Tomeu Carrió

S’Arenal i el Pla de Sant Jordi, estiu de 1936

La feina i la família

Bernat Mas Mas, va néixer a Campos dia 9 d’abril de 1899, Margalida Canyelles Carrió a Pòrtol (Marratxí) el 23 de març de 1902 i dia 5 d’octubre de 1926 es varen casar a Sant Jordi (Palma). Ell vivia a ses Cadenes (Palma), primer va ser agricultor i després trencador. Ella vivia a Sant Jordi i era hortolana. Tenien 26 i 23 anys respectivament.(1)

El matrimoni anà a viure a ses Cadenes i allà compraren una casa a terminis, hi tenien una taverna que estava quasi ben davant del Cine Los Ángeles —també conegut com es Fornet, carretera de s’Arenal 18, avui carretera Militar 136—. Casa i taverna eren d’un tal Toni anomenat es Tort o es Tort Vell.(2)

Al Cens Electoral de Palma de 1934 trobam el matrimoni a ses Cadenes —secció s’Arenal— a l’anomenada carretera de s’Arenal número 15. Al padró posterior de 1935 de Palma, en canvi, posa que vivien a l’hort de can Rubert situat a prop del camí de ses Barraques entre es Pil·larí i s’Aranjassa.(3) Altres horts veïnats són els de can Seu i de can Reviu.

Sembla ser que el matrimoni va dur aquesta taverna de ses Cadenes.(4) Margalida Canyelles Carrió, devia ser qui la duia, mentre que el seu home, Bernat Mas Mas, treballava a les pedreres pròximes de ses Cadenes. La compra de la casa, del negoci, o d’ambdues coses no hauria anat bé i, tot i els diners ja pagats, ho haurien perdut tot i s’ho hauria tornat a quedar l’antic propietari, l’amo en Toni, es Tort Vell. De fet, el lloc en què estava, encara hi ha gent que el recorda com cas Tort. Tal vegada per això al Padró de 1935 ja no figura que vivien dins ses Cadenes.

Als deu anys de casats, el matrimoni entre Bernat i Margalida ja tenia tres fills que en 1936 eren aproximadament de vuit anys —Joan—, set —Francisca— i cinc —Magdalena—. Al començar el desastre, ja no podien viure a ses Cadenes a la casa i taverna que havien perdut, com tampoc, si fos el cas, a l’hort del can Rubert al Pil·larí, com veurem.

La situació política

Aleshores Bernat Mas s’havia convertit en membre del Partit Comunista (PCE) que, poc abans de la Guerra Civil, estava en procés de formar, amb els socialistes, el Partit Socialista Unificat (PSU). Les joventuts del PCE i del PSOE ja havien constituït les JSU, com així ho manifesta un altre, aleshores jove de 17 anys, i també membre del Radi Comunista de ses Cadenes, Gabriel Riera Sorell.(5)

Amb tot, l’ambient d’aquella part del Pla de Sant Jordi i de s’Arenal, —de Palma i de Llucmajor—, bullia d’activitat política i sindical, de gairebé tots els partits polítics d’esquerres i de dretes, així com per la qüestió de l’ensenyament i de la religió catòlica. Les actituds eren ben enfrontades i la bomba a la Casa de Poble de Palma, posada per falangistes el juny de 1936 que ocasionà sis ferits i que hagués pogut ser pitjor, va ser una clara provocació en la línia ascendent de legitimació del cop d’estat feixista. D’aquí també enfrontaments de paraula i de fet, que no sabem que fossin físicament violents, però que sí que tragueren de si el pòsit, el sediment, de disputes ancestrals entre el poder de l’Església i aquells que volien llibertat i manifestaven postures clarament anticlericals.

Disputes amb el clergat, encara que llunyanes, de les parròquies de s’Arenal, Sant Jordi i el Coll d’en Rabassa, que eren les que arribaven fins a aquella zona, així com també amb els frares de la Porciúncula i les monges de tots aquests nuclis. La zona agrícola i de pedreres entre ses Cadenes i es Pil·larí no tenia parròquia pròpia.

Un cas especial, els trencadors

Tant pel temperament com pel tipus de feina que suposava ser trencador, com per trobar-se en una zona poc controlada per les parròquies i els seus rectors, el comportament dels trencadors era més procliu a la llibertat i l’anticlericalisme. Els pagesos de la zona, també per les relacions entre ells i els senyors, eren més clericals i avesats a una relació de més sotmetiment. Excepcions a banda.

