Aquests dies l’Albert Manent i jo, amb l’auxili inestimable de la Maria Macian i de tota la Fundació Trias Fargas, estem organitzant un homenatge a Max Cahner. L’homenatge tindrà forma de llibre i a més esperem organitzar una bona celebració dels seus 70 anys. Us n’aniré informant.
Vull lligar tanmateix l’homenatge al Max amb el que ara ens toca fer a tots els nacionalistes del país (vull dir del país sencer): treballar i treballar amb intel·ligència per la unitat allà on digui possible i amb qui sigui possible.
És clar que les bases per a aquesta feina són molt febles; potser algunes relacions personals no fetes del tot malbé… Però em sembla que no m’equivoco gaire si dic que hi ha un bon grapat de persones que no es conformen amb la situació actual, com deia l’altra dia Salvador Cardús al diari AVUI .
És clar que sóc de les persones que no entén els moviments polítics de la direcció d’ERC. Però no en vull fer cap mena de sang, perquè estic segur que això és el que més agrada a l’enemic dels nostres objectius nacionals. Tots tenim alguna mena de responsabilitat en la situació actual. Per això reivindico una moral de treball que ens ha de fer recuperar un espai polític més ampli del que les sigles dels uns o dels altres poden ocupar per elles mateixes.
Si vaig al moll de l’òs del que em va moure a implicar-me fins a les celles en política, sempre arribo al meu nacionalisme, al meu anhel de llibertat nacional. Tan diferent és això del que senten tants companys a d’altres contenidors polítics?
Des de Barcelona o des d’Arnes; des d’un consell comarcal o des d’una diputació; des de la Universitat o des de l’empresa, no seria possible recuperar el to i el tremp necessaris per proposar-nos ocupar les institucions amb una majoria nacional sòlida que ens permetés situar les nostres reivindicacions i projectes al centre absolut de la vida política i social del país?
Si, estic convençut que hi hem de treballar immediatament, amb l’esperit de no defalliment que en Cahner ens va infondre!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord en que cal fer una autocrítica molt profunda. Però de debó.
Autocrítica i posar-nos a treballar.
Malauradament això costa molt de fer en una entitat com és Convergència i en canvi és un exercici molt necessari.
Consti que això assenyalo conscient que el meu bàndol és totalment convergent.
Totalment d’acord que és essencial treballar dur i amb insuboranabilitat per la nostra nació. El pitjor que podem fer és creure que això se soluciona delegant-ho als polítics, que han demostrat clarament ser una colla de venguts incompetents i porucs.
A mi que no m’emprenyin massa, tots ells estan al bàndol oposat.
I després cohesionar els diferents països que formen part d’una mateixa llengua.
Fer país i cohesionar a l’hora cada propi territori, la suma de cada país, conforme uns països cohesionats en la seua pròpia riquesa i diversitat.
Per des de eixa cohesió interna de cada territori compagirnar-la a l’hora amb la cohesió entgre la diversitat dels països que conformen una llengua.
Per si pot servir com a punt de partida per a aquesta unitat, com a punt de trobada en la transversalitat, et recordo que més d’un centenar de blocaires han sindicat ja el seu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Ens agradaria molt comptar amb les opinions del teu bloc si ets sobiranista i vols que tinguem un estat propi. I faig extensiu l’oferiment a tot el sector sobiranista de CiU que vol un estat propi, com en el seu dia van expressar-se persones com Carme Laura Gil. És un primer pas per al debat, per al diàleg. Moltes gràcies
(www.xbs.cat)
Es normal que no sàpigues res d’ERC, perquè no comprens el fet laic a la nostra societat en la mesura que s’igualen les opoirtunitats civils, pertànyer a la secció regional de la "Corte Borbón" i rebre comentaris ensucrats de les TitasMarias-Borrokas de Can $Conver que van a Sant Just o la Catedral, i prenen la xocolata a Xuclà, et fan dir coses sobre ERC que senzillament NO TOQUEN; i sobre la "majoria nacional" amb Vosaltres no toca, perquè el nostre Projecte es per defensar LA LLIBERTAT, LA IGUALTAT I LA FRATERNITAT, cosa que vosaltres, no podeu entendre, per careixer d’aquests tres elements.
Home, després de la punyalada del pacte Mas-Zapatero què voleu que us diga. No m’entusiasma Montilla però en política DEMOCRÀTICA s’ha d’escollir algú. Ens han fallat Zapatero i Mas; aquests dos senyors no han deixat que fos Montilla qui fallara.
Al País Valencià parlem molt del concepte de l’ "autoodi". Sabem que la nostra societat en té molt. La sorpresa és descobrir que al Principat també i que CIU el representa moltes vegades. Alguns exemples:
-El Banc de Sabadell acaba de dir que és un banc espanyol radicat a Catalunya. Ja no es diuen ni banc català.
-"Olga Viza manda" ¿Te’n recordes amic Vives? T’ho dic amb respecte i tristesa.
-I què me’n dius de la conversa telefònica entre Carod-Rovira i Mas a través del programa "Caiga quien caiga". Primer Mas parla en castellà i després li fa explicacions al reporter espanyol per parlar-li en català a Carod-Rovira (sempre estem demanant perdó per ser el que som).
En fi, veient el panorama al Principat, cada vegada veig Barcelona i València més pròximes, tant en aspectes negatius com positius.
Molta sort, Antoni. La necessitarem perquè seguirem lluitant i capgirarem la situació.
Em sembla que hi ha qui en fa un gra massa amb això de la divisió de la "família nacionalista". Està clar que, si volem, tots podem fer-nos retrets de coses que des de l’altre cantó no es veuen igual, però en cap cas aquí no hi ha una línia que separa els bons i els dolents.
Es poden entendre, o no, determinats pactes, els actuals i els passats, però el cert és que en el dia a dia hem de continuar tirant el país endavant, o evitant que ens el tirin enrera. En aquest sentit em sembla molt assenyada la reflexió de l’Antoni Vives, encara que no coincideixi, probablement, amb la manera de valorar el pacte de nou Tripartit.
Ni el país es construeix només des del govern, no des d’una determinada concepció social, ni tampoc (i no us escandalitzeu) només des dels partits que ens autoqualifiquem de nacionalistes, sobiranistes o independentistes. No perdem el temps en batalletes de via estreta intentant veure qui és més pur ni coherent, perquè tots tenim les nostres taques i la realitat política sovint ens força (a tots, repeteixo) a prendre decisions poc coherents. Però és amb això que hem de conviure, i amb això, com diu l’Antoni Vives, que hem de treballar plegats (en paral·lel, si voleu) pel país.