Veig que el darrer post sobre el PSOE genera grans discussions entre molts dels companys que anem conversant per la xarxa. Aquesta mena de "click" que sona quan es parla amb duresa del PSOE a Catalunya no és nou. Però, què voleu, el país està com està. Ara, com que això no és qüestiód els
Ahir em vaig deixar de dir un parell de coses sobre el PSOE, relacionades amb l’anomenat "procés de pau" i amb d’altres històries que ens toquen més d’aprop (nota: cada cop que sento parlar de "el procés" penso en Kafka): 1. Després de sentir les declaracions de tots els líders socialistes, inclosos el President del
Algunes preguntes després de la bomba de la T-4: 1. Qui surt beneficiat d’aquesta acció militar d’ETA? 2. Com pot circular 1 Tn (1.000 Kg!!!) d’explosius pel centre operatiu de l’Estat, sense que aquest en sàpiga res? 3. El president del Govern espanyol i el seu equip, dominen els serveis secrets de l’Estat? 4. A
He estat uns quants dies fora del país, amb un retorn d’un parell de dies per passar per la trobada dela Federació Llull a Mallorca. Hi ha un aire nou que corre pel nacionalisme de base dels Països Catalans. Un aire fet de serenitat, de seriositat i d’un desempallegament doble: per un costat ens anem
Entre progres de saló i teoconservadors ens estan fotent el Nadal enlaire. Entre els que en comptes de Nadal volen celebrar la festa de l’hivern, i els "meapilas" (com els anomena Mn. Rovira Belloso) que no saben que hi va haver un Concili Vaticà II, i que no donen una passa sense senyar-se, hi ha
El decret de la ministra d’educació sobre la utilització que cal fer de la sisena hora, i l’exigència que a Espanya els estudiants tinguin l’obligació de feer tres hores d’espanyol té un objectiu: atacar la immersió lingüística. La resta, tot el que es pugui explicar, és farciment. La qüestió de la llengua és fonamental. No
Vaig sentir la interrupció que el conseller Maragall va fer del programa d’Antoni Bassas. Li va semblar que no havien explicat prou bé la invasió competencial del decret de la ministra espanyola d’ensenyament i l’actitud mesella i col·laboracionaista del Govern català. Ho va arreglar dient que els nens catalans necessiten més hores d’espanyol. Senyor! El
La qüestió de les banderes és ben sensible per a qualsevol nacionalista. El signe extern de la submissió, el més evident, potser un dels més susceptibles de ferir tota mena de sensibilitats, la meva per començar, és veure una bandera espanyola onejant en els pals dels edificis institucionals del nostre país. Com alguns de vosaltres
Es veu que llancen un coet a l’espai amb el nom de la nostra maltractada capital. Ja m’està bé. Bon tros a l’olla, que diria aquell! Ara, em sembla que ens l’estan fotent. Un dia d’aquests s’ha de decidir a quina ciutat d’Europa s’adjudica el projecte Galileu, el gran projecte de tecnologia de l’espai europeu.
Aquests dies l’Albert Manent i jo, amb l’auxili inestimable de la Maria Macian i de tota la Fundació Trias Fargas, estem organitzant un homenatge a Max Cahner. L’homenatge tindrà forma de llibre i a més esperem organitzar una bona celebració dels seus 70 anys. Us n’aniré informant. Vull lligar tanmateix l’homenatge al Max amb el
Aquests dies veiem a Barcelona fins a quin punt és possible passar algunes línies imaginàries. L’Ajuntament està desplegant una campanya de propaganda com feia temps que no es veia. Vull pensar que ho fa sense adonar-se de fins a quin punt tergiversa la funció de la institució pública. Vull pensar que no s’adona de fins
Ahir vaig poder participar en una sessió sobre creació de riquesa i desenvolupament global. Entre els ponents hi havia el conseller delegat del BBVA José Ignacio Goirigoizarri, José Manuel Entrecanales, conseller delegat d’Acciona i l’expresident de Xile Ricardo Lagos. Em va impressionar la força d’alguna de els ponències i la llibertat d’esperit i solidesa intel·lectual
Tot just fa una estona hem tornat de fer una paella a Mataró amb la Laura, la Sònia, l’Òscar i els nens. Després d’aquests dies de pressió, d’una intensitat fora del que és corrent, va bé descomprimir una estona. Heu anat a Mataró darrerament? Mataró és una gran ciutat. Catalunya necessita moltes Mataró per tirar
Avui el Parlament de Catalunya ha estat la seu institucional triada per presentar un nou partit polític, format pels representants del PSC, ERC i ICV. No és cap exageració: per la manera com ha anat tot plegat, la dinàmica és la mateixa que la que va institucionalitzar Berlusconi amb la creació del Polo a Itàlia.
A tots els qui pensaven que la direcció d’ERC mai no prendria una decisió com la que ha pres sense valorar profundament les conseqüències que se’n deriven, els pregunto: i ara, què? A tots els qui no veien Montilla president el Govern de Catalunya, perquè en cap país del món més o menys normal cap