He fet referencia a aquesta situació en més d’una ocasió, com qui diu de reüll, podríem dir que passant-hi de puntetes en escriure altres posts del meu bloc, la veritat es que no conec personalment al Sandro Rosell, ni conec el seu currículum ni els seus punts forts ni el febles, tan professionals com personals,
Tot va començar temps enrere, de fet un parell o tres de lustres, quan per l’edat entres en allò que anomenen programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. A casa nostra hem anat seguint les successives convocatòries que al llarg d’aquest anys ens han fet, i tot be, la proba, la carteta
Que carai es això d’incel? fa referencia als cèlibes involuntaris, i com sempre incorporem un anglicisme, es un acrònim “involuntary celibate” que si ho intentem resumir en una idioma de casa nostra, vindria a ser algú que se sent frustrat per la seva falta d’experiències sexuals; diuen que majoritàriament acostumen a ser homes. Venen a
Complicat saber o entendre que es una mort digna, tot depèn de si ens afecta directament a nosaltres, o els afectats son els altres. Si, perquè davant un fet dolorós o un patiment elevat, el nivell suportable es diferent en cada un de nosaltres, hi ha qui potser es allò que es diu “més sofert”
Ahir dues pagines a la Vanguardia, els titulars no deixen, no haurien de deixar a ningú indiferent, el titular de la primera “assetjament escolar: on és la responsabilitat penal del centre?” i el de la segona de “la ideació suïcida en adolescents es vincula a un mal us de la tecnologia” qualsevol dels dos articles ens
També podríem dir “embolicar la troca” o fins i tot “enredar la troca” o podríem trobar múltiples variacions de construccions gramaticals que vinguin a representar més o menys el mateix concepte, o sigui la qüestió es que determinades persones es creuen que tenen el privilegi de interpretar les normes segons la seva conveniència. I tot
Si, deixem-nos de romanços, deixem-nos de collonades i comencem a mirar-nos amb ull crític la societat que una colla de galifardeus ens han muntat. Una colla que no nomes han de ser temuts per la seva força, que també, no nomes per la seva maldat, que també, sinó que també hi hem d’afegir sense por
Quan jo era petit anava a catecisme, o com dèiem en aquell moment a doctrina, i el que havia après referent a això del tercer dia, era que dos dies després de la seva mort, el tercer, Jesús ressuscitava. I ho comento sense ànim d’ofendre a ningú, nomes com una referencia per captar el que
D’entrada disculpes per l’invent de paraules que faig sovint o pugui fer interessadament, però es que en ocasions no trobo ben be del tot el que m’agradaria representar lingüísticament, i aleshores intento fer una composició “sui generis” que pot grinyolar, pot sonar malament, quina aberració. De fet quan parlem de situacions o decisions aberrants, tampoc
Sovint surten articles a la premsa que parlen d’ensenyament, educació, currículum, batxillerat, docents … però també sovint hi manca la visió o les aportacions que es puguin fer per part de l’alumnat, els pares i mares, les famílies … en resum tots els relats que es presenten podem dir que possiblement siguin esbiaixats, si no
Avui m’han impactat dues noticies, la primera es de la Gemma Lienas titulada “Pederàstia” – crec que es fa necessària la seva lectura si volem pensar i no blanquejar aquests tipus de fets, i la segona de Javier Ricou amb “El crit d’una mare després de prendre-li el fill”. Avui parlaré del segon, no se
Cada dia ens aixequem amb una nova picabaralla entre els polítics de “nivell” d’aquest país, i quan dic de “nivell” no vol dir necessàriament que la meva opinió es que saben fer be les coses, ans el contrari, el que si que saben fer es cridar, aixecar la veu, reconduir els relats dels esdeveniments en
Aquest mati al mirar les noticies als digitals, al marge de les compres de diversos cotxes elèctrics que ha fet el president americà, o de les despeses en defensa i armament, o de que continuen les picabaralles per les morts de la Dana a Valencia o de la Covid a Madrid, una de les noticies
Ahir vaig veure a la Vanguardia una imatge amb el títol de “la banalització del desastre”, s’hi pot veure a una jove amb un mòbil a la ma i auriculars fent-se una selfie. La imatge es d’un carrer inundat a Brisbane (Austràlia), ocasionat pel cicló Alfred, i que segons la noticia de moment hi havia
Ara fa tot just un mes parlava dels perills a la carretera, en articles a la premsa es posava l’ull crític en els major de 65 anys, que si estaven en condicions de conduir o no, que si eren, érem, massa vells i massa maldestres, és a dir que no érem de fiar. Ja a