La qüestió sindical i l’enfrontament entre els mercaders de marès i els trencadors venia donada per unes condicions laborals i una manera d’entendre la propietat molt diferent entre uns i altres. Els mercaders del marès no entenien de les condicions de feina i de vida precàries dels trencadors i de les seves famílies. Molts d’ells estaven relacionats amb grans senyors i alta burgesia de l’època, com els Roses o els March. Aquestes dues famílies, d’altra banda s’emparentaren; el fill de Joan March Ordines, Joan March Servera, es va casar aleshores amb Carme Delgado Roses, de la família Roses Siragusa que ja era propietària de Son Verí de Baix— El nou caciquisme no era tant «nou» i tot funcionava igual que abans.

Com es veié durant el cop d’estat i els dies i mesos posteriors de Guerra Civil a s’Arenal, ses Cadenes i es Pil·larí, els mercaders constituïren amb els seus homes part important de la força de xoc i de repressió anomenada Falange. Dirigents o persones influents en la revolta feixista foren Manuel Soler –Manolo de ca sa Poblera-, l’amo en Pep Butxaca —Josep Rosselló Oliver—, el criat de D. Mateu de sa Taverna, Gabriel Bujosa —cap de Falange del Pil·larí—, Bernat Bonet Garcia—mercader de marès i home de Joan March—, o el municipal de ses Cadenes Joan Duran, i altres com els «maonesos» o com el garriguer de Son Verí. La influència de la Falange en aquesta zona hi arribava sobretot des de s’Arenal —Manuel Soler, de ca sa Poblera— del Pil·larí —Gabriel Bujosa— o de Sant Jordi —Llorenç Mas Paniza, es Carter— o, especialment pel que fa a la memòria oral popular, Bartomeu Garcias Fiol —en Gallineta—).(6)

Els trencadors s’havien organitzat tant en partits polítics d’esquerres, com en entitats culturals i d’esbarjo —és el cas de Cultura Social al cafè es Vincle d’es Pil·larí—com el de la Unió de Trencadors a s’Arenal amb seu a la Taverna de Ca na Grina. El Partit Comunista estava ben organitzat, amb personatges tan emblemàtics com Ateu Martí que tenia un xalet a s’Arenal. No ens estenem més en aquests aspectes perquè n’hi ha i n’hi haurà d’altres que ho faran.(7) D’altra banda, tot el que va passar està plenament en consonància amb la història d’Europa d’aleshores: revolucions, relacions religió-estat, capitalisme, socialisme, feixisme, nacionalisme, imperialisme…

Bernat Mas i la política

El 1936 trobam el nom de Bernat Mas a dos documents polítics. D’una banda figura al Radi Comunista de ses Cadenes i de l’altra surt també a una subscripció al periòdic Nuestra Palabra—de periodicitat més o menys setmanal— del Partit Comunista. Concretament de 50 cèntims de pesseta.(8)

Posteriorment el trobam esmentat en els documents sobre la causa «Procedimiento 081/1936» que es troben en el «Juzgado Togado Militar Territorial núm. 33 de Palma de Mallorca».(9) En aquests documents, on ja se’l dona per mort, s’investiga una “revolta” de trencadors comunistes de ses Cadenes, s’Arenal i es Pil·larí per tal d’«emboscar» els falangistes i els carabiners de s’Arenal els primers dies del cop d’estat que els feixistes anomenaven Movimiento Nacional Salvador d’Espanya. Realment, en tot cas, era l’organització de la resistència a favor de la Segona República, govern constitucional i democràtic, en contra dels militars i feixistes sublevats.

Les fonts orals i “el procediment”

A partir d’aquí el que sabem ens ve donat per informacions que provenen d’una persona que va viure part de la història -però que, ara per ara, no estam autoritzats a revelar-, d’una neta,(10) i del procediment 081/1936 esmentat.

Segons aquest procediment o causa, els trencadors de la zona i, en concret els comunistes de ses Cadenes, es Pil·larí i s’Arenal, s’organitzaren per a oposar-se al Movimiento Nacional. Si el relat el feim partint de la legalitat constitucional d’aleshores el que passà va ser: un cop d’estat militar i feixista volgué trencar i suprimir la democràcia republicana espanyola; els comunistes de ses Cadenes i altres militants dels voltants, socialistes i/o republicans, volgueren plantar cara i resistir mentre no es produís la recuperació de Mallorca per part de la República Espanyola.

Amb la resistència tant hi anava la defensa de la legalitat com la seva vida. Esperaven que la situació revertís i la República enviàs les forces lleials a recuperar les Illes de Mallorca, Eivissa i Formentera ja que a Menorca el cop d’estat fracassava. Els primers dies són de confusió però els trencadors, especialment, s’organitzen. Tenen escopetes de caça i dinamita amb la qual fan barrobins a les seves pedreres. Potser alguna pistola i altres petites armes. El governador civil Antonio Espina confiava en la lleialtat de l’exèrcit i no va voler armar els sindicats ni el poble per a defensar la República. La major part de la força pública, gairebé tota, policies i militars, o estaven dins el complot antirepublicà o s’hi afegiren.

