FOTO © Pyramide Mahamat-Saleh Haroun El 2010, Mahamat-Saleh Haroun va tenir l’honor de presentar al Festival de Canes el primer film produït al Txad que entrava en competició: Un home que crida i hi va guanyar el Premi del Jurat. A la meva crònica a Diari de Girona en vaig dir: (..) la història d’un
FOTO © Jocelyn Bain Hogg Amat Escalante Nascut a Barcelona el 28.02.1979, el mexicà Amat Escalante va viure pràcticament la infantesa i joventut a la que és, de fet, la seva ciutat: Guanajuato (Mèxic). Tanmateix, va tornar a casa nostra per a estudiar cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, abans de completar la seva formació
FOTO Valeria Bruni-Tedeschi, a Actrius L’actriu Valeria Bruni-Tedeschi (Torí, Itàlia, 16.11.1964), que ja havia dirigit dos llargmetratges, entra a la Competició del Festival de Canes 2013 amb Un castell a Itàlia, la història d’una família de la burgesia industrial italiana que es veu obligada a vendre el seu castell italià, la història d’una dona que
FOTO David Foenkinos (esquerra) i Stéphane Foenkinos (dreta) David Foenkinos (París, 28.10.1974) va estudiar lletres a la Sorbona (París IV) i jazz (graduat al CIM), va exercir de professor de guitarra i, pel que diuen va bregar per muntar bandes musicals però no acabà de trobar el baix que li fes el pes. Novel·lista de
El cineasta nord-americà Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín i Venècia, ara debuta a Canes amb tots els honors: la seva Moonrise Kingdom inaugurarà la 65a edició del certamen el proper 16 de maig. És una bona ocasió, doncs, de
Ajudant de direcció de Wim Wenders a París, Texas -1984-, i El cel sobre Berlín (Der Himmel über Berlin | El cielo sobre Berlín | Les ailes du Désir) -1987-; així com de Jim Jarmusch a Down By Law -1986-, de Jacques Rouffio i Jacques Kirsner a La passante du sans-souci -1982-; de Costa-Gavras, a Hanna K
Tom McCarthy va cridar l’atenció fa uns set anys amb The Station Agent (The Station Agent | Vías cruzadas | Station Agent), una senzilla però sensible i càlida història d’imprevisibles amistats sobrevingudes (entre un nan taciturn que s’està en una abandonada estació ferroviària de New Jersey, un cubà venedor de frankfurts tan simpàtic com xerraire i una
De Mateo Gil se sol remarcar que és el guionista d’Alejandro Amenábar. És a dir, l’autor de la història que desenvolupa Tesis (1996) i ja corresponsable, efectivament, dels guions d’ Abre los ojos (1997), Mar adentro (2004) i… Àgora (2009). No tinc tant clar que, èxits a part, aquests referents l’avalin precisament de forma positiva,
Que un individu com Nanni Moretti, sorneguer, càustic, d’esquerres, militant anti-Berlusconi i contra la mena d’esquerra que, amb la seva política va tornar a dur “il Cavaliere” i els seus amics feixites al poder, hagi dedicat la seva última pel·lícula a la figura d’un Papa electe que no en vol ser, de Papa, fa d’ Habemus
Peter von Bagh, el més gran cinèfil dels països escandinaus —en paraules del malaguanyat José Luís Guarner, a La Vanguàrdia de 28.08.1992—, va descriure l’univers d’Aki Kaurismäki ran de l’estrena de L’home sense passat, Grand Prix i Premi d’Interpretació Femenina a Canes 2002, i em sembla adient reproduir-ne algun fragment: L’univers d’Aki Kaurismäki és un
En general, tots estem d’acord a dir un parell de coses sobre els germans Luc Dardenne i Jean-Pierre Dardenne: que les seves pel·lícules posen en pantalla les bosses de marginalitat al cor de l’Europa de la prosperitat i que les seves són ficcions amb tremp de documental, que el seu és un cinema d’acompanyament als
Amb pel·lícules de gran força intimista i notable expressió visual, com Llunyà (2002) i Els climes (2006), el turc Nuri Bilge Ceylan es va guanyar a pols una certa i positiva fama d’hereu més o menys llunyà d’Antonioni, per l’ús prolífic dels temps morts, i de bon deixeble de Kiarostami, pel seu estil contemplatiu. Tanmateix, amb Les tres
Nota a peu de pàgina (Hearat Shulayim | Footnote), que participa en la Competició de Canes 2011, és el quart llargmetratge de Joseph Cedar. Fem un cop d’ull a la seva biofilmografia. Emigrat a Israel amb la seva família a l’edat de sis anys, Joseph Cedar (31.08.1968, Nova York), va estudiar Filosofia i Història a la
Un cop d’ull a la biofilmografia d’ Alain Cavalier, una de les presències més suggestives de la 64a edició del Festival de Canes 2011, on presenta en Competició Pater (una mena de mà a mà entre l’actor Vincent Lindon i ell mateix, que és tant com dir entre actor i cineasta, entre veritat o fals). La carrera
Un cop d’ull a la biofilmografia de Bertrand Bonello, que presenta a Canes 2011, en Competició, Casa de tolerància (L’Apollonide. Souvenirs de la maison close | House of Tolerance). De la música al cinema Format en la música clàssica, Bertrand Bonello (11.09.1968, França), que viu entre França i el Canadà, es dedica tot primer a la