Club 7 Cinema

La directora catalana Carla Simón està demostrant ser una persona lliure, que per res es queda encaixada en les expectatives que els altres ens en fem d’ella.

Semblava que era políticament propera als Comuns i ara s’ha sabut que es presenta testimonialment de candidata, al final de la llista, per ‘Junts per Catalunya’ al poble de Les Planes d’Hostoles. És obvi que no és una qüestió de militància de partit, hi va com a independent i ja ha declarat que ho fa per afinitat amb aquella gent del ‘seu’ poble i els projectes ecologistes, educatius, etc. que tenen. Segurament és propera als Comuns, en tot cas, s’ha declarat d”esquerres’, però s’ha compromès amb un equip humà que la convenç i sent com a proper. És així de lliure.

Segurament ha estat ben conscient del rebombori que aixecaria la seva decisió i tanmateix ha tirat endavant. I sí, em diuen que ahir els comptes de Twitter de Comuns i sociates anaven carregats de piulades… I crec que va ser el Mundo que, amb la seva immundícia habitual, ja va titular que havia entrat en una candidatura ‘separatista’ (ells, que van córrer a qualificar-la de cineasta espanyola, ran dels èxits amb “Alcarràs”!).

La mateixa llibertat personal i professional ha demostrat Simón en el cinema, no tant sols pel que fa a les temàtiques i enfoc de les seves pel·lícules. També respecte les expectatives que d’altres ens n’hem pogut fer. Per exemple, en l’àmbit lingüístic i cultural català.

Va triomfar en català amb films tan arrelats com “Estiu 1993” i “Alcarràs”, però, per sorpresa, ha fet en castellà i amb ràfegues flamenques un curt  tan íntim com “Carta a mi madre para mi hijo” i ha fet saber que el seu proper llarg serà “Romeria”.

Decididament, és una persona i una artista lliure, que dribla les expectatives. Esperem que no se li giri en contra, pel que fa al seu públic i als mitjans de comunicació espanyols, cara al futur de la seva carrera cinematogràfica.

Actualització de 17.04.2023. ‘Vilaweb’: Carla Simón es desdiu i renuncia a presentar-se a les municipals: “Vull clarificar que no sóc de Junts”. Que no era de Junts, ja ho sabíem i ho sabia ella. Que no comparteix l’ideari de Junts, es deia, com es deia que era propera a Comuns. I tanmateix va decidir fer costat a gent de Junts del seu poble, perquè està d’acord amb les propostes que tenen per a la localitat. Ara se’n desdiu, després que li ha caigut a sobre un xàfec mediàtic i a les xarxes, dels sectors esquerrans i espanyolistes (a vegades coincidents). La política no té entranyes. I tant se val que fos clarament una qüestió del seu poble: era i és una figura pública i els rivals polítics i enemics polítics de Junts, no l’hi perdonaven. I finalment se n’ha desdit de la decisió presa inicialment. Potser és més innocent, políticament, del que semblava, perquè era evident que el galliner s’esveraria i pel que es veu no ho va tenir present o es pensava que era més forta. Esperem que la seva carrera artística no se’n ressenteixi. I, per cert, que no pateixi, que no crec que s’aixequi polseguera per l’altra qüestió, la de si fa cinema en castellà…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!