Complicat intentar fer lligar ambdós conceptes. Aquests dies han sortit molt aquests mots, per tot arreu, premsa en paper, digital, televisions, posts d’alguns polítics i també de seguidors de totes les ideologies. Com sempre a l’hora d’escriure, en aquestes qüestions, intento situar-me en un punt equidistant de les postures més bel·ligerants, no perquè no tingui
Durant una pila d’anys, ens han anat inculcant que si volem ser algú, si volem ser importants i volem ser ben considerats pels altres, hem de “figurar”, hem d’aconseguir no nomes que parlin de nosaltres, si no ser el mirall on els altres es puguin reflectir. I es clar, al final som milions de personetes
Llegeixo a la premsa que representants dels empresaris espanyols, catalans inclosos, han emès un aspre comunicat tot advertint que aquest pacte per l’amnistia afectarà negativament a l’economia espanyola, ja que afecta de manera directa al principi d’igualtat entre tots els espanyols, s’està creant un clima de negocis cada vegada més complicat, i es que l’amnistia
Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència. Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en
Avui m’ha fet un clic el cervell, al veure i llegir un article d’Elisenda Colell al Periódico, que parlava d’aquesta parauleta inventada o creada per la catedràtica d’ètica i filosofia política, Adela Cortina, i que ja ha sigut acceptada per la RAE, amb la definició de: fòbia a les persones pobres o desfavorides. A l’entrevista