Avui el Parlament de Catalunya ha estat la seu institucional triada per presentar un nou partit polític, format pels representants del PSC, ERC i ICV. No és cap exageració: per la manera com ha anat tot plegat, la dinàmica és la mateixa que la que va institucionalitzar Berlusconi amb la creació del Polo a Itàlia. És l’escenografia, és la necessitat del pacte, és el nivell de renúncia als principis respectius. Tot els ha dit a constituir, de fet, aquest nou partit.
Ara del que es tracta és de que es presentin junts la pròxima vegada, per tal de no prendre el pèl a ningú. Que per això hi ha tanta gent indignada, i no només gent de CiU, sinó també del PSC i d’ERC.
Fer Montilla president és, des d’aquest punt de vista, secundari. Tan secundari com el mateix Montilla en el panorama polític català. Perquè un President és alguna cosa més que un maniobrador. D’un President se n’espera l’encarnació d’alguna cosa. Però d’això ja en parlaré més endavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Del que es tracta és de que a les properes eleccions CDC i UDC no es reparteixin a priori les cadires. Que siguin honestos davant la ciutadania.
Potser llavors no podran dir que han guanyat, ja que el repartiment igualarà les coses, però en trauran tres coses molt possitives.
En primer lloc es veurà que UDC no representa ni molt menys el 25% de la federació.
En segon lloc UDC podrà esgarrepar vots del PPC.
I en tercer lloc CDC tindrà les mans lliures ocupar el centre democràtic i per pactar amb ERC sense la crosa corrupta i regionalista.
No ho veus o no ho vols veure?
Ostres, jo pensava que eres dels dirigents de CiU que tenien un xic de seny, o que si més no ho feien veure per mirar d’aconseguir el pacte CiU-ERC a l’Ajuntament de Barcelona, però ja veig que l’ombra d’en Madí és allargada.
I entre tenir en Montilla de president i tenir-lo de conseller primer, doncs què vols que t’hi digui…
Catalunya és una comunitat autònoma com Andalusia,La Rioja,Múrcia o Ceuta i Melilla.
Per tant, la Presidència no és tan sagrada com voleu fer-nos creure.
Quan tinguem un Estat a la Unió Europea, tindrem un President i Primer Ministre com els països normals amb qui ens volem unir.
Mestrestant,només tireu pilotes fora.
Ara enlloc de mirar-vos al mirall vosaltres mateixos, us dedicareu a seguir en lupa qualsevol pet que faci algú d’alguns dels 3 partits que formen el govern de l’Entesa.
No reaccioneu. No podeu. La vostre dinàmica és unidireccional des de fa 3 anys i no n’apreneu.
I mentrestant un monstre anomenat Ciutadans entrarà triomfalment a l’Ajuntament de Barcelona d’aquí mig any.
La patacada serà forta. No us en sortireu, encara. Ja vindran temps millors.
On eres tu quan Duran i Lleida i Mas deien que volien fer un pacte amb el PSC? Eres també al carrer demanant el pacte nacional CIU-ERC?
Si no es així, tot el que diguis només són excuses de mal perdedor
On eres tu quan Duran i Lleida i Mas deien que volien fer un pacte amb el PSC? Eres també al carrer demanant el pacte nacional CIU-ERC?
Si no es així, tot el que diguis només són excuses de mal perdedor
Benvolgut Antoni,
Tinc la impressio que, si el context politic espanyol i ERC ho permeten, aquest a qui tu titlles de "secundari", "maniobrador", pot creixer com a politic i durar com a President de la Generalitat molt mes del que molts es creuen i voldrien.
Seria convenient no despreciar al Sr Montilla. Ja saps que els va costar i que els va aportar al PSC et al el seu endemic menyspreu pel President Pujol durant tota la decada dels 80 i ben entrats els 90. Van perdre el temps intentant desprestigiar un politic per questions personals sense adonar-se que en el fons estava fent una feina ben feta, molt ben feta. Si no aneu amb compte, el mateix passara amb en Montilla.
Albert LLussa i Torra
Advocat
Dius, per acabar l’apunt d’avui, que "d’un President se n’espera l’encarnació d’alguna cosa". És tal com dius: veieu en Mas com la reencarnació d’en Guifré el Pelós. Voleu tornar al passat. El vostre nacionalisme és romàntic (estil segle XIX), essencialista i (sovint) excloent. Us agradi o no, la Catalunya d’avui és tota una altra cosa, i només avançarem cap a la independència si sabem incorporar al nostre projecte nacional persones d’orígens diferents, de creences diverses, però que compartim tots junts un projecte de futur de llibertat per al nostre país.
