Amb In Order of Disappearance, el noruec Hans Petter Moland suma ja tres les competicions del Festival de Berlín en què ha participat. Hans Petter Moland (Oslo, Noruega, 1955). Resident durant onze anys als Estats Units, estudià cinema a l’Emerson College, de Boston. Guardonat realitzador d’espots publicitaris, ha dut als escenaris noruecs El dubte, de
Amb The Monuments Men, que també protagonitza, George Clooney ha tornat a posar-se rere la càmera, mantenint activa la seva reconeguda carrera de cineasta. The Monuments Men es projecta aquesta setmana a la Berlinale i ben aviat arribarà a les nostres cartelleres. George Timothy Clooney, “George Clooney” (Lexington, Kentucky, EUA, 06.05.1961) passà bona part de
El 7 de febrer de 2014, Rachid Bouchareb presentarà Dos homes a la ciutat, a la competició del Festival de Berlín. Fill de pares algerians instal·lats a França després de la guerra, Rachid Bouchareb (París, França, 01.09.1953) va créixer a Bobigny i estudià de mecànic. Delerós d’entrar al món del cinema, s’incorpora al Centre d’Estudis
FOTO François Ozon François Ozon (París, França, 15.11.1967) és un director juganer i pillet, amb propensió que les seves pel·lícules s’assemblin les unes amb les altres com un ou amb una castanya i amb una tendència a la provocació —tanmateix “light”, quan no fins i tot pèl ridícula—. Una mena d’anacròniques ganes d’ “épater le
FOTO © Pyramide Mahamat-Saleh Haroun El 2010, Mahamat-Saleh Haroun va tenir l’honor de presentar al Festival de Canes el primer film produït al Txad que entrava en competició: Un home que crida i hi va guanyar el Premi del Jurat. A la meva crònica a Diari de Girona en vaig dir: (..) la història d’un
FOTO © Jocelyn Bain Hogg Amat Escalante Nascut a Barcelona el 28.02.1979, el mexicà Amat Escalante va viure pràcticament la infantesa i joventut a la que és, de fet, la seva ciutat: Guanajuato (Mèxic). Tanmateix, va tornar a casa nostra per a estudiar cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, abans de completar la seva formació
FOTO Valeria Bruni-Tedeschi, a Actrius L’actriu Valeria Bruni-Tedeschi (Torí, Itàlia, 16.11.1964), que ja havia dirigit dos llargmetratges, entra a la Competició del Festival de Canes 2013 amb Un castell a Itàlia, la història d’una família de la burgesia industrial italiana que es veu obligada a vendre el seu castell italià, la història d’una dona que
FOTO David Foenkinos (esquerra) i Stéphane Foenkinos (dreta) David Foenkinos (París, 28.10.1974) va estudiar lletres a la Sorbona (París IV) i jazz (graduat al CIM), va exercir de professor de guitarra i, pel que diuen va bregar per muntar bandes musicals però no acabà de trobar el baix que li fes el pes. Novel·lista de
El cineasta nord-americà Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín i Venècia, ara debuta a Canes amb tots els honors: la seva Moonrise Kingdom inaugurarà la 65a edició del certamen el proper 16 de maig. És una bona ocasió, doncs, de
Ajudant de direcció de Wim Wenders a París, Texas -1984-, i El cel sobre Berlín (Der Himmel über Berlin | El cielo sobre Berlín | Les ailes du Désir) -1987-; així com de Jim Jarmusch a Down By Law -1986-, de Jacques Rouffio i Jacques Kirsner a La passante du sans-souci -1982-; de Costa-Gavras, a Hanna K
Tom McCarthy va cridar l’atenció fa uns set anys amb The Station Agent (The Station Agent | Vías cruzadas | Station Agent), una senzilla però sensible i càlida història d’imprevisibles amistats sobrevingudes (entre un nan taciturn que s’està en una abandonada estació ferroviària de New Jersey, un cubà venedor de frankfurts tan simpàtic com xerraire i una
De Mateo Gil se sol remarcar que és el guionista d’Alejandro Amenábar. És a dir, l’autor de la història que desenvolupa Tesis (1996) i ja corresponsable, efectivament, dels guions d’ Abre los ojos (1997), Mar adentro (2004) i… Àgora (2009). No tinc tant clar que, èxits a part, aquests referents l’avalin precisament de forma positiva,
Que un individu com Nanni Moretti, sorneguer, càustic, d’esquerres, militant anti-Berlusconi i contra la mena d’esquerra que, amb la seva política va tornar a dur “il Cavaliere” i els seus amics feixites al poder, hagi dedicat la seva última pel·lícula a la figura d’un Papa electe que no en vol ser, de Papa, fa d’ Habemus
Peter von Bagh, el més gran cinèfil dels països escandinaus —en paraules del malaguanyat José Luís Guarner, a La Vanguàrdia de 28.08.1992—, va descriure l’univers d’Aki Kaurismäki ran de l’estrena de L’home sense passat, Grand Prix i Premi d’Interpretació Femenina a Canes 2002, i em sembla adient reproduir-ne algun fragment: L’univers d’Aki Kaurismäki és un
En general, tots estem d’acord a dir un parell de coses sobre els germans Luc Dardenne i Jean-Pierre Dardenne: que les seves pel·lícules posen en pantalla les bosses de marginalitat al cor de l’Europa de la prosperitat i que les seves són ficcions amb tremp de documental, que el seu és un cinema d’acompanyament als