Estem avesats a posar preu a les coses. Per exemple, un quilo de tomaques, si són de pagès i bones, un euro i mig; si són “d’Almeria” un euro. Un cotxe deu mil euros. Si és un cotxàs, vint-i-cinc mil. Un televisor, de tres-cents a sis-cents euros, segons. Un litre de gasoil un euro i
Hi ha una característica del sistema polític espanyol que em resulta molt curiosa. Sistemàticament, van apareixent casos de corrupció que afecten a polítics (persones) o directament a partits polítics. Per no allargar-me, no esmentaré els que van tindre lloc en vida de Franco. Recorde, a tall d’exemple, els escàndols que van tindre lloc al final
L’Estat Espanyol s’enfronta a dos problemes grossos i quasi simultanis. D’una banda, les eleccions a Catalunya, que són d’ací a poc més de cinquanta dies. Fins ara, cap de les amenaces, insults, desqualificacions o intents de tota mena d’aturar el procés han fracassat de manera estrepitosa. I encara més. Mentre els partits espanyolistes es limiten
El 23 de febrer del 1981, jo estudiava a la Universitat de València, al campus de Burjassot. Aquell dia va ser el primer que vaig veure tancs de veritat. Passaven per la cantonada de casa i anaven cap al centre de València. En aquells temps, els franquistes eren molt forts i molt visibles. De fet,
Els unionistes, a falta de qualsevol altre argument plausible, ara alternen els cants de sirena amb els insults més barroers. Com a mostra dels segons, només cal esmentar els tweets relacionats amb el terrible incendi d’Òdena. I, per esmentar-ne només un, destacaria el del senyor Santi Rodríguez, que es veu que és diputat del parlament
La flamant Carolina Punset insisteix en la inutilitat del model d’immersió lingüística i en les bondats del “trilingüisme”. Però deixa de banda un parell o tres de coses. Més enllà del que sembla un odi envers el català (valencià al País Valencià), no té en compte que: 1.- A les classes de qualsevol llengua al
A les eleccions europees del 25 de maig del 2014, Podemos va obtindre uns bons resultats. I aquests van ser encara millors en alguns territoris (cal recordar que per a les eleccions europees, tot el territori espanyol és circumscripció única). Un d’aquests fou el País Valencià. Aleshores, Compromís encara no s’acabava de creure el seu
Ara es veu que s’espera un «crash» borsari per a la primera quinzena d’agost. I no només; en concret, per al 7 d’agost. Els experts ja no saben precisar l’hora, però es veu que la por a aquesta caiguda ja s’ha començat a estendre pels mercats. Tot comença per les prediccions d’un «expert». Un tal
“Els motius de les coses sempre són els mateixos. I no solen ser les ideologies”. Parlem amb Josep Usó, autor de “L’any de l’herba sana” L’escriptor de Vila-real Josep Usó va obtindre el Premi de Narrativa Vila de Puçol amb “L’any de l’herba sana“, una intensa novel·la ambientada en un xicotet poble de la Plana
El nou govern del País Valencià ja s’ha posat a treballar. I, encara abans de començar, ja s’ha trobat al davant amb tota la maquinària d’un estat que veu, espantat, com se li esquerden les costures. Primer, abans inclús d’haver pogut formar govern, els «mitjans habituals» ja van començar una campanya qualificant d’extremistes aquells que
Ara, el Tribunal Supremo, ha absolt tots els membres del grup nazi “Frente Antisistema”. Ha confirmat així la sentència de l’Audiència de València. La raó ha segut que les escoltes telefòniques a que van ser sotmesos els membres del grup no estaven justificades. Entre els integrants del grup esmentat, hi ha l’assassí de Guillem Agulló.
Ara sembla clar que hi haurà tercer rescat. D’uns 85000 milions d’euros. I que els grecs, malgrat el seu No claríssim, hauran de continuar pagant els plats trencats d’una història de la qual, segurament són els menys culpables. Perquè entre les condicions que els imposen els creditors, n’hi ha unes quantes que em semblen molt
Sembla que la nova oferta del govern grec no ha agradat als seus creditors. Es veu que no acaben de veure clar com poden cobrar allò que diuen que els deu el poble grec. Fins i tot es veu que el ministeri de finances alemany ha proposat una eixida de Grècia temporal (de 5
Ara s’ha fet públic que Alberto Fabra i Rita Barberá renunciaran a la seva acta de diputats autonòmics i se n’aniran al Senat com a senadors per designació autonòmica. Es veu que no poden suportar haver d’estar a l’oposició després de tants anys de remenar les cireres sense pràcticament ningú que gosés dir-los res. També
Tot va tant de pressa que sembla una muntanya russa. Encara era ahir quan els grecs van votar No a les condicions imposades per la Troika. I ho van fer amb molta claredat: 62 a 38. I això, malgrat tot l’allau de missatges apocalíptics que els van llençar des de totes les institucions implicades. Des