Fotografia: Carrer de la Trinitat de l’Olleria. A la dreta, la casa familiar de Juan Beneito Valls La tensió ideològica entre la CEDA i els partits esquerrans del Front Popular va esclatar amb l’inici de la guerra, quan la coalició de dretes va donar suport als sollevats liderats per Francisco Franco. Per Bartolomé Sanz Albiñana
La meua infància i adolescència està embolcada per la religió –com ja he dit algunes vegades– fins a l’avorriment. Aquella vida tenia sovint una certa semblança amb la de l’edat mitjana, impregnada de timor Dei. Per Bartolomé Sanz Albiñana Que no pense ningú que invoque cap musa per a la meua inspiració, com feia el
Declaració de Teresa Casells Ortolá. Fragment del doc. 59 de la Causa General-Ram de l’Olleria Dos dies després (document 132-133), una providència del fiscal Castro ordena al jutjat de l’Olleria que remeta el certificat de defunció (en realitat de desaparició) reclamat pel jutjat de primera instrucció i instància d’Albaida. Per Bartolomé Sanz Albiñana Al fil
Luís Lucia, fundador de la DRV Tot i que la DRV fou col·laboradora principal dels militars revoltats a València, el telegrama que Lucia havia enviat el 19 de juliol de 1936 es va convertir en una prova contra ell. Per Bartolomé Sanz Albiñana Els antecedents de la DRV es troben en els moviments carlistes i
Era una formació fidel al tradicionalisme molt influït per l’Església. Defensava la propietat privada i els anomenats valors regionals, i atreia petits propietaris agrícoles, obrers i artesans, patrons agraris i industrials, clergat regular i secular, confraries, etc. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric sobre les morts violentes d’elements dretans i de membres de
Fotografia: Làpida del nínxol d’Antonio Vidal Micó, soterrat fins fa poc al cementeri de l’Olleria. La conclusió final, encara que no hàgem arribat a la fi del trajecte, és clara: “Mai més”, com llegia en un monument memorial en un poble de Vall d’Albaida. Per Bartolomé Sanz Albiñana El 13 de novembre de 1941, el
A la dreta, la Casa Roja, on vivia Antonio Vidal Micó (Fotografia: arxiu Col·lectiu l’Olla) La paraula “requeté” em transporta una vegada més a la infància. Els requetés eren enemics del marxisme i defensors del catolicisme; vestien camises de color caqui i duien boines roges Per Bartolomé Sanz Albiñana Recordem una vegada més quin era
Santiago Carrillo (secretari general del PCE) en una audiència dels monarques espanyols He sentit dir que han legalitzat el Partit Comunista d’Espanya. Mare de Déu Senyor! El capità no ens n’ha dit res. De soroll de sabres no n’he sentit, però sí que he vist cares de preocupació. Diuen que Santiago Carrillo ha hagut d’acceptar la
Legalització del PCE 1977. (Fotografia: Manuel Barriopedro-EFE) Els analfabets estan exempts de fer exàmens: en eixe temps van al “Programa de extensión cultural”, un eufemisme per a dir que van a ensenyar-se a llegir i escriure Per Bartolomé Sanz Albiñana La meua mili va ser prou normal. Això significa, entre més coses, que durant aquella
José M. Llácer Ferrando. Fotografia del llibre Sacerdotes mártires (Archidiócesis valentina, 1936-1939), de José Zahonero Vivó En aquest cas, la concisa informació aportada pel Dr. Zahonero la completen els documents que trobem en la Causa General-ram de l’Olleria. Per Bartolomé Sanz Albiñana José M. Llácer Ferrando és la cinquena persona que apareix en l’estat número
Església i estat anaven de bracet. Fotografia: l’Olleria, anys 1960 (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Quan mire arrere, reflexione sobre com van educar la meua generació i ho compare amb el present, em faig creus que no ens rebel·làrem contra el sistema. Per Bartolomé Sanz Albiñana El passat va ser el que va ser: cadascú té el
Fotografia: Vista de l’Olleria, anys 1960. Arxiu Col·lectiu l’Olla El telèfon, la televisió, el tocadiscos i la llavadora entren relativament tard a ma casa: tancant els anys seixanta i tots de colp. El primer, per motius laborals de mon pare, i el segon perquè ja era un escàndol no tindre’n Per Bartolomé Sanz Albiñana A
Carrer de la Mare de Déu del Carme de l’Olleria, on tenia domicili José Úbeda Blasco. Imatge dels anys 1910. Arxiu Col·lectiu l’Olla Quaranta anys de dictadura donen per a molt. No resulta estrany que al principi els “nacionals” seguiren el model de la Itàlia mussoliniana i de l’Alemanya hitleriana Per Bartolomé Sanz Albiñana José
Jura de bandera 1975 a Alcalá de Henares. (EFE) Els qui s’han apuntat a fer algun esport han anat a practicar-lo als camps corresponents; els qui no, han anat obligatòriament a fer-hi d’espectadors. Sona ridícul, però així és. Per Bartolomé Sanz Albiñana Ahir, en la formació de després de dinar, es veu que no hi
Tot se m’acaba: el paper on escric, el fil de cosir i fins i tot el xoriço que vaig portar de casa i que m’han birlat. Sort que els assaltants d’armariets respecten els pocs diners que tinc. Per Bartolomé Sanz Albiñana Ara que sembla -si ens hem de fiar de l’olfacte dels polítics europeus- que