Al local de la filmoteca que està a punt de tancar per trasllat es dedica un cicle a la música de cinema de Nino Rota. És una bona ocasió per tornar a veure bon cinema italià. Dissabte hem tingut una tarda felliniana, amb la projecció de tres grans films d’aquest director: Otto e mezzo, I
La darrera pel.lícula de Nanni Moretti dóna la seva particular visió del Vaticà i de tot el que s’hi cou. N’hi ha que troben que es poc crítica amb aquest món; d’altres pensen que ja està prou bé.Jo em situaria entre aquests darrers, tot i que el final no m’acaba de convèncer.Hi ha escenes molt divertides.
Quan s’acabava el muntatge aquesta pel.lícula, començava la revolta egípcia;per això en recull al final unes imatges. Reflexió sobre les prohibicions a l’Egipte de Mubàrak, on alternen les interdiccions amb la indefinició que afavoreix l’autocensura.Està prohibit de filmar al carrer sense un permís oficial que costa molt d’obtenir. La jove directora filma clandestinament al carrer, de
Una mostra magnífica del cinema egipci d’ara mateix. Al voltant dels divuit dies de la revolució egípcia, del 25 de gener a l’11 de febrer de 2011, deu cineastes egipcis ens n’ofereixen el seu particular enfocament.A l’estil d’un film semblant sobre l’onze de setembre del 2001, en aquestes dues hores de pel.lícula hi ha curts
Només fins a diumenge, projecció de nou pel.lícules d’aquesta cinematografia tan desconeguda entre nosaltres.Amb el conflicte israeliano-palestí i la revolució democràtica egípcia de fons, la majoria de films no han estat -ni seran, em temo- exhibits a les nostres pantalles comercials. Dones del Caire és l’única excepció, i va tenir prou reconeixement per part del
Recorda en algunes coses l’estil de Manuel de Oliveira: la presència de la veu en off, els plans estàtics, la contenció gestual dels actors, el control de la dicció i l’elocució, la cura dels enquadraments. Els moviments de càmera en tràveling, generalment lents i majestuosos; molt pocs pla-contraplà. La música acompanya molt bé l’acció.S’hi barregen la
Gran esdeveniment: el darrer film del xilè Raúl Ruiz, el seu testament cinematogràfic i una de les millors pel.lícules que he vist darrerament, demà a les cinc de la tarda a la Filmoteca de Barcelona.Els seus 256 minuts traspassen a la pantalla la novel.la que publicà el 1854 Camilo Castelo Branco, clàssic de les lletres
És el film del mes a la Filmoteca de Barcelona, de manera que l’exhibiran unes quantes vegades al llarg de l’octubre que acaba de començar. La prodigiosa expressivitat del rostre de Giulietta Masina, esposa del director, destaca en aquesta història de marginalitat i desarrelament.El final dramàtic, amb la culpa i el penediment de fons, no entela
Demà, a les 19.15, la Filmoteca de Catalunya projecta dues pel.lícules sobre els bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant la guerra civil.Hi seran presents els seus directors, Xavier Juncosa i Jesús Garay.La sessió promet!