Des de la Plana

Sembla que la nