de costum, combrego gairebé en la totalitat del que diu en Xavier.
Ara bé, el partit de ping-pong en que s’ha convertit el diàleg/monòleg d’aquest fil és un clar exemple del que cal evitar i que tem el citat Pere Cardús. Jo mateix me’n he queixat diverses vegades (Cap on va l’esquerra sobiranista? títol del que em sembla hauré d’eliminar “l’esquerra”) del mal que patim, de l’atomització, del fratricidi.
Tots cometem errors i tant CDC com ERC no n’estan exemptes. Em sembla recordar, però, que el mateix admirat Alfons López Tena ha comentat alguna vegada, que ERC pot haver comès un error amb la seva tria d’aliat en el PSC, però que CDC també hauria de mirar la seva aliança molt més perllongada amb un partit unionista (sobre tot el seu líder) com és UDC.
La qüestió és que cal gent amb visió transversals, com en López Tena (Marxa a Brussel·les) capaces de trobar els denominadors comuns, tot i discrepar en d’altres àrees. Aquest esforç no el veig gaire enlloc quan miro vers CDC. La qüestió, però, és trobar els punts de contacte i aprofitar-los. Si ERC ha de dubtar si prosseguir amb el seu acord amb el PSOE-C, CDC ha de fer el mateix amb UDC, i més urgentment, ja que porten massa temps junts i n’hi ha a CiU que s’hi han habituat massa, i a la majoria els fa por. Tractem, doncs, de ser constructius, encara que sigui en la crítica, i no ser tant summament polaritzats i contraposats, que així sí que no anem enlloc!