Vull compartir amb els qui em llegiu uns grams de la il·lusió darrera: haver dut la ràdio del nostre país, i el seu programa més seguit, a una de les seus universitàries més importants del món. Ahir l’Antoni Bassas va ser convidat per la Fundació Trias Fargas i per la LSE, a través de Paul
Avui he sentit unes declaracions sorprenents del director de l’Institut Ramon Llull. Quan li han preguntat la llengua dels llibres que s’enviaven a la Fira de Frankfurt ha contestat molt nerviós que a Frankfurt "s’hi va a vendre", i que "s’hi va a vendre llibres fets a Catalunya en català, en castellà o en qualsevol
El dia 14 de febrer vaig ser convidat per la London School of Economics a dictar una conferència sobre Barcelona i Catalunya des d’una visió nacionalista. El títol: Mevish de Barcelona (Barcelona: Europa, Identitat, Revolució) Vaig orientar-la cap als camps que més m’han fet pensar i escriure aquests anys: el camí cap a la necessària
Fixeu-vos en un fet ben simple, però que sembla passar desapercebut a tothom: Com és possible que tan sols a nosaltres se’ns ensorrins els túnels? Com és possible que tan sols a nosaltres ens surtin esquerdes a casa quan hi ha obres a prop? Com és possible que se’ns aturi el tren de rodalies (anava
Han estat molt decebedores les declaracions de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en les que parlava de la necessitat que Barcelona passés per Madrid per anar a Europa. Decebedores perquè expressen el baixíssim nivell d’autoestima al que han arribat els socialistes catalans a l’hora de creure en les possibilitats de la ciutat. De fet Hereu
Avui he tingut la gran sort de dinar amb en Damià Pons, en Pere Sampol, En Josep Melià i en Tomeu Martí. Més tard ens hem trobat en una xerrada en la que hem seguit parlant de nacionalisme, de Mallorca i de Països Catalans amb tota la colla de la Fundació Trias Fargas i uns
Aquest cap de setmana publicaré un nou article al meu racó del Dossier Econòmic sobre l’inici d’un camí possible pel necessari projecte comú del nacionalisme català. Hi dic que caminar per aquí és més necessari que mai, malgrat totes les trinxeres obertes i malgrat el munt de ruptures personals, perquè a la base hi ha
Ha passat molt desapercebut l’acord pel qual es constituïa el patronat de l’Arxiu de la Cancelleria Reial catalana. Recordeu que l’equívoc del nom oficial, Arxiu de la Corona d’Aragó, ha fet que històricament els espanyols s’hagin sentit amb el dret de posar el nas en el nostre Arxiu. Durant molt de temps es va mirar
No ho podem deixar passar com si res. No podem permetre que l’extensió de l’horari escolar pels nostres fills es faci servir perquè millorin l’espanyol. Si volen fer classes en castellà els dóno una idea als del Departament d’Ensenyament: que facin en espanyol la classe de gimnàstica. Em sembla que som molts els pares i
Us recomano dos articles del Corriere della Sera d’avui, sobre el canvi de paradigmes ideològics a Europa. A vegades tenim una tendència malaltissa a confrontar les nostres idees amb nosaltres mateixos, i ens costa aixecar el cap per mirar què passa més enllà de les Corberes o per damunt de la Serra de Tramuntana, mar
Alguns de vosaltres sabeu que fa temps que Barcelona és un dels centres de les meves reflexions i accions polítiques. Ho faig perquè crec que Barcelona és fonamental per a assegurar l’èxit dels nostres objectius nacionals, i ho faig perquè m’interesa sobremanera aquest fenomen polític únic que és la ciutat. Fa temps, també, que amb
Cal que llegiu l’article magnífic de Pere Muñoz al Diari de Balears d’avui titulat "Festes Mallorquines". És magnífic! En Pere ens explica d’una manera brillant el que va ser l’espectacle d’inauguració del parc de sa Riera, a Palma. Hi ridiculitza la presència massiva del cutrerio espanyol tot demanant que no siguem provincians i no fem
Divendres a la nit la Laura i jo vam anar al teatre de Viladecans a veure-hi una representació del Peer Gynt que representa Joel Joan. Ja sé que la manera correcta de parlar seria esmentar el director: Peer Gynt segons la visió de Calixte Bieito. Però no, aquest és el Peer Gynt d’en Joel. Més
Ahir va ser presentat el llibre "Catalunya: reptes ètics de futur", editat per Proa. A la introducció d’aquesta obra coral, Àngel Castiñeira hi escriu: "Alguns pensadors, com Zygmunt Bauman, creuen que la nostra cultura i els nostres països corren el risc de lliscar cap a una condició líquida, de levitat, on les coses pateixen un
Hem entrat on sabíem que entraríem: la negociació per la negociació, negociant a l’estil Grouxo Marx, perquè de fet negociem sobre el que no cal negociar perquè ja estava negociat en el periode de negociacions que es va donar per tancat abans que les negociacions de debò haguessin començat… Ara hem de renegociar finançament, competències