La´"cessió" del Castell de Montjuïc escenificada ahïr a Madrid és ridícula. No calen més comentaris. El pitjor de tot és que no és Jordi Hereu sol a qui han fet fer el ridícul. Ens l’han fet fer a tots els barcelonins. Anar a Madrid a retre pleitesia a un president de govern que fa aigües
Veig que s’ha comentat molt poc que en Montilla no hagi fet cap discurs institucional amb l’excusa de no polititzar la diada de Sant Jordi. No li va saber greu, en canvi, convidar la vicepresidenta del govern espanyol i fer-se passar per un presidentet de comunidad autónoma a l’ús. Ni li va saber greu folkloritzar
Dissabte al matí, molt aviat, baixava amb l’Euromed cap a València, amb uns quants amics. Hi havia reunió de l’Institut Ignasi Villalonga. la conversa va girar sobre l’estat actual de les coses a Catalunya. Un dels meus companys mirava de fer una anàlisi tàctica de la situació. Però va ser impossible. Diagnosi? El to baix
He passat aquests quatre dies de Setmana Santa a Astúries. Us ho recomano de debò. En tornar he llegit la notícia curiosa que el PP denunciava que el govern socialista havia desviat fons que s’havien predestinat a Astúries per anar al País Basc i a Catalunya… Us asseguro que la decisió la van prendre perquè
Sóc a Estocolm en un viatge de feina. Hem vingut a constatar la manera com els suecs encaren la renovació del model de societat que tant els va fer avançar la segona meitat del segle XX. De tot el que estem veient el que més em va al cap és que nosaltres el catalans també
Després de la sessió plenària del Parlament de Catalunya el cos em demana silenci. No em ve gens de gust sentir parlar ningú de si els acords o els desacords. Tot plegat ha estat massa fort, massa ridícul, com diu perfectament Salvador Cardús a l’article que escriu a Tribuna Catalana. Després del silenci haurà de
No vull entrar en les portes que s’han obert des dels governs català, valencià i espanyol per eliminar les emissions de TV3 del País Valencià. Cadascú que fagi anar la consciència nacional amb conseqüència. Ara, les conseqüències són gravíssimes i em sembla que no s’hi ha insistit prou. Em preocupa un cert esperit mesell en
Suposo que un espai com aquest també ha de servir per expressar els dubtes, el desconcert si n’hi ha. Les declaracions d’en Xavier Vendrell d’ahir en les que deia que ERC estava disposada a donar la presidència de la Generalitat a Artur Mas si s’avenia a convocar un referèndum per l’autodeterminació m’han provocat desconcert. Desconcert
El Consorci de la Zona Franca és un ens públic dirigit per l’Estat i presideit per l’alcalde de Barcelona, que fa de promotor immobiliari, i compra i ven terrenys on s’hi fan polígons industrials i urbanitzacions. La Generalitat no hi és. El Consorci organitza salons immobiliaris com el Meeting Point i el saló immobiliari de
He llegit amb estupefacció la crònica de Jordi Barbeta sobre les pressions que va rebre d’un tal Bolaños del Govern per tal que no informés de l’evolució de l’Estatut a Madrid. Em sembla increïble, però també em sembla que l’actual direcció del PSC mostra la seva veritable cara. Es pot dir que això ho fa
He sentit ràbia. Una ràbia profunda, una ràbia sense consol possible. Ràbia per la meva incapacitat per corregir el que no s’ha fet bé. Ràbia per no haver aprofitat prou el meu temps d’influència al Govern, ràbia per no haver estat més descarat, més valent. Ràbia perquè els companys han deixat anar TV3 al País
Us recomano que llegiu la columna que el bisbe Carrera escriu cada setmana a "Catalunya Cristiana". Sigueo o no catòlics, o simplement creients, hi trobareu un espai de reflexió que us convidarà a pensar per vosaltres mateixos. Si més no aquest és l’efecte que aquestes columnes provoquen en la meva persona. El bisbe tanca un
L’anada de "la comarca nos visita" estil tripartit a New York ha estat patètica. No en tenim prou amb la utilització indigna i desmesurada dels diners dels impostos dels barcelonins en publicitat, sinó que a sobre ens hem d’empassar un acte de l’alcalde i els acòlits amb en Woody Allen que no hauria estat pensat
Avui la Comissió de la Dignitat ha fet una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, en la que ha demanat que els papers de Salamanca, us en recordeu? tornin a casa d’una vegada. No érem gaire gent, però en Toni Strubell i en Pep Cruanyes no s’espanten ni per molts ni per pocs. La
Sóc dels que dóna suport a SOBIRANIA I PROGRÉS. Com podria no donar-n’hi si el lema del meu primer partit polític, ACCIÓ CATALANA, era : REGENERACIÓ, PROGRÉS, SOBIRANIA?! I animo tothom a donar-n’hi, al marge de militàncies polítiques estrictes, al marge de les conjuntures. Val la pena apretar en tots el fronts, i és fonamental