La qüestió de les banderes és ben sensible per a qualsevol nacionalista. El signe extern de la submissió, el més evident, potser un dels més susceptibles de ferir tota mena de sensibilitats, la meva per començar, és veure una bandera espanyola onejant en els pals dels edificis institucionals del nostre país.
Com alguns de vosaltres sabeu, vaig ser secretari del Govern de la Generalitat durant el darrer Govern del President Pujol. Com a tal presidia el Consell Tècnic del Govern i, per dir-ho d’una manera entenedora, era el responsable del hardware governamental, edificis inclosos.
Un dia vam decidir atacar la qüestió de les banderes. Vaig donar la instrucció a tots els secretaris dels departaments que la bandera catalana havia d’onejar sola a la façana dels edificis governamentals. Com que la llei obliga a que totes dues banderes tinguin el seu lloc a aquesta mena d’edificis vam decidir que els dos pals obligatoris els posariem als terrats dels mateixos. Però a la façana tan sols la catalana.
La majoria de secretaris van seguir la instrucció, dictada en nom propi i consensuada amb ells. Alguns van voler deixar les coses com estaven, però la majoria van seguir. Fixeu-vos encara avui en els edificis de Via Laietana, en el de Medi Ambient a la Diagonal, el Departament d’Agricultura a Corts Catalanes i d’altres. El Palau Robert va ser "normalitzat a l’espanyola" quan el conseller Huguet se’n va fer càrrec, diuen que per pressions externes.
L’objectiu era que "se notase el efecto sin que se notase el cuidado", i per això la instrucció es va donar de paraula i sense comentar-ho a ningú. Volíem que fos un acte de normalitat. Fer el valent amb els símbols i haver-te d’empassar les decisions només té un nom doble: indignitat i incompetència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de haver empassar-se no poder col·locar el seu candidat a president de la Generalitat -tot i fer-l’hi campanya sense manies durant 3 anys-, Per fi, s’ha tornat.
A descobert que Esquerra es independentista i que discreta, però efectivament exercia com a tal. Ens ha enxampat i ho ha posat a la portada del seu diari, deixant ben clar que treure la bandera espanyola del terrat del edifici era il·legal.
Els mitjans espanyols, fidelment auxiliats per la Vanguardia, han posat el crit al cel.
Només voldria fer dos comentaris:
1r. La Vanguardia dona suport a CiU i a Mas. Queda clar que com sempre posen per endavant els interessos de partit als de País. Si per fer mal al tripartit hem de acabar amb la bandera espanyola al terrat, Mas i la Vanguardia tant contents. No ha estat El Periodico espanyolista, si no La Vanguardia pro Convergent qui ha fet un pobre servei al País.
2n. He vist a diversos fòrums i forumets, suposats indepes que a primera hora criticaven a Esquerra per treure la bandera i fer política d’aparador. Els mateixos a última hora criticaven a Esquerra per deixar de fer política d’aparador … al matí era un avenç miserable, al vespre hem de trencar el govern per això. Visca la coherència.
Evidentment, si encara som un País ocupat es per alguna cosa. Encara hi ha molt suposat independentista al que sempre l’hi semblarà malament el que facin els partits independentistes i justificaran el que facin els partits no independentistes.
Que atrevida que és l’ignorància …
Què faríeu vosaltres, si a la primavera assolíssiu l’alcaldia de Barcelona?
Desafiaríeu la llei, o també doblegaríeu el coll per no molestar els nacionalistes espanyols?