Tothom es posa les mans al cap pel darrer informe PISA, primer submergim-nos de ple en aquest oceà de sigles, cada dia n´hi ha més i cada dia sembla que si no parlem en sigles, no es important. PISA, ESO, OCDE … Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (com massa sovint passa, les sigles
Ara mateix en parlen molt, aquesta paraula de verificador s’ha posat de moda, arran de que ha sonat fort amb motiu de les converses entre els socialistes espanyols i junts o com alguns els anomenen, post convergents. Com deia ara se’n parla molt, però quina podria ser la seva definició? buscant a les xarxes, la
Dit així sona fatal, divendres negre, he buscat a les xarxes el perquè d’aquesta denominació, i es curiós el gran nombre de versions sobre l’origen històric d’això anomenat “black friday”. Lligat a l’esclavisme, aquesta va ser una de les explicacions del seu origen, segons la qual els traficants d’esclaus baixaven els preus de cara a
Ahir nit vaig veure el programa “Sense ficció” a TV3, producció de 3Cat, el títol era prou eloqüent: “Allà on fa més mal” i era el testimoni de víctimes de l’anomenada violència vicària. Es una qüestió que ja fa masses anys que dura, crec que deu fer uns dos anys ja vaig parlar d’això que
Llegeixo a la premsa que representants dels empresaris espanyols, catalans inclosos, han emès un aspre comunicat tot advertint que aquest pacte per l’amnistia afectarà negativament a l’economia espanyola, ja que afecta de manera directa al principi d’igualtat entre tots els espanyols, s’està creant un clima de negocis cada vegada més complicat, i es que l’amnistia
A vegades trobo que es difícil, si més no per a mi personalment, trobar la diferencia entre un parell de paraules, teòricament totalment oposades. En aquesta ocasió contraposaré la paraula escapolir-se a la d’exiliar-se. Busco ambdues paraules al Diccionario de la Real Academia Española, definició de la primera, escapolir-se: escapar-se, fugir … definició de la
Després de pocs anys dels, diguem-ne, aldarulls a Barcelona, ara en tenen a Madrid, no cal fer comparacions, no cal, per justificar el que es injustificables, la violència. Manifestacions, entenc que sempre se’n poden fer, sempre hi pot haver un motiu per reclamar, i com que sovint els dirigents polítics no escolten al poble, en
Si més no volen ser capitostos, o membres de la cort ja que de la reialesa, per imperatiu legal vigent, de moment no ho poden ser, o alguns fins i tot els agradaria ser senyors feudals. De fet, no ens ha d’estranyar, a tot el món, a tots els països, a tots els àmbits, sempre
Avui m’ha fet un clic el cervell, al veure i llegir un article d’Elisenda Colell al Periódico, que parlava d’aquesta parauleta inventada o creada per la catedràtica d’ètica i filosofia política, Adela Cortina, i que ja ha sigut acceptada per la RAE, amb la definició de: fòbia a les persones pobres o desfavorides. A l’entrevista
El titular es clar, els municipis catalans aproven fortes pujades d’impostos, això que vol dir, que els municipis no catalans no els apujaran? o sigui que el problema nomes el tenim a Catalunya? no ho crec, però es igual, anem al que significa i el perquè d’aquest titular. Diu l’article que la pressió fiscal es
Fa temps que es parla d’ampliar l’aeroport de Barcelona, perquè en cas de no fer-ho tots plegats, els catalans i catalanes, ens quedarem despenjats del progres, diuen. Val a dir que al llarg dels darrers temps, han sorgit un munt d’idees, algunes de les anomenades lluminoses, per fer realitat aquest preuat creixement de l’aeroport barceloní,
Avui llegia l’article d’un periodista nostrat, un periodista proper per diverses raons, i per començar m’agradaria citar textualment el seu darrer paràgraf de referencia: “El pobre Descartes, si aixequés el cap i veiés que cada vegada hi ha més gent que no pensa però existeix, tornaria al forat espantat de veure les barbàries d’una societat
Avui llegia a la premsa un article referent a un llibre publicat per l’economista Miquel Puig, que sota el títol de: “Transicions, algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”, ens diu que ara mateix la comunitat, es a dir el nostre petit país, ha de decidir si manté el model que la porta cap
Sovint tot i que no hi combregui, em miro alguns trossets, es difícil que els aguanti sencers, de diversos actes públics, alguns son de polítics i suposo que per a polítics o per a seguidors molt fidels d’aquesta subcultura social, altres culturals dels que no sempre acabo d’entendre que es el que representen o que
Aquests dies enrere vaig començar a escriure de l’errada en la votació al congres espanyol, del diputat català, que no es l’únic, i deia que errar es de savis, però quan dedueixes que l’errada es per estar despistat, mala representació tenim els catalans. No vaig acabar l’escrit, i sovint quan deixo un escrit a mitges,