Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6.0.00. Directors

Valeria Bruni-Tedeschi: dona sensible, de nissaga italiana rica, que torna a parlar des de la ficció cinematogràfica

21 d'abril de 2013
6.0.00. Directors
0 comentaris

FOTO Valeria Bruni-Tedeschi, a Actrius L’actriu Valeria Bruni-Tedeschi (Torí, Itàlia, 16.11.1964), que ja havia dirigit dos llargmetratges, entra a la Competició del Festival de Canes 2013 amb Un castell a Itàlia, la història d’una família de la burgesia industrial italiana que es veu obligada a vendre el seu castell italià, la història d’una dona que

Llegir més

Director: David Foenkinos

14 de juliol de 2012
6.0.00. Directors
0 comentaris

FOTO David Foenkinos (esquerra) i Stéphane Foenkinos (dreta) David Foenkinos (París, 28.10.1974) va estudiar lletres a la Sorbona (París IV) i jazz (graduat al CIM), va exercir de professor de guitarra i, pel que diuen va bregar per muntar bandes musicals però no acabà de trobar el baix que li fes el pes. Novel·lista de

Llegir més

Wes Anderson: amb veu pròpia, nominat a l”Oscar, distribuït per “majors”, reclamat pels grans festivals.

20 d'abril de 2012
6.0.00. Directors
0 comentaris

El cineasta nord-americà Wes Anderson completa enguany la seva personal ronda pels grans festivals de cinema. Havent participat anteriorment a les competicions de Berlín i Venècia, ara debuta a Canes amb tots els honors: la seva Moonrise Kingdom inaugurarà la 65a edició del certamen el proper 16 de maig. És una bona ocasió, doncs, de

Llegir més

Tom McCarthy: amistats transformadores “made in Sundance”

2 de juliol de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Tom McCarthy va cridar l’atenció fa uns set anys amb The Station Agent (The Station Agent | Vías cruzadas | Station Agent), una senzilla però sensible i càlida història d’imprevisibles amistats sobrevingudes (entre un nan taciturn que s’està en una abandonada estació ferroviària de New Jersey, un cubà venedor de frankfurts tan simpàtic com xerraire i una

Llegir més

Nanni Moretti se’n va al Vaticà

7 de maig de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Que un individu com Nanni Moretti, sorneguer, càustic, d’esquerres, militant anti-Berlusconi i contra la mena d’esquerra que, amb la seva política va tornar a dur “il Cavaliere” i els seus amics feixites al poder, hagi dedicat la seva última pel·lícula a la figura d’un Papa electe que no en vol ser, de Papa, fa d’ Habemus

Llegir més

Aki Kaurismaki ensenya les dents

6 de maig de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Peter von Bagh, el més gran cinèfil dels països escandinaus —en paraules del malaguanyat José Luís Guarner, a La Vanguàrdia de 28.08.1992—, va descriure l’univers d’Aki Kaurismäki ran de l’estrena de L’home sense passat, Grand Prix i Premi d’Interpretació Femenina a Canes 2002, i em sembla adient reproduir-ne algun fragment: L’univers d’Aki Kaurismäki és un

Llegir més

Els temps morts o buits de Nuri Bilge Ceylan

6 de maig de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Amb pel·lícules de gran força intimista i notable expressió visual, com Llunyà (2002) i Els climes (2006), el turc Nuri Bilge Ceylan es va guanyar a pols una certa i positiva fama d’hereu més o menys llunyà d’Antonioni, per l’ús prolífic dels temps morts, i de bon deixeble de Kiarostami, pel seu estil contemplatiu. Tanmateix, amb Les tres

Llegir més

Alain Cavalier i la veritat al cinema

5 de maig de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Un cop d’ull a la biofilmografia d’ Alain Cavalier, una de les presències més suggestives de la 64a edició del Festival de Canes 2011, on presenta en Competició Pater (una mena de mà a mà entre l’actor Vincent Lindon i ell mateix, que és tant com dir entre actor i cineasta, entre veritat o fals). La carrera

Llegir més

L’Almodóvar que ve

4 de maig de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

Les pel·lícules s’han d’acabar, mal sigui a cegues, feia dir Almodóvar al personatge de Lluís Homar, en l’epileg de Los abrazos rotos (2009). En aquella frase hi hagué qui hi va veure una declaració de regeneració per part d’un cineasta –Almodóvar– que s’hauria quedat sense imatges. Per mi, simplement, hi proclama –eufòric– que aquella és la

Llegir més

Director: Robert Guédiguian

30 d'abril de 2011
6.0.00. Directors
0 comentaris

No és ben bé el Ken Loach francès, Robert Guédiguian (03.12.1953, Marsella). Cineasta d’esquerres, certament, les seves no són pel·lícules de denúncia, sinó cròniques de la classe treballadora, en què els personatges traginen, traspuen, pateixen les injustícies de classe i entomen les dificultats de la vida, sempre amb dignitat i celebrant tant la pertinença a

Llegir més