La Creueta

Santiago Carrillo (secretari general del PCE) en una audiència dels monarques espanyols

He sentit dir que han legalitzat el Partit Comunista d’Espanya. Mare de Déu Senyor! El capità no ens n’ha dit res. De soroll de sabres no n’he sentit, però sí que he vist cares de preocupació. Diuen que Santiago Carrillo ha hagut d’acceptar la monarquia i la bandera bicolor.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

9 d’abril de 1977, Dissabte Sant. Horari de dia festiu. Després d’agranar la companyia i passar-li el motxo me n’he anat al Museo del Prado, on he estat fins a les tres i mitja de la vesprada. Estava ja més cansat que un burro. Arriba el moment que tens el cap saturat de tanta obra d’art i ja no aprecies res. M’han impressionat les pintures del Bosco: pareixen del segle XX. He comprat unes postals i he anat a correus a tirar-les. A les quatre he entrat en un hostal a pegar un mosset i me l’han estacada: un trosset de pa amb calamars, una cervesa i una coqueta tapada m’han costat 120 pessetes.

Encara que hi ha tres o quatre transistors bramant, estic adormint-me de l’esgotament d’anar tot el dia sense parar en torreta.

10 d’abril de 1977, Diumenge de Pasqua. Qui m’havia de dir que enguany em menjaria la mona a la caserna! Un altre dia de festa. Diana a les huit i missa sense sermó a les nou. Encara fa fred. He entrat de guàrdia. El sotsoficial m’ha vist un poc desastrat i m’ha enviat al cuartelillo: “O sobra tres cuartos o falta cuerpo”. Jo mateix m’adonava que amb el corretjam merdós que duia, més quatre cartutxeres amb quaranta bales, el matxet, el casc metàl·lic i el cetme, alguna cosa m’havia de passar.

Al cuartelillo hem anat a parar huit soldats i dos caporals. Hem sortejat els torns. He tingut prou sort. Només en faré dos: el primer de 16:30 a 18:30 aquesta vesprada, i el segon de 00:30 a 02:30. Esperem que no faça gaire fred. En el cos de guàrdia no s’està malament: estufa de butà, revistes porno, transistor amb bona música, dos bancs, una tauleta i quatre lliteres sense llençols amb més merda que el pal d’un galliner. Si no tenim servici ens podem deixar caure a les lliteres. Encara com que a les 10:30 ho havíem agranat tot i passat el motxo amb Zotal.

He estat llegint The Old Man and the Sea que em vaig comprar l’altre dia en Espasa-Calpe. En eixir del menjador he sentit dir que han legalitzat el Partit Comunista d’Espanya. Mare de Déu Senyor! El capità no ens n’ha dit res. De soroll de sabres no n’he sentit, però sí que he vist cares de preocupació. Diuen que Santiago Carrillo ha hagut d’acceptar la monarquia i la bandera bicolor.

Dilluns, 11 d’abril de 1977. La teòrica de hui ha anat sobre el telescopi d’infraroig OB 17A. Aquesta vesprada comença el curs de caporals que durarà fins al dia 20, a raó d’una classe diària. Crec que Ballester no podrà fer res per mi i em passaré tota la mili ací: ja m’agradaria enganyar-me.

Dimarts, 12 d’abril de 1977. Aquesta nit hi ha hagut un guirigall de collons: puntellons, guantades… Una brega de les que feia temps que no veia. Un espectacle deplorable: no hi havia ni un caporal primer per a posar un poc d’ordre. Un valencià s’ha passat tota la nit plorant: “No hay derecho a lo que me han hecho. Eso es una falta de compañerismo”. Jo no he sabut bé com ha anat la cosa perquè estava cosint-me un botó a una punta de la companyia.

El brigada ens ha avisat hui que ningú no toque res al del costat: a un li ha desaparegut un cinturó negre.

De matí hem desfilat a Leganés durant quatre hores. Com que hem eixit prompte de la caserna no hem pogut fer la neteja en condicions. En tornar-hi, el sergent O’Donnell ens ha agarrat al vol i ens ha arrestat a fer zafarrancho i deixar-ho tot com una patena.

He vist un llit lliure i he decidit de canviar-m’hi perquè compartisc llitera amb un borratxo perdut, que a més és un marrà. L’altre dia, i això ja ho diu tot, el punxaven: “Yo te regalo un jabón”; i un altre: “Yo, si te lavas, te regalaré un pijama”. No sé si avançaré molt, que el llit lliure està al costat de la tele.

Dimecres, 13 d’abril de 1977. Hui desfilem ací i demà anem a la Saboya, una altra caserna. Un sergent ha tingut el detall de dir-nos que estem assajant per al Desfile de la Victoria del 29 de maig. El mateix sergent ens ha dit que per a eixa desfilada cal haver fet cinc exercicis de tir, així que ja em veig fent-los les pròximes setmanes. Si ix bé, ens donaran deu dies de permís.

Recorde quan el capità ens va dir que parlaria molt amb nosaltres: eixe dia encara no ha arribat. El tinent del curs de caporals no fa res; el primer dia ens va repartir uns llibres i com que no n’hi havia prou per a tots ens va dir que ens apanyàrem com poguérem. Ell només es dedica a preguntar.

Dijous, 14 d’abril de 1977. Pose el transistor a les 14:30 h i sent que el president de las Cortes ha dimitit per no estar d’acord amb la legalització del Partit Comunista d’Espanya i que abans havia dimitit el ministre de Marina. El centre de Madrid estava infestat de grisos perquè hui es commemora l’aniversari de la proclamació de la República. No es veia terra de les pamfletades que hi havia per tot arreu. Per Telefònica he vist Nicolau, de Manuel. Se’n va una setmana a casa; eixe sí que té sort.

Divendres, 15 d’abril de 1977. Assajàvem hui la desfilada quan ha arribat una ordre que deia que els del darrer llamamiento havíem d’anar a vacunar-nos: el brigada ens posava dues banderilles, una en cada braç, i amb les agulles posades passàvem a dos sanitaris més. El brigada degué ser anteriorment veterinari: ho dic perquè no tenia una tècnica gaire depurada. Ni ens hem sabut contra què ens han vacunat.

La parida de hui ha sigut que hem de lliurar al capità una còpia de la clau del cadenat perquè ell puga fer revisió dels armariets quan li vinga  bé.

+ La legalització del Partit Comunista, en la mili (1)