Pel que fa a l’existència “d’un ser o estar o transformar” superior em declaro agnòstica i espero que, si al final resulta que hi ha algú/quelcom, no s’ho prengui com una ofensa perque ho sóc de bona fe.Vull dir que en principi no estic contra el sentiment religiós que ens habita o deshabita i que
Estic llegint "Les Benvèvoles" de J. Little. Va de les memòries d’un alemany que exerceix de SS a la Segona Guerra Mundial. A part de què l’autor no es molesta en traduir la immensa quantitat de paraules en alemany, sobretot lèxic de jerarquia militar, apart que l’has de llegir amb un atlas obert per saber
Sento esguerrar la festa als que són en el núvol però el primer que els diria és, procureu desenamorar-vos ràpidament perquè això és com un virus que té un procés vital curt –a vegades recidiveix- però que arriba a alterar molt la personalitat. Vull dir que mentre ho pateixes no estàs gens normal. A
Era un veí solitari i una mica malcarat, però quan vaig saber que jeia desnonat al llit de l’hospital hi vaig anar amb la pretensió que la meva presència podria consolar-lo. Estava a les últimes. Tenia els ulls closos emmarcats en un cèrcol de color de pensament; una espantosa ranera em feia encongir les
Vinc de vacances d?un poblet del Pirineu on una familia amiga es dedica a la ramaderia. Ara estic a la cuina de casa amb un pollastre que m?han regalat, un pollatres de confiança, ecològicament parlant, vull dir que anava lliure pel propi pati i pels del veïnat i menjava gra i verdureta variada Perquè me l?han
Déu no és amor. Fixem-nos en la seva competència creadora. Per algú que comença de zero, mira que n?hi haurien de possibilitats per a què funcionés l?univers¡ Però si ell ho va fer, va anar a triar un sistema basat en cadenes tròfiques, basat en què cada especie és menjada per un altra, enaltint la
Una biografia de Gark Gable, de no sé quin autor, informa que la Marilyn era una marrana, que menjava al llit i s?adormia entre les restes de l?àpat, que no duia calces i que?. tenia flatulències, és a dir que deixava anar metà producte de la seva digestió, ves a saber si massa ràpida i nerviosa o
CANCEROFOBIA, es defineix com ràbia al cancer, però, a quiu li cau simpàtic? També com a pensament obsessiu de que el tens, l?has tingut o el tindràs, pensament que et fa patir psicològicamentt, a voltes implicant-hi el cos que es veu obligat a fabricar símptomes fuls. Això és propi d?uns quants, entre els que m?hi compto
La primera vegada que vaig fer-me una revisió ginecològica, estirada i espaterrada mentre la ginecòloga (vaig triar una dona amiga per aquesta primera vegada) em palpava mames i ventre, em penetrava suaument amb un dit enguantat i , no contenta amb això, va endossar-me al meu forat de dona una mena d?embut de metall fred
Tinc un cos amb tot el que un cos ha de tenir i més -per un desordre passatger, el budell gruixut és massa llarg però cal reconèixer que això no ajuda a ser millor persona. El temps passa veloç com un tren per davant del meu cos-estació. Resto quieta i admirada de la seva velocitat.