Des de la Plana

El nou govern del País Valencià ja s’ha posat a treballar. I, encara abans de començar, ja s’ha trobat al davant amb tota la maquinària d’un estat que veu, espantat, com se li esquerden les costures.

Primer, abans inclús d’haver pogut formar govern, els «mitjans habituals» ja van començar una campanya qualificant d’extremistes aquells que només són moderats. Això, salpebrat amb expulsions fulminants de regidors de Ciudadanos (com per exemple a l’Alcora) per haver donat suport a uns partits que es veu que es consideren extremistes i perillosos.

I ara, quan encara no estem a les acaballes de juliol, ja hi ha un parell nou de fronts. A saber:

Ciudadanos, l’inefable partit que dirigeix Albert Rivera des de dalt i Carolina Punset al País Valencià, després d’unes declaracions lamentables mantingudes i ampliades en contra del valencià (del català occidental, per entendre’ns) ara anuncia que presentarà mocions en contra de la immersió lingüística allà on tinga representació. Una manifestació així d’odi a una llengua i a un poble no està a l’alçada ni tan sols de l’anterior consellera d’Educació, que demanava perdó per ser valencianoparlant. No ho feia, però, per ser membre de l’Opus.

I, a més a més, en la primera entrevista entre els responsables de la Generalitat i el simpàtic ministre d’Hisenda, senyor Montoro, aquest vol que els valencians paguem de la nostra butxaca els 1300 milions que va falsejar l’anterior administració valenciana i que va validar el Ministerio de Hacienda que tan simpàticament dirigeix el propi senyor Montoro. D’això, al meu poble, se’n diu tindre molta barra.

El cas és que el nou govern no ho té fàcil. Ni molt menys. Però això és exactament el que esperàvem. Dificultats i hostilitat. No de bades estem parlant del País Valencià. El territori de l’Estat Espanyol que en els darrers vint anys ha aconseguit situar-se entre les regions més empobrides d’Europa, amb més d’un 30% de població en risc d’exclusió social. I que, malgrat que tenim una renda per capita inferior a la mitjana de l’Estado Español, continuem cedint part de les nostres rendes per tal de ser més solidaris amb la resta de regions i continuar «ofrenant nuevas glorias a España». Tan escandalosa és la situació, que els propis empresaris valencians ja gosen dir en públic que els empresaris valencians no pinten res i que són molt maltractats. Per cert. Em crida l’atenció que ho diguen precisament ara i no fa cinc anys; o deu o quinze o vint. Aleshores pintaven el mateix que ara, però es veu que no els importava.

Ara; el que sí que observe entre el poble és una reacció. No és explossiva; és pausada, però ferma i potent. Dia rere dia, més i més gent va perdent la por i va començant a parlar, a comentar, a explicar. I això abans no passava. Només una setmana abans de les eleccions, jo em trobava molta gent que estava convençuda «que tornarien a guanyar els de sempre» i també «que estava tot perdut». I ara es troben al davant amb un govern format per gent molt preparada (res a veure amb els anteriors); però que, a més a més, parla valencià i és jove. Sobre tot és això. Són joves. Tenen molta vida per davant. I això és el que està animant a la gent. Això i que, per primera vegada, després de molts i molts anys, se senten escoltats. I quan algú dels de sempre diu la seva astracanada, de seguida se li respon i ha de callar. Poc a poc, perquè fa tan poc temps que encara ni s’han renovat totes les estructures intermèdies de poder, es va produint un canvi. I aquesta vegada no és com les altres. Perquè no és que haja tornat el PSOE. Ho ha fet del braç de Compromís. I aquests són nous. Aquests no han manat mai. I hi ha il·lusió, per veure com ho fan. I tothom esperem el millor d’ells.

I, per descomptat, esperem, al menys jo així ho espere, que a les properes eleccions espanyoles del novembre, Compromís es presente com a tal. Tal i com ho veig, no necessita fer de crossa a ningú. Sols, ja han demostrat dues vegades (a les europees i a les municipals i autonòmiques) que no els cal ajudar a ningu a justificar uns resultats que no ha pogut obtindre tot sol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!