Toni,
Estic completament d’acord amb el que dius. Afagiria, potser, que tinc ara la mateixa sensació de presa de pèl que vaig tenir amb el pacte CiU-PP de fa uns anys. Tan abominable em va semblar llavors com ara em sembla el segon pacte ERC-PSC (amb menys condicions que el primer després dela patada d’uns mesos!!! Què ha canviat en cinc mesos?)
Ens entossudim en l’autodestrucció. I ho fem via express. Em sap un greu enorme.
Aquest dies llegint un Vicent Alexandre, un Xavier Bosch (article magnífic a L’Avui de dilluns de lectura obligada per a tots els ERC talibans) o unVicent Partal em sembla que hi ha tot un munt de gent que passem de la dreta i l’esquerra, de la cohesió social i altres retòriques buides, que n’estem al capdemunt de la incapacitat que tenim els nacionalistes de bastir un projecte comú.
Amb aquesta dinàmica CiU – ERC no anem enlloc. O potser sí: a preses de pèl sistemàtiques. I al país ja se li veu la calva.
Apreciat Toni,
Alguns comentaristes creuen que la ma del David Madí es molt allargada i que s’esperaven una reacció diferent per la teva part.Jo en canvi et felicito i et demano que continuis la tasca de defensar el SOBIRANISME CATALÀ per tot arreu.
Deixeu-me afegir:
El Sr. Montilla no representa cap catalanisme del Segle XXI, ni tampoc ERC! A qui el que compta és si ets SOBIRANISTA o no! I tant els uns com els altres ens han demostrat que no ho són.El PSC no ho és perquè en el fons defensa l’unitat indissoluble d’Espanya com premisa indefugible.El d’ERC és un independentisme teatral, gestual, de façana. Per a ells és molt més important l’unitat de les esquerres catalanes i el govern catalanista d’esquerres o govern d’entesa d’esquerres que cap altra cosa. Encara recordo (amb tristesa) quan CiU va plantejar "el concert econòmic" a l’estatut com van reaccionar: acusant a la federació de MAXIMALISTES, de no voler en realitat l’estatut, de voler-lo sabotejar (desprès ja vam veure qui va ésser la seva postura al referèndum) ells que sòn/eren/es feien/fan dir INDEPENDENTISTES! CiU encara té molt a dir i molt a fer.Sens dubte que ha de fer AUTOCRITICA, però estic convençut que no abandonarà el camí elegit i marcat: demanar a Espanya la màxima sobirania per a Catalunya.Per a alguns aquest camí no és el que més importa.
Una salutació
Apreciat Toni,
Alguns comentaristes creuen que la ma del David Madí es molt allargada i que s’esperaven una reacció diferent per la teva part.Jo en canvi et felicito i et demano que continuis la tasca de defensar el SOBIRANISME CATALÀ per tot arreu.
Deixeu-me afegir:
El Sr. Montilla no representa cap catalanisme del Segle XXI, ni tampoc ERC! A qui el que compta és si ets SOBIRANISTA o no! I tant els uns com els altres ens han demostrat que no ho són.El PSC no ho és perquè en el fons defensa l’unitat indissoluble d’Espanya com premisa indefugible.El d’ERC és un independentisme teatral, gestual, de façana. Per a ells és molt més important l’unitat de les esquerres catalanes i el govern catalanista d’esquerres o govern d’entesa d’esquerres que cap altra cosa. Encara recordo (amb tristesa) quan CiU va plantejar "el concert econòmic" a l’estatut com van reaccionar: acusant a la federació de MAXIMALISTES, de no voler en realitat l’estatut, de voler-lo sabotejar (desprès ja vam veure qui va ésser la seva postura al referèndum) ells que sòn/eren/es feien/fan dir INDEPENDENTISTES! CiU encara té molt a dir i molt a fer.Sens dubte que ha de fer AUTOCRITICA, però estic convençut que no abandonarà el camí elegit i marcat: demanar a Espanya la màxima sobirania per a Catalunya.Per a alguns aquest camí no és el que més importa.
Una salutació