Des de la Plana

Ara s’ha fet públic que Alberto Fabra i Rita Barberá renunciaran a la seva acta de diputats autonòmics i se n’aniran al Senat com a senadors per designació autonòmica. Es veu que no poden suportar haver d’estar a l’oposició després de tants anys de remenar les cireres sense pràcticament ningú que gosés dir-los res.

També sembla que, per a poder accedir a tan alta instància des d’un territori, els possibles senadors han de passar un examen. En realitat, una prova d’idoneïtat.

En el cas d’Alberto fabra, la millor prova d’idoneïtat pot ser que no ha fet res mentre ha segut President de la Generalitat Valenciana. El seu gran mèrit, netejar les seves files d’imputats, s’ha aconseguit més gràcies a la Justícia, que ha transformat alguns imputats en condemnats. Però, per citar una actuació concreta, en la reivindicació dels familiars de l’accident del metro de 2006, encara l’altre dia es va aguantar el discurs de Beatriz Garrote impàvid, sense baixar del ruc i després que els seus hagueren tornat a repetir els tòpics i les falsedats que han mantiingut tot aquest temps. Vull dir que si per a ser idoni cal saber demanar perdó, una cosa tan senzilla com aquesta, ell n’és incapaç.

Més gros és el cas de l’ex-alcaldessa de València, la senyora Rita Barberà Nolla. Aquesta senyora, que s’ha arribat a burlar públicament dels familiars de les vícitimes, té un altre greuge.

València té el dubtós mèrit de tindre, al Cementiri General, una immensa fossa comuna amb sembla que més de vint-i-cinc mil morts enterrats allà.

I, un cas concret, va començar l’any 2009. Teófilo Alcorisa, fou un repressaliat del franquisme que està soterrat a València. El Govern Central, el 2009 li va concedir una ajuda per a procedir a aquesta exhumació i traslladar el cadàver a Conca, d’on l’home és originari.

L’Ajuntament de valència, presidit per aquesta aspirant a senadora, va posar quantes traves va poder per impedir aquesta exhumació. I, finalment, el passat mes d’abril, quan les ajudes oficials ja havien caducat, va canviar d’opinió i va apremiar a la família per tal que procedís al desenterrament del difunt i als eu trasllat. El problema és que tot això costa 45000 euros dels quals la família no disposa.

Que dic jo que una persona que té aquesta mena de comportament tan poc humanitari, segurament no serà la més idònia per al lloc de senadora. Per a formar part d’una institució tan honorable i amb un paper tan important i de gran transcendència dins de la Democràcia Espanyola.

Encara que, segurament, estaré equivocat. Ho veurem aviat, perquè es veu que li fa molta nosa, haver-se d’estar a unes Corts que no fan el que ella mana. I, per tant, hi ha una certa pressa per fer-la senadora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!