Implicar-se, d’entrada es una paraula coneguda per tots i que ràpidament ens porta a entendre, suposadament, el que significa; però si aprofundim una miqueta, no es ben be així, al diccionari sovint hi trobem un doble significat. Per una part diríem que implicar es el fet de comprometre’s en alguna cosa, però per una altra
Complicat intentar fer lligar ambdós conceptes. Aquests dies han sortit molt aquests mots, per tot arreu, premsa en paper, digital, televisions, posts d’alguns polítics i també de seguidors de totes les ideologies. Com sempre a l’hora d’escriure, en aquestes qüestions, intento situar-me en un punt equidistant de les postures més bel·ligerants, no perquè no tingui
Durant una pila d’anys, ens han anat inculcant que si volem ser algú, si volem ser importants i volem ser ben considerats pels altres, hem de “figurar”, hem d’aconseguir no nomes que parlin de nosaltres, si no ser el mirall on els altres es puguin reflectir. I es clar, al final som milions de personetes
Llegeixo a la premsa que representants dels empresaris espanyols, catalans inclosos, han emès un aspre comunicat tot advertint que aquest pacte per l’amnistia afectarà negativament a l’economia espanyola, ja que afecta de manera directa al principi d’igualtat entre tots els espanyols, s’està creant un clima de negocis cada vegada més complicat, i es que l’amnistia
Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència. Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en
Avui m’ha fet un clic el cervell, al veure i llegir un article d’Elisenda Colell al Periódico, que parlava d’aquesta parauleta inventada o creada per la catedràtica d’ètica i filosofia política, Adela Cortina, i que ja ha sigut acceptada per la RAE, amb la definició de: fòbia a les persones pobres o desfavorides. A l’entrevista