Llegia a LV un article d’en Jaume V. Aroca, el seu titular “Les comissions del cas Koldo: quin escàndol, aquí es juga!” i em dona peu a posar el d’aquest escrit, perquè al cap i a la fi, els ciutadans continuem sense ser capaços de separar el gra de la palla, continuem acceptant que els
Una combinació de paraules amb un significat prou conegut i assimilat a una realitat comuna, que cada dia veiem i notem que s’agreuja més. Comencem pel principi, la gent, les persones, els humans fa anys que no mirem res de les conseqüències que pateix el nostre entorn, diguem-li natural, humà, o diguem-li genèricament flora i
Fa temps que tinc ganes d’escriure en un paper la meva particular visió de les noticies, de la premsa, de com la premsa transmet les noticies, segons quina sigui, diguem-ne, la seva tendència o inclinació política, que no vol dir genuflexió, encara que en alguns temes i en alguns moments ho pugui semblar. Quan engego
Complicat intentar fer lligar ambdós conceptes. Aquests dies han sortit molt aquests mots, per tot arreu, premsa en paper, digital, televisions, posts d’alguns polítics i també de seguidors de totes les ideologies. Com sempre a l’hora d’escriure, en aquestes qüestions, intento situar-me en un punt equidistant de les postures més bel·ligerants, no perquè no tingui
Avui llegia dues noticies a la premsa, n’hi havien moltes com cada dia, però no puc pas parlar de totes, tot i que totes son prou serioses o grotesques com per fer que la gent ens comencem a preguntar a qui cony recolzem quan acceptem que ens venguin la moto de que treballen pel nostre
Aquesta serà la darrera part d’aquesta tetralogia parlant dels atracaments, atracaments que vaig patir anys enrere, però que ara fa un any, amb la primera reflexió, vaig decidir fer-ho públic, crec que es un sistema per deixar enrere els dimonis del passat. No es que actualment m’angoixi, però si que penso que compartir idees, vivències
Sembla ser que ara fa més o menys un any, segons sembla ser que diu un atestat de la Guardia Civil de Transit, un individu suposadament circulava a 215 quilometres en un tram on podia anar a 120. Normal, no? no tan normal, no tothom circula quasi al doble del que esta establert legalment, no
Això es el que, genèricament, vol la classe política dels ciutadans, ni participar ni opinar. Si algun polític ho llegeix, possiblement dirà que si que podem participar, podem anar a votar cada quatre anys o cada quan ells volen, al cap i a la fi, son ells els polítics, els que marquen els “tempos” electorals;
Em sembla que en cada ocasió que es modifica l’hora surten moltes opinions, sortim un munt de gent que hi volem posar cullerada. Uns per recolzar aquests canvis, altres com jo per criticar-ho, i cada vegada que ho fan, es torna més incomprensible el motiu pel qual ho fan. Aquí a Espanya com que som
Fa quinze dies parlava d’un partit de futbol disputat al Bages Una agressió embruta l’esport entre els equips de Sant Fruitós i de Sallent. Una agressió que segons Regió7 nombroses patrulles de Mossos van haver d’intervenir-hi. Jo proposava una mesura, impopular si però radical, castigar jurídicament els culpables, se’ls tindria que expulsar definitivament de zones esportives d’arreu
Sovint se’m fa difícil trobar un títol per les meves exposicions escrites, no es fàcil trobar unes poques paraules que reflecteixin el que pot ser el contingut d’allò que aboques damunt d’un paper, per si algú te ganes de llegir-ho. Avui, després de les darreres noticies que han saltat de l’efervescència que vivim en el
Avui, un dilluns com qualsevol dilluns, un dia feiner com qualsevol altra, un aniversari, vint anys dels atemptats de Madrid, vint anys de mentides. Tot plegat possiblement va començar un any abans, el març del 2003, amb una imatge del que es va anomenar “el trio de les Açores” que a més del representant espanyol,
Això es el titular, més o menys, d’una noticia publicada aquesta setmana per Regió7, i dic més o menys perquè no tinc ganes d’escriure noms, al cap i a la fi aquesta vegada es una situació propera, però en altres ocasions ha passat i passarà en altres indrets, i per desgracia i vergonya comuna son
Quan volen saben posar-se d’acord, això es el que jo entenc que transmet l’article del periodista Asier a la Vanguardia d’avui, i es que amb el títol de “l’altre mediador de la trama” no cal dir que referent a l’anomenat cas Koldo, ens diu de que a la interlocutòria del jutge hi surt l’ex ministre,
Ara fa quasi un any, publicava la primera part de les meves vivències i les meves experiències dels atracaments que vaig patir (veure Montpeità 1641). Explicava com vaig viure aquells atracaments i aquelles estressants situacions, perquè van ser diverses, en les que cada persona, cada individu, les viu i les pateix a la seva manera, al