AHOJ

Per exemple, el “Rakosnik”  de l’esposa del president Mas és aquest simpàtic ocellet, en català “boscarla de canyar” segons la Wikipedia. Els seus avantpassats figura que eren austríacs, però els avantpassats dels avantpassats devien ser txecs, com milers d’emigrants pobres que venien de Bohèmia, Moràvia i tots els racons de l’Imperi Àustrohongarès a buscar fortuna a la capital. 

Un munt d’ocells i animals estan als cognoms txecs: Vrabec (Pardal), Skřivan (Alosa), Holub (Colom). També Zajíc (Llebre) o Žába (Granota).  Uns altres són atributs físics de persones, com Tlustý (Gras) o Krásný (Guapo). La majoria però vénen d’oficis ancestrals: Truhlář (Fuster), Krejčí (Sastre), Kovář (Ferrer), Řezník (Carnisser), Kolář (Fabricant de rodes).

Els cognoms van començar oficialment el 1786, quan l’emperador Josep I va obligar els súbdits a adoptar-ne un i passar-lo a la descendència. Poc abans el mateix emperador havia abolit la servitud. Els pagesos pobres van deixar d’estar lligats a la terra i van poder anar a la ciutat a convertir-se en els primers proletaris. Eren els inicis del modern Estat burocràtic i calia que cada persona fos única i identificable.

Amb el creixement de les ciutats els cognoms basats en oficis van ser massa freqüents, de manera que en van començar sortir els basats en eines o productes dels oficis: el Kladivo (Martell) de fusters i mecànics, la Jehla (Agulla) dels sastre, el Rohlík (Panet) o Vomáčka (Salsa) dels cuiners, etc, i molt més: van sortir cognoms basats en quasi qualsevol objecte de la vida quotidiana, com ara peces de vestir, com Kabát (Abric) o Kalhoty (Pantalons).

Però els cognoms txecs més únics i fantàstics són els que es basen en verbs. Entre aquests és bastant comú “Vyskočil”, que vol dir “va saltar”. D’on va saltar, el primer “Vyskočil”. De la finestra de la seva amant, quan va aparèixer el marit? De la finestra de la taverna, en una baralla?

Igualment podem fer volar la imaginació amb “Nesnídal” (“No va esmorzar”), “Netušil” (“No va sospitar res”), “Nejezchleba” (“No mengis pa”) o el millor de tots, “Skočdopole” (“Salta al camp”). L’humor, la inventiva i la imaginació d’aquests cognoms són una cosa bastant única. Els cognoms són una distracció assegurada i un bon lloc on aprendre vocabulari i idiosincràsia txeca.