L’espai concret, l’ofici i la guerra

Pel Pil·larí també hi ha gent que s’organitza com, sense anar més lluny, Bartomeu Matas, propietari del Cafè Es Vincle, lloc de reunió de les esquerres. Com ja hem dit tota aquesta història, més completa la publicaran altres companys, especialment Miquel Àngel Tortell. Amb tot, per s’Arenal de Llucmajor hi hagué un intent de resistència.(11)

La zona de resistència dels trencadors i comunistes de ses Cadenes era per darrera del poble, via del tren cap a Llucmajor i per s’Arenal. Entre el Torrent dels Jueus i la zona de can Conquet i cap al Tancat Prim. Els dies són els posteriors al cop d’estat de 19 de juliol. Entre el 23 i 24 de juliol és quan hi ha el moment àlgid. El 24 especialment. S’embosquen dins el Torrent dels Jueus amb les armes que disposen. Abans han fet labors de vigilància. La causa té aquests fets com a centrals però no en descuida d’altres com són manifestacions a favor de la República i en contra dels revoltats que d’alguna manera els posen en una situació compromesa, més compromesa encara de la que estaven per fets també ocorreguts abans del cop d’estat. La cosa fracassa i no hi ha intervenció ràpida del govern de la República. Hi ha avions que venen a bombardejar i són vists amb esperança i alegria. Creuen albirar vaixells amics a la badia…

La derrota

Al final els falangistes, carabiners i guàrdia civil comencen la persecució i l’exèrcit rebel organitza un procediment o causa contra ells. Els cerquen, els persegueixen, els tanquen i a molts els maten. El cas nostre, de Bernat Mas Mas, surt al procés en relació al que els representants de la nova situació diuen i als interrogatoris dels detinguts.

La causa

De Bernat Mas sempre se sol dir que ja era mort el setembre de 1936, que li havien donat una escopeta els seus companys, que també era dins el Torrent dels Jueus «emboscat» contra les forces rebels i que l’haurien mort a la «playa del Arenal» segons la declaració de Sion Simó Gelabert, l’amo de la casa, a les pedreres de ses Cadenes, on el dia 24 de juliol de 1936 els trencadors haurien fet el dinar per a preparar la resistència:(12)

“Preguntado. Si durante la comida o antes de ella habían de preparar la emboscada a la fuerza pública. Dijo: Que no hablaron de nada de nada de tal emboscada [il·legible] los que comieron en su casa fueron el Andritxol hoy ya muerto; [il·legible], Bernardo Ramis, también muerto en Manacor; Bernardo de Campos muerto en la playa del Arenal…”.

Com és normal no és el mateix el que declara un falangista que un dels encausats. Així, el falangista Joan Vaquer Fullana, en Baster, denuncia a la declaració diversos trencadors i diu de Bernat Mas que havia rebut una escopeta i que era dels més significatius. A més, parla d’altres fets sobre aquelles jornades del cop d’estat feixista i del maltracte que segons ell li infringien els comunistes. És significatiu que hi impliqui també les seves dones sense que després fossin processades, almenys, entre la majoria si no se’ns n’escapa cap, la dona de Bernat Mas.(13)

Testimonis

Fins aquí el relat dels documents esmentats. Pel que fa al que diu el testimoni que no podem revelar i que va viure part de la història, és plausible que Bernat Mas, una vegada fracassat l’intent de resistència republicana dels trencadors, fes com els altres. És a dir, fugir d’allà, de ses Cadenes, s’Arenal i es Pil·larí, i es refugiàs en un altre lloc esperant que la cosa passàs. En aquell moment no podia fer gairebé res; casat i tres fill petits.

Així que la seva família, dona i fills, partiren a peu cap al poble de Sant Jordi que es troba a uns cinc quilòmetres de ses Cadenes i només a uns quatre si realment vivien a can Rubert. A Sant Jordi hi havia la germana de Margalida, Magdalena Canyelles Carrió, que li podia donar ajuda i aixopluc. Ell aniria a tomar ametlles a Pòrtol, a casa dels seus sogres, a foravila, a unes cases anomenades can Gregori. En aquell moment la comunicació a peu entre Sant Jordi i Pòrtol era relativament directa, devien ser uns 10 quilometres. I si fos en bicicleta, a pesar del mal camí, en un temps relativament curt.
Era la tercera setmana d’agost. Els falangistes, instats pels seus comandaments i els militars seguien les instruccions prou repressives i violentes del ban de guerra que havia decretat el general Goded, abans de partir cap a Barcelona on fou detingut, jutjat i ajusticiat: havien d’anar a cercar tots els implicats en la resistència al cop d’estat, així com també els membres de qualsevol partit o sindicat d’esquerres.

