Ja estem dins de la darrera setmana de la campanya electoral. I els darrers dies, com és natural, es treuen els arguments més potents. Però els del bàndol unionista, sembla que realment no tenen res més a dir del que ja han dit. Vistes les seves expectatives i anant dividits tal i com van, el
Per si algú encara no ho tenia prou clar, ací va la darrera. tal i com era d’esperar, ahir es va aprovar al Congreso de los Diputados la reforma de l’Estatut dels valencians. Una aprovació que va estar precedida d’un interès descomunal. Quatre de cada cinc diputados ni tans sols es van molestar en escoltar
De moment, per a comprovar l’interés que despertem els valencians a Madrid, a l’Hemicicle de a Carrera de san Jerónimo, només hi havia 72 diputats de 350. Cap membre del Govern ni tampoc el president del PSOE. Després ja diran el que vulguen, però el seu interés ha quedat clar. Sense embuts. No cal dir
En el mes de març del 2011, el Parlament valencià que presidia Francisco Camps va aprovar una reforma de l’Estatut del País Valencià (ell en diria Comunidad Valenciana). Segons aquesta reforma, que es va encetar el 2005, el finançament per als valencians hauria d’anar lligat al percentatge de població. Des d’aleshores, el PP no ha
Passada la Diada de l’onze de setembre, l’adversari ja no té cap argument. Ni tan sols per auto-enganyar-se. Ha malbaratat els darrers que li restaven. Fins avui encara podien parlar de majories silencioses, invisibles i impossibles de detectar. Ara, ja no. Un èxit aclaparador amb una manifestació en la qual ha participat, segons la Guàrdia
Ara, Felipe González Marquez, l’home que va passar de la clandestinitat (Isidoro) a ser president del Govern Espanyol des del 1982 fins ben entrada la dècada dels noranta, el mateix que s va malvendre una bona part de la seva amada Pàtria a canvi de viure la resta de la seva vida a cos de
El comerç, això ho sap tothom, és una gran font de riquesa. I a cada lloc, tothom malda per produir allò que millor sap fer per tal de vendre-ho als veïns més o menys llunyans i bescanviar-ho per allò que ells fan. A la Plana de Castelló, per exemple, en sabem, d’això. De fet, produïm
Com són dies de molta activitat i pot ser no us heu assabentat, us faig memòria. El dia 4 d’aquest mes comença a barcelona la Setmana del llibre en Català. Hi serà, a l’Avinguda de la Catedral fins el diumenge dia 13. I aquest any, hi serà la meva darrera novel·la. L’any de l’herba sana,
Veure els titulars dels diaris espanyols d’avui és, si més no, curiós. Com d’altres ja fa anys que no espere res, em limitaré a esmentar-ne un: el País. El diari que se suposa que és portaveu dels progressistes espanyols. I els seus titulars són: “la investigación de las comisiones del 3% tensiona la lista unitaria.
Cada dia que passa, la notícia és la mateixa. En un format diferent, però la mateixa. Ara, davant de les costes de Líbia s’ha enfonsat una embarcació i ha deixat al mig de la mar centenars de persones. Ahir, es va trobar un camió frigorífic abandonat a Àustria amb, pot ser, setanta cadàvers d’immigrants. Abans
Ja només resta un mes. Trenta-tres dies, per ser exactes. D’ací a un mes, serà el 27S. I els unionistes ja han deixat clar que no tenen cap mena d’argument. Cap ni un, que és bon poca cosa. Fins i tot comença a fer figa aquell tan suat de la por. Per no fer, ja
La setmana que ve farà tres mesos de les eleccions municipals i autonòmiques. Noranta dies, si ho arrodonim. I encara hem de comptar que estem a l’estiu. Vull dir amb això que, per exemple, gran part de l’Administració està de vacances, a l’agost. Com tothom sap, al País Valencià, les passades eleccions les va guanyar
L’explicació del ministre de l’Interior davant del Congreso de los Diputados, probablement no ha decebut ningú. Sense cap mena de disculpa de cap tipus, ha justificat la seva reunió amb Rodrigo Rato “per la seva seguretat”. Perquè malgrat els problemes que tinga l’home amb la Justícia, la seva seguretat continua essent problema del ministre de
El ministre de l’Interior del Regne d’Espanya, el senyor Jorge Fernández Díaz, és un home de forta personalitat i conviccions. Algunes de les seves intervencions han segut molt comentades en el seu moment, com la de decidir disparar pilotes de goma contra una immigrants “sense papers” que tractaven d’arribar nadant fins a les platges de
A menys de cinquanta dies per arribar al 27S, els representants dels partits i coalicions unionistes, partidaris de mantindre l’actual estat de les coses, sembla que estan desesperats. En primer lloc, les eleccions han segut formalment convocades com les altres. I, encara que a ningú se li escapa que tindran caràcter plebiscitari, són ells, els