Quan s’acabava el muntatge aquesta pel.lícula, començava la revolta egípcia;per això en recull al final unes imatges.
Reflexió sobre les prohibicions a l’Egipte de Mubàrak, on alternen les interdiccions amb la indefinició que afavoreix l’autocensura.
Està prohibit de filmar al carrer sense un permís oficial que costa molt d’obtenir. La jove directora filma clandestinament al carrer, de vegades es limita a dirigir la càmera cap amunt i ens ensenya el cel del Caire.
Diverses persones que pertanyen a un grup il.legal son entrevistades dins de casa, en espais tancats, i expressen la seva opinió i actituds sobre l’existència de les prohibicions. Veiem i comprenem les seves contradiccions entre les idees polítiques i aquelles que depenen més de la moral individual i de la tradició.
Assistim a l’intent frustrat d’entrar a la franja de Gaza, després d’una nit de vetlla a la frontera: no està pas prohibit però tampoc permès, ni per Egipte ni per Israel, que van de bracet en aquesta qüestió i en moltes altres, segons es denuncia.
Al final, l’esperança d’un canvi i d’un futur més lliure.
Un film que té la incertesa, els riscos i els batecs del present que s’esmuny.
No s’ha estrenat comercialment, però enguany ja l’han exhibit dos cops a la filmoteca.
Prohibit. Dir.: Amal Ramsis, 2011. Espanya-Egipte. 67 min.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!