Estic llegint "Les Benvèvoles" de J. Little. Va de les memòries d’un alemany que exerceix de SS a la Segona Guerra Mundial.
A part de què l’autor no es molesta en traduir la immensa quantitat de paraules en alemany, sobretot lèxic de jerarquia militar, apart que l’has de llegir amb un atlas obert per saber on et trobes quan el “prota”, es troba no-sé-on, a part de llarguíssimes parrafades filosòfiques, a part que el tio ni vol fer-ho, ni es justifica, cosa que fa que t’hi encaris amb un cert menyspreu de persona benpensant… he de dir que em va agradar. I dic agradar no en el sentit que em produís una sensació o sentiments plaents, sinó que em va fer pensar.
T’esgarrifes a la primera Gran Action (progromo de jueus) que explica amb tot luxe de detalls, però quan vas per encetar la tercera acció, t’adones que se t’ha abaixat la capacitat d’escàndol, que t’ho prens com un fet, que només és aixo, un fet, que t’hi acostumes, de la mateixa manera que t’acostumes a veure gent trossejada en els telenotícies i ja no et fan res els nens de panxa inflada amb mosques al nas. Primera lliço, se’ns fa una costra que no sé dir si és defensiva o ofensiva, però se’ns fa una costra que ens impedeix que l’estímul obtingui una resposta adequada. La segona lliçó que vaig aprendre al llarg de la història, és que l’SS protagonista no era necessàriament un malalt, ni els milers de gent que van actuar en aquella masacre no eren uns anormals, que seria un argument per justificar-los. No, eren gent com nosaltres, de la mateixa espècie, amb les mateixes capacitats, que van traspassar un línia en fer segons què i com que sóm el que fem, això és el que els va fer malbé, no a l’inrevés. Vull dir, que alerta en creure’s bo.
M’agradaria saber que n’opineu els que l’he llegit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que ens podem deixar dur per les elits dirigents, la doctrina oficial uniformitzadora impartida als col.leges, la propaganda del moment i si a més ho diuen els mitjans de comunicació, ho han dit a la tele, doncs va a missa i en un moment donat s’en aprofiten de tot plegat per dur-nos a seu hort.
El mateix pot passar en la imatge que ens ofereixen de l’esquerra abertazale,l’Afganistan, Irak, un terrorisme provocat per justificar barbaritats i altres interesos fins i tot serveix per provocar el pancatalanisme al País Valencià i l’enfrontament per interesos creats dels espanyolistes.
Està malalt per com acaba amb la seva mare i pel que fa al final de la novel.la. Però tens raó, el comportament nazi no s’explica per aquesta alteració mental.
Fins i tot sent repugnància per les matances. Pensaments i sentiments del protagonista són molt complexos. I els de tots els personatges. L’evolució psicològica està molt ben descrita en cada cas. Les reflexions que comporta una massacre així per autojustificar-se són d’alta volada, com tu dius. Val molt la pena.