Article a Nació Manresa: “El dia de la Marmota”

«L’única desconnexió que ha fet el Parlament i l’actual Govern autonòmic és amb la realitat»

Als Estats Units celebren cada dos de febrer el dia de la Marmota, que històricament era un tècnica que usaven pagesos i ramaders per pronosticar el final de l’hivern basant-se en el comportament de l’animal quan surt d’hivernar. És una tasca que es va repetint cada any, sempre comença però mai acaba.

A Catalunya no tenim institucionalitzat cap dia semblant, però el procés podria ser el seu homònim a casa nostra. Un procés que té més loops que el Dragon Khan, un procés que sabem on comença però que mai conclou. De fet, cada X temps ens informen que el procés tot just comença, recordeu els cartells de l’ANC i el seu “27S: on tot comença”? Com si en els darrers anys no hagués passat res. Cada any la marmota promet el món i la bolla als catalans i aquests se la creuen. La marmota catalana no és cap animal sagrat com sí que ho eren els porcs a l’antic Egipte o la vaca a la Índia, sinó que té diferents rostres que emmascaren una mateixa personificació: l’encantador de serps que enganya el poble i al mateix temps administra una alta dosi de somnífers perquè aquest no s’esvaloti gaire.

La classe política processista té el galliner controlat i té la certesa que, si no compleixen les seves promeses, ningú aixecarà la veu. Porten molts anys fent el mateix. Ara bé, Catalunya, en els propers mesos, decidirà si romandre en el mateix punt de partida o avançar decididament cap a la independència. Ho podrem intuir abans del compliment de l’enèsim termini que el processisme ha posat a l’endarreriment de la independència.

Al primer paràgraf de la pàgina 32 del programa electoral de Junts pel Sí s’especifica que el procés conclourà un cop passats 18 mesos de les eleccions del 27S amb la declaració d’independència. Ens asseguren que al març del 2017 Catalunya ja serà un nou Estat independent. Tenint en compte els tres mesos que Junts pel Sí i la CUP han malgastat per negociar el nou govern autonòmic, podem iniciar el compte enrere a partir del 10 de gener de 2016. El resultat, essent generosos: juliol de 2017.

Malauradament el processisme institucionalitzat ha decidit no aprofitar el buit de poder que des del passat 20 de desembre hi ha a Espanya, un Estat amb un govern provisional dèbil encapçalat per un partit investigat per corrupció. Ara seria un moment ideal perquè la majoria absolutíssima de Junts pel Sí i la CUP declarés la independència (ara i no pas d’aquí 18 mesos, quan molt possiblement Espanya ja s’haurà reforçat) i abandonés el seu full de ruta que, si no és més enrevessat, és perquè no han pogut.

Continuant amb el programa de JxSí, s’afirma durant els famosos 18 mesos es construiran totes les estructures d’Estat necessàries per afrontar la declaració d’independència. Acte seguit es convocaran les primeres eleccions constituents, que elegiran el primer Parlament de la República Catalana independent. Les noves Corts Constituents hauran de referendar la constitució catalana i un cop aquesta s’hagi aprovat, procediran a proclamar la independència.

És a dir, tornen a proposar el mateix que van dir al 2012. Un caramel enverinat que els catalans han decidit desembolicar i empassar-se sense ni tant sols qüestionar-se com pot ser possible iniciar un procés constituent i crear unes Estructures d’Estat sense haver declarat abans el teu propi Estat, amb el seu conseqüent marc jurídic propi.

Hi ha una petita diferència que fins ara no havien explotat. Marta Rovira afirmà el dimarts 26 de gener de 2016 que la independència es declararà 18 mesos després del 27S. El mateix dia, poques hores després la portaveu del Govern Neus Munté matisa les paraules de Rovira i passa de dir “Declaració d’Independència” en 18 mesos a “Declaració d’Intencions”. Dos dies després que Munté hagués corregit públicament Marta Rovira, comença una tàctica molt típica entre dels processistes: marejar la perdiu. Els de sempre fan com sempre, juguen amb el llenguatge i s’inventen nous significats. “Una cosa és la declaració d’independència i l’altra la proclamació del nou estat, que no es farà en 18 mesos” afirmà Rovira. Evidentment, a nivell jurídic la diferència entre “proclamar” i “declarar” és nul·la. Són sinònims a tot el món. Menys a Catalunya!

Al 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya aprovà una resolució molt èpica i emotiva que donava pas a l’inici del camí de la Desconnexió. En el seu punt sisè, la Resolució 1/XI, afirma: “El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències“.

És a dir, la resolució confirma que Catalunya no se subjugarà a allò que digui el TC. Tres mesos després, el nou Govern de Junts amb el suport de la CUP ja ha presentat dos recursos al TC. El primer contra el Decret de l’Estat de l’autoconsum d’energia elèctrica i el segon per declarar nul·la la sentència del jutjat d’Osca sobre el conflicte dels béns de Sixena. Tot això sense tenir en compte tots els recursos que anteriorment es van presentar al TC i que encara no s’han retirat. És clar, havíem dit que desconnectaríem.

L’única desconnexió que ha fet el Parlament i l’actual Govern autonòmic és amb la realitat. Desconnecten sobre què és, com actua i com es defensa un Estat, quines són les seves estructures de poder i quin és el seu poder coercitiu envers llurs ciutadans. Poder, una paraula que l’independentisme de calçotada representat per sempre s’ha rebutjat. Sense poder no tindrem Estat, però tindrem procés per anys i panys.

El pitjor de tot no serà veure que un cop passats aquests 18 mesos el Govern de JxSí i la CUP no haurà complert els seus compromisos, sinó que hi haurà independentistes que defensaran dilatar encara més el procés, emulant el dia de la Marmota americà.

http://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/12574/dia/marmota

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*