Tot i que a la premsa genèrica el més normal es que publiquin majoritàriament noticies negatives, tal com deia a l’article que vaig publicar amb el títol de “Per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?” , de tan en tan podem trobar alguna excepció, i aquest es
Llegia ahir a el Periódico un article del periodista Jordi Bianciotto que parla de la musica, de soroll i de silenci, crec que molt encertat, per reflexionar envers l’equilibri entre el descans i els drets culturals. No penso pas criticar res del que diu, tot plegat a mi m’ha fet reflexionar, m’ha fet pensar en
Aquest mati al mirar les noticies als digitals, al marge de les compres de diversos cotxes elèctrics que ha fet el president americà, o de les despeses en defensa i armament, o de que continuen les picabaralles per les morts de la Dana a Valencia o de la Covid a Madrid, una de les noticies
Fa quinze dies parlava d’un partit de futbol disputat al Bages Una agressió embruta l’esport entre els equips de Sant Fruitós i de Sallent. Una agressió que segons Regió7 nombroses patrulles de Mossos van haver d’intervenir-hi. Jo proposava una mesura, impopular si però radical, castigar jurídicament els culpables, se’ls tindria que expulsar definitivament de zones esportives d’arreu
De tan en tan, surt a la premsa noticies de rescats a la muntanya, rescats que poden ser més o menys costosos en termes dineraris. Quan son cars en termes humans, es perquè la travessa ha finalitzat malament per algú. Però tornem als termes monetaris, quan es produeix un rescat, sovint es parla de si
Tota aquesta historia del futbol femení no s’acaba, massa sovint crec que a la majoria d’institucions del país, siguin del caire que siguin, socials, esportives, polítiques, es igual el sector, es igual el nivell, hi arriben personatges amb l’afany de dirigir-les, però no albiro que amb el temps les coses es facin millor. Centrem-nos en
Ja fa dies que corren els rius de tinta per culpa del president de la federació espanyola de futbol, jo mateix no m’he pogut resistir a aquesta temptació. Fins ara no m’havia mirat amb gaire profunditat les imatges que ens han ensenyat tan a la premsa escrita com als mitjans digitals. Tot i que ara,
Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, han aprofitat per parlar extensament del paio aquest, del president de la federació de futbol, i si, ho escric en minúscules perquè l’individu ha deixat a la seva representada, a la federació de futbol, a ras de terra, patètic. Com deia a l’anterior article, a més del
S’ha parlat més del petó que del resultat futbolístic, si més no l’actitud del president de la federació ha enterbolit una fita més que lloable del futbol femení. No fa pas tan de temps, mig any, que a l’hora de recollir les medalles per part de les jugadores a la Supercopa, el president aquest ni
El temps passa, no tot canvia però si que evoluciona, i les nostres entrevistes també es transformen, no l’esperit de fer-les, no les ganes de projectar Sant Fruitós arreu, però si una mica el format, es van notant les aportacions de nous col·laboradors, persones que ens ajuden a enriquir els continguts i com no, els
Fa anys, de tan en tan anava a veure algun partit del Barça, molt de tan en tan, fins que va arribar un moment, concretament un partit que el Barça jugava contra un dels cuers de la classificació i van empatar al Nou Camp. En aquell moment, repeteixo fa anys, vaig decidir que per veure