Avi Pep

Fa temps que es parla d’aquest sistema de pagament, com sempre utilitzem paraules americanitzades per denominar allò que es fa difícil d’explicar o que en el nostre idioma més proper no sona prou be, o no sona actual ni sona “cool”.

Si busqueu a les xarxes trobareu totes les descripcions o definicions possibles i encara més, d’aquesta parauleta, jo senzillament ho definiria, si el seu ús es constant, com pagar sempre o pagar tota la vida.

De si es barat o car el seu cost, de si es usura o no, ho deixo en mans de les autoritats, suposem que son intel·ligents i justes.

A mi m’agradaria parlar de l’ús quotidià que en fem les persones. Crec que conec una miqueta aquest sector. Les targetes “revolving” fa molts anys que existeixen, fa molts anys que les persones hem passat de l’estalviar per adquirir un be o un producte a comprar-lo amb crèdit, diguem-li targeta “revolving”, diguem-li préstec al consum, diguem-li hipoteca, diguem-li com vulguem, però la realitat es que hem fet un salt, jo diria que al buit, i hem deixat de comprar per gaudir, per endinsar-nos en el món dels deutes i els maldecaps, suposadament per tenir.

El problema no es el mitja que utilitzem per endeutar-nos, el problema, el gran problema es que l’endeutament es finit, te un límit, això no ens ho va explicar ningú, ni els bancs, ni els governs, ni les grans companyies que estimulaven i estimulen aquesta línia de negoci, tot i que la veritat es que també hi podíem haver posat una mica de la nostra part, ja que cada vegada estem mes formats i en sabem mes de tot.

El problema es que ens han incrustat en el nostre cervell que si consumim som més “xulos” som més importants, som més “cool” … i per això el consumisme ha de continuar. Al llarg d’aquests darrers temps en que hem començat a assimilar que el nivell d’endeutament de molts de nosaltres ja no es superable, han anat sorgint noves paraules, i paral·lelament al “revolving”, ens hem acostumat al “leasing”, al “renting” i a tot un seguit de denominacions amb arrel anglosaxona, per definir una situació, pagar per tot i per sempre.

Es possible que individualment, en aquell raconet de casa nostra on ens hi trobem be, això si, sense pantalles estimulants engegades, on podem dedicar uns moments a gaudir de nosaltres mateixos, reflexionem, pensem en si realment es tan “xulo” això d’endeutar-se per consumir sense solta ni volta, consumir per tenir més, perquè ens diuen que som més importants, perquè ens diuen que si no consumim no som res?. Tan important es per a tots nosaltres el que diran, com ens valoraran, sense pensar ni un moment en que ens endinsem en una nova formula d’esclavatge, si voleu esclavatge digital, monetari, de postureig, però esclavatge al cap i a la fi.

I si un dia, un trist dia, deixem de consumir i pensem?

Imatge de Steve Buissinne a Pixabay