És temps de Nadal i puntualment el 6 de desembre, Samichlaus, Sant Nicolau, va arribar a Suïssa. Per cert, montat dalt d’un ase (connexió catalana?) i acompanyat d’una figura molt intrigant: l’Schmutzli.
Sant Nicolau, Samichlaus, és l’encarregat de portar els llamins als nens (mandarines, galetes, anous, xocolatines) un cop aquests li reciten un poema … i sempre que al seu llibre daurat no hi vegi escrit cap malifeta del nen.
I Schmutzli? Per anar ràpid i per entendre’ns és un personatge tenebrós i espectral, vestit de negre i amb barba negre i pensament negre. Tot és negre en aquests individu. Tradicionalment, l’encarregat de castigar els nens amb una vara de pegar. "Porta’t bé que vindrà l’Schmutzli!" i els nens suïssos, abans, que sabien el que s’hi gastava, obeïen immediatament. I sinó, l’amenaça era de ficar els nens un sac i deixar a l’Schmutzli que se’ls emportès al bosc, al mig de la foscúria i el fred. (A vegades em recorda algun personatge que campa per la nostra política catalana….)
Desembre era el temps de les saturnals romanes, temps de festes i festivals, de beure i menjar, tractant d’espantar les pors i les ànimes dels morts que els assetjaven en aquelles dates amb especial intensitat. A través del segles, Sant Nicolau ha acabat esdevenint aquella figura que enmig dels fantasmes i els dimonis, de l’obscuritat i el fred, lluitava amb la claror, la joia i el dringar dels cascabells i campanes per foragitar-los. Schmutzli, agent d’en Pere Botero (llàstima que Folch i Torres no l’hagués conegut!), acabà vençut i rendit al cristianisme i com un Sancho Panza malcarat i sorrut acompanya pels segles dels segles a Samichlaus sense poder fer res en el triomf etern de la il.lusió i la tendresa.
Bon Nadal i una abraçada a tota la família