La captura i la mort. Sant Jordi i Pòrtol

La captura i assassinat de Bernat Mas, com d’altres, no obeí només al caprici d’un o d’uns quants falangistes locals, en aquell cas sobretot de Manuel Soler Montaner. També eren ordres de dalt a partir de l’organització dels militars sublevats. Així es posà en marxa tot l’aparell repressiu servit pels homes que s’havien fet de Falange i que molts d’ells provenien d’organitzacions religioses, o fins i tot republicans que davant la por o l’oportunisme es passaren de les seves respectives organitzacions a les dels falangistes o requetés.(14)

Ben aviat les ordres de cercar tots els implicats arribaren a les respectives seus dels falangistes i els cossos policials. Així, hem de suposar que els falangistes de s’Arenal saberen que, Bernat i Margalida, tenien família a Sant Jordi i arribaren a la casa del carrer de Can Conet, on vivia la germana, —avui amb el número 25—, just veïna davant per davant de la casa —el número 30—del cap de Falange de Sant Jordi, Raül Joan Robino Duchesnai.(15) Els falangistes s’organitzaren i se situaren en posició de rodejar la casa completament. Un falangista santjordier era davant i l’altre, també santjordier, darrera, bloquejant les sortides i a punta de fusell amenaçaren la dona de Bernat i la seva germana. Els fills d’ambdues germanes eren allà mateix i veieren tota l’escena. Registraren arreu i demanaren on era Bernat Mas fins que la dona va haver de dir-ho. L’ensurt va ser majúscul per aquestes dones i els seus fills. I encara una dona veïnada cridava “Que els matin! Que els matin a tots!”. En anar-se’n els falangistes Margalida Canyelles Carrió volia anar a avisar el seu home però no era possible.

En arribar a can Gregori de Pòrtol també enrevoltaren la casa armats, sortí la sogra i demanà què volien. En Bernat descansava al llit, el feren aixecar i se l’endugueren. Segons la família era el 20 d’agost aproximadament. Se l’endugueren i anà a parar a la seu local de la Falange de s’Arenal. Era la casa, estanc i taverna d’en Manolo de ca sa Poblera, com conta Gabriel Riera al seu llibre [nota 5], a la pàgina 28: «Ja podeu pensar en quin estat d’ànim em devia trobar jo quan em dugueren al seu lloc de comandament, que era un cafè estanc anomenat Ca sa Poblera, a s’Arenal. L’amo del cafè era en Manolo, falangista també. Entre ells [els altres són els maonesos] tingueren un conciliàbul i vaig comprendre que allà es decidia el meu destí. […] Supòs que en les seves ànimes, si en tenien, en veure’m tan jove i amb la cara de nin es compadiren de mi.»

La història oral, i com hem dit sense poder oferir la font, així ens ho diu. Allà el torturaren per aconseguir informació i per a castigar-lo al mateix temps. ¿Quin final tingué en aquella casa —avui ja no existent— que es trobava entre el carrer de Sant Cristòfol i l’actual carrer dels Trencadors, aleshores carrer del Fort? Segons la font, la criada de la casa ho va sentir tot i va dir a la família «que no cercassin en Bernat» perquè no el trobarien però que era mort. Si hi va morir o si el dugueren després a la platja i el mataren allà o l’abandonaren mort per ara no hi cap certesa. En qualsevol cas el seu cos està desaparegut des d’aquell moment que podria ser el 21 d’agost de 1936.

Quan parles amb els familiars, especialment fills o nets dels assassinats durant el cop d’estat i la Guerra Civil generalment et diuen que d’això no se’n parlava a casa, cosa que hem d’interpretar com una manera de protegir-se. En alguns casos, no sempre és així, perquè s’arriben a saber detalls i fets que demostren que a pics sí que se’n parlava. Ara bé, en aquest cas, així com en el de Guillem Gayà Bonet,(16) trencador d’es Pil·larí, sembla ser que no se’n parlà gaire dins la família, almenys de les circumstàncies i causes que enrevoltaren els fets.

La rellevància d’uns fets

Amb la causa 081/1936, gràcies a Miquel Àngel Tortell, podem tenir una idea molt més aproximada del que va passar i que demostraria un nivell d’organització i de convicció política molt més gran del que sabíem, encara que la presumíssim. Un acte de resistència com aquest és per tenir ben en compte dins la història de Mallorca, en concret de la zona de s’Arenal i el Pla de Sant Jordi. Amb els contrastos que ja sabíem entre una part més progressista i una altra molt més dretana, com a criteri general. Evidentment per tot hi havia de tot però en quantitats diferents.

Una pregunta ens feim. Les dones sabien el que havia passat? Sabien el moviment de resistència i la causa que els va caure damunt? Podem pensar que sí i que no en parlaren amb els fills perquè valia més que no ho sabessin. Per tant, els protegien i es protegien a elles mateixes. Una cosa és dir als fills qui és l’assassí del seu pare o coses semblants, encara que també és una postura valenta, i l’altra és dir-los què va passar quan el sentiment de culpabilitat entre els vençuts era continuament estimulat per la dictadura franquista. El silenci de la majoria dels republicans.

De qualsevol manera, com en tants de casos, es va haver de subsistir amb l’estigma dels vençuts i moltes de dones, com és el cas de Margalida Canyelles Carrió, varen haver de mantenir tota una família amb l’ajuda de pares i germans. I amb un pesar permanent que encara perdura en els fills o nets perquè segueixen sense saber on són les restes de Bernat Mas Mas, amb paraules de la “causa”: en busca y captura. Fa molts d’anys que els seus les cerquen i no les troben. Ara, després de tant de temps, la Memòria Històrica ha fet un gran pas endavant i hem recuperat l’esperança.

Bartomeu Carrió Trujillano
Sant Jordi (Palma), 17 de febrer de 2019

NOTES

(1) Arxius parroquials de Campos i de Sant Jordi.
D’altra banda, per a una resum de la història del Pla de Sant Jordi dels anys 30, hi ha el meu treball a les I Jornades d’Estudis: el Pla de Sant Jordi. «Evolució sociopolítica al Pla de Sant Jordi a mitjan segle XX (1931-1970)». Ajuntament de Palma: 2017, p. 149-170. A la p. 152 hi ha la població dels diferents pobles entre 1925 i 1970. El 1930 aquesta població era:
Sant Jordi                        876
Sa Casa Blanca                 76
S’Aranjassa                       71
Es Pil·larí                         170
Ses Cadenes                   Dins s’Arenal de Palma
S’Arenal de Palma          198
Can Pastilla                     – – ?
Son Ferriol                      170 (any 1925)
Coll d’en Rabassa        1.765
Per tal de facilitar la localització de totes aquestes localitats s’ha de dir que són de la part rural i costanera del llevant del municipi de Palma. Hi ha, a més, la part de s’Arenal dins el municipi de Llucmajor. La partió entre els dos municipis dins la localitat de s’Arenal és el Torrent dels Jueus.
El 1930, la població de s’Arenal de Llucmajor era de 181 habitants permanents. SALVÀ I TOMÀS, P. La demografia de s’Arenal de Llucmajor: d’un poble de pescadors i trencadors a un centre turístic. Pregó de les festes de Sant Cristòfol de s’Arenal 1997. Ajuntament de Llucmajor, p. 15.

(2) Es Tort Vell podria ser Antoni Rigo Sansó —no ho sabem, és una hipòtesi que aventuram- que figura al Cens de 1934 a la carretera de s’Arenal 17, veïnat per tant de la casa venuda i que recuperà. Antoni Rigo Sansó tenia 52 anys en 1934 i consta que la seva ocupació era el comerç. Antoni Rigo també seria un dels mercaders. ARM GC Bibl 50. Per al Cine Los Angeles, es Fornet, de ses Cadenes, es pot consultar el meu article «Els cinemes de s’Arenal». [Consulta: 17 febrer 2019].
Sobre el Tort també hi ha informació a MARTORELL PAQUIER, D. El cançoner de Pau Rander: Edició, estudi i contextualització. Memòria de Treball de Fi de Grau. Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de les Illes Balears. Any acadèmic 2017-2018, p. 45. Reproduesc el que diu:
«Cas Tort era una botigueta de vendre a les Cadenes, just on ara hi ha el restaurant Mesón Casa Gonzalo i l’estanc (carretera Militar, 125-127). Segons Pau, l’amo era brut i sempre seguit escopia en terra; un costum que feien els homes antany. D’això en deixà constància en una glosa plena d’ironia:
No és pagat s’anar-hi
a Cas Tort de ses Cadenes
per veure l’amo escopir
i treurer-se bones patenes.»
Pedro Roig Llull —86 anys, fill del president de la Cooperativa Unió de Trencadors de s’Arenal, Pere Roig Pons, i germà de Xisco Roig Llull, tots dos represaliats i tancats a la presó i camps de concentració d’aquí i de la península durant uns set anys—, en Garbes, de ses Cadenes, em contà que el tal Tort era falangista i que havia estat on mataren Bernat Mas tot i que quan hi arribà ja era mort. Això ho sentí del seu pare i del germà.

(3) Cens Electoral de Palma 1934: ARM, GC Bibl 50. Padró Municipal de Palma 1935: AMP.

(4) Informació oral reservada.

(5) La informació sobre el Radi Comunista de ses Cadenes es pot consultar a ARM. GC. 1639/2737. Bernat Mas hi figura com a inscrit, així com Gabriel Riera, aquest darrer amb només 17 anys.
Del jove Riera hi ha el llibre RIERA SORELL, G. Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942). Palma: El Tall editorial, 1991. Entre el final del capítol I i sobretot el principi del II es pot veure la seva visió del final de la Segona República i el cop d’estat del 36. En aquest llibre hi trobam el paper dels falangistes anomenats els maonesos i Manolo de ca sa Poblera.

(6) Bernat Bonet Garcia, home de Joan March, i batle del Coll d’en Rabassa durant la Segona República. Reproduesc la informació que agraesc a Pere Galiana:
“L’AMO EN BERNAT BONET GARCIA, ES TABAQUER.
Bernat Bonet Garcia, conegut per l’amo en Bernat es Tabaquer, va ser batle del Coll durant la República (1931-1936). No se l’ha de confondre amb el seu fill del mateix nom, que els anys 1960 i 1970 ho va ser des Pil·larí on vivia.
Era alt, fort i de molta personalitat. De jove havia anat de tabac amb Joan March Ordinas, en Verga, amb qui es tutejava, d’aquí li venia el malnom. Era un home que amb el seu enginy i mà esquerra, va saber evitar alguns aldarulls en temps de la República. Es conta que en certa ocasió que es va assabentar que un grupet de revoltosos preparava una algarada dins l’església per rebentar una funció litúrgica i sembrar el pànic, ho va evitar posant de guàrdia a cada una de les dues portes als dos organitzadors, responsabilitzant-los de què no entrassin elements subversius.
Va viure a la carretera angular amb el carrer Guasp on hi tenia una botiga i poc després es va traslladar al seu hort d’es Pil·larí, al camí de Son Fangos un poc abans d’arribar al poble i que encara conserva el nom de Cas Tabaquer. També va comprar l’hort de Cas Confiter o Can Rosselló, on després s’hi va construir l’actual estació de l’ITV i part del polígon de Son Oms. Va ser mercader de marès i va subministrar els materials quan l’any 1942 Joan March va construir el Sanatori de Caubet, i entre d’altres va col·laborar en la urbanització de la marina de Llucmajor. Va tenir tres fills i dues filles: Antoni, Bernat i Jaume, i Francisca i Maria.
Va ser una persona molt respectada i estimada al Coll. Morí als voltants de l’any 1955 a una vuitantena passada d’anys, a la seva casa del carrer Pons i Gallarza de Ciutat, on hi va anar a donar el condol a la família el seu destacat amic Joan March Ordinas, en Verga.”
Per a Bartomeu Garcias Fiol, en Gallineta, podeu consultar els meus articles en aquest bloc de Vilaweb. [Consulta, 16 febrer 2019].

«Guillem Gayà Bonet, Serro, i Maria Mulet Canyelles, Rius, durant la Guerra Civil i el primer franquisme a Mallorca. El PIl·larí i el Pla de Sant Jordi».
«Eixida de recerca pel Pla de Sant Jordi. Es Pil·larí».
«El falangista “Galineta” i els seus mètodes al Pla de Sant Jordi. El primer franquisme a la ruralia de Palma».

(7) Altres més, i jo mateix parlant del Pil·larí durant la Segona República en una conferència aquest estiu passat organitzada per l’Ajuntament de Palma i la Conselleria de Cultura. A més del meu article sobre Guillem Gayà Bonet. Aquesta nota es completa a la número 10 i la 16.

(8) Nuestra Palabra. 16 d’abril de 1936. P. 2. En aquest periòdic es pot comprovar la importància que es dona a ses Cadenes, s’Arenal i es Pi·larí en el conjunt de tot el Partit Comunista a les illes Balears. També el nivell d’organització i crítica als partits de dretes, als capitalistes i a l’Església catòlica.

(9) Fa temps que treballava en la biografia de Bernat Mas Mas. De fet hi va començar a treballar el meu fill, també historiador, Llorenç Carrió, amb el qual tenim interessos historiogràfics afins. Algunes amistats han estat importants per poder accedir a la informació oral. Aquí els ho agraesc encara que no pugui dir el seu nom. D’altra banda la feina de Miquel Àngel Tortell i el donar-me permís per consultar-la i intercanviar informació ha estat de primer ordre per oferir una visió més completa de la persona.

(10) Conversa amb la neta Margalida Mut Mas, filla de Francisca Mas Canyelles, que em donà alguns detalls i m’informà que el seu oncle Joan amb la seva padrina havien parlat amb alguns dels implicats o que sabien de la mort de Bernat Mas i els havien confirmat el lloc, pels aleshores xalets de can Moner a les Meravelles —can Muné em digué segons el document incomplet que m’envià— per tal de tenir el certificat de defunció per poder accedir a l’ajuda del govern i cobrar de viduïtat.
La foto i situació dels xalets esmentats es pot veure a CABELLOS, M. La platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà. Palma: Edicions Documenta Balear-Ajuntament de Palma, 2016, p. 47, 61 i 62.
Miquel Àngel Tortell també me n’ha informat per correu electrònic:
“El 1979, la seva vídua, Margalida Cañellas Carrió -78 anys- i el seu fill Joan Mas Cañellas, demanaren l’acta de processament del seu marit per acollir-se al viudatge. Eren de Marratxí. Vivia al C. Arrabal, 12, Pòrtol. Al recurs explicà que el seu marit va ser executat el 20 d’agost de 1936 devers les Cadenes i demanà el certificat de defunció”.
Sobre Bernat Mas, el mateix Miquel Àngel Tortell al seu correu em diu:
“1899, Campos. Viu a les Cadenes. Declarat en rebel·lia, va ser assassinat l’agost 1936. Donat per desaparegut el febrer del 37. Era al dinar de Sion Simó. El desembre no el trobaven. El trobaren mort a la platja de l’Arenal (segons la declaració de  Sion Simó Gelabert, el mes de desembre de 1936). El 16-12-36, el batle de Palma el defineix com a socialista. El 28-12-36 encara en dicten ordre de detenció. Es testimonia com Montserrat Cantallops li lliura una escopeta dia 23 de juliol. Com sigui, anava armat aquells dies, segons diverses fonts. ACUSACIÓ: 4.- Bernardo Mas Mas. Los tres, (amb Bernat Ramis i Andreu Riera) paisanos comunistas del Socorro Rojo, están procesados en rebeldia y tomaron parte en todos los hechos. El veuen armat a la porxada de Rigo, al dinar de Sion Simó, emboscat al torrent de Can Conquet.”

(11) Els historiadors Pau Tomàs, Miquel Martín o Antoni Vidal també estudien la Guerra Civil a Llucmajor. Pel que fa a Miquel Martín, a les Actes de les I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, «La Guerra Civil a Llucmajor» —volum 1, p. 263—, cita l’«Aproximació al que va passar a Llucmajor” de Memòria Civil, 1985, que hi hagué una oposició a l’alçament que consistí en la resistència d’un «grup de joves socialistes que varen intentar arribar al Fort de Regana, amb el convenciment que els suboficials i la tropa col·laborarien amb ells». Dídac Martorell també estudia tot el referent a s’Arenal, ses Cadenes o es Pil·larí. El treball de Damià Quetgles a Memòria Civil 1986 (Baleares, 10 d’agost de 1986), «Un remolí de mort a les pedreres. S’Arenal – Coll d’en Rabassa» fou també molt important en el seu moment, i ara encara.
Pel que fa a Es Vincle d’es Pil·larí i el seu propietari també es pot trobar informació al meu article «Els cines del Pla de Sant Jordi. Cine Moderno (Can Comte) d’es Pil·larí (1)». [Consulta: 17 febrer 2019].

(12) Foli 34 girat. Causa 081/1936. La declaració la fa Sion Simó el 12 de desembre de 1936. Abans però, altres ja han declarat que Bernat Mas ja era mort. En l’assumpte aquest de l’«emboscada» del que són acusats, altres noms surten al foli 48 on hi ha l’«Auto de detención» de data vuit de desembre de 1936: «pudieran ser motivo de procesamiento contra Bernardo Ramis, Bernardo Mas, Andrés Riera, Julián Salvá Cardell, Antonio Espadas, Angel Cristóbal, Melchor Simó Gelabert, Jaime Morey, Juan Rigo Febrer, Montserrat Cantallops Jaime, Miguel Taberner Ferrer, Miguel Cladera Terrasa, Rafael Moragues, Sebastián Cladera Terrasa y Bartolomé Cladera Terrassa.»

(13) Aquesta altra declaració és prou interessant. La del controvertit falangista —segons Tortell— i trencador Joan Vaquer Fullana, en Baster, que vivia a ses Cadenes, natural de Petra, i germà de Jerònia Vaquer del cafè Ses Enramades de s’Arenal, o Cas Baster, el cafè de les dretes de s’Arenal. La seva declaració de 5 de gener de 1937 és la següent [foli 58 r i foli 62]:
«Preguntado. Si sabe que los comunistas preparaban una emboscada contra la fuerza pública: Dijo: Que sí porque siempre se les veía juntos y secreteando [il·legible] bravata y que veía que no tramaban nada bueno.
Preguntado. Quienes era los más significativos: Dijo: Angel Cristóbal, Antonio Espadas, Bernardo Mas [el subratllat era de l’interrogador o escrivà, però Bernat Mas solia sortir-hi en el sentit que el donaven per mort], Miguel Rosselló, Pedro Roig [hem pogut parlar amb el seu fill Pedro Roig, Garbes, que tenia quatre anys aleshores però li contaren algunes coses, no d’aquest cas almenys], Francisco Roig, Pedro Martí, Jerónimo Taberner, Monserrat Cantallops, y Martín Martí, ambos en las Cadenas y muchos más que no recuerda.
Preguntado. Si el dia veinte y tres de julio último [1936] vio hombres armados en unas chumberas cerca de la casa de Rigo: Dijo: Que no pero que el dia veinte y uno vio hombres que estaban sobre un montículo y que estaban atalayando la carretera y el dia veinte y dos lo hacían sus mujeres y el veinte y tres vio a Cantallops con una escopeta que la entregó a Bernardo Más [sic] y también vio armados a Miguel Taberner que salía por la puerta falsa de su casa.
Preguntado. Manifieste su opinión sobre los citados: Dijo: que todos eran comunistas que insultaban y hasta maltrataban de obra al declarante un par de veces por no ser de los suyos ni querer serlo y el que principalmente lo maltrató fue el citado Juan Marí.
Preguntado. Si en dichos dias hubo paro general: Dijo: Que sí y que los citados no dejaban trabajar a nadie.» Firmen la declaració els oficials José Saiz i José Villalonga, així com el declarant Juan Vaquer.

(14) El cas del carter santjordier, Llorenç Mas Paniza, que surt en aquesta causa esmentada és paradigmàtic. Havia estat del Centre Cultural Republicà de Sant Jordi, de caràcter lerrouxista, i es fa falangista i detingué almenys un dels trencadors de la causa. Els documents del Centre Cultural Republicà del Pla de Sant Jordi es poden consultar a l’Arxiu del Regne de Mallorca. ARM. GC 1630/2276. Amb tot, del Centre de Lectura Ramon Llull de Sant Jordi, associació cultural catòlica, sortiren bastants de falangistes o requetés: el metge Josep Claverol Fenosa —cunyat de Manuel Soler Montaner, les dues dones eren germanes— va ser requeté, i Raül Juan Robino Duchesnai—es Franceset— fou el cap de la Falange de Sant Jordi almenys en 1937. Un era el president del Centre de Lectura Ramon Llull i l’altre el vicepresident. ARM. GC 1631/2317. A tal efecte es pot consultar el meu article a les I Jornades d’Estudis: el Pla de Sant Jordi. «Evolució sociopolítica al Pla de Sant Jordi a mitjan segle XX (1931-1970)». Ajuntament de Palma: 2017.

(15) Aquesta informació sobre Joan Robino es pot trobar a la mateixa causa al foli 163. Es tracta d’una carta de 16 de març de 1937 en la qual el cap de la Falange local, l’esmentat Robino, explica al Sr. Comandante José Saiz Cañellas que han avisat per anar a declarar al “falangista Lorenzo Mas Paniza (a) Cartero”. És la primera vegada que, tot i saber-ho, surt un document oficial amb so Franceset, Joan Robino, com a falangista, i com a «jefe local» de Sant Jordi a més. També per a Llorenç Mas Paniza com a falangista, encara que en la causa surt altres vegades.

(16). Article nostre ja esmentat a la nota 6: «Guillem Gayà Bonet, Serro, i Maria Mulet Canyelles, Rius, durant la Guerra Civil i el primer franquisme a Mallorca. El Pil·larí i el Pla de Sant Jordi». L’article sobre Guillem Gayà necessita la mateixa explicació de la resistència dels trencadors que aquest sobre Bernat Mas. Guillem Gayà, en Serro, també surt a la causa.

NOVES APORTACIONS

—Sant Jordi, 7 de març de 2019. En aquesta data, la persona que vol conservar el seu anonimat, de moment, em va confirmar que —es Tort, o es Tort vell— seria el que figura a la nota núm. 2: Antoni Rigo Sansó. A més del malnom «es Tort», també tendria el malnom familiar de «Coleto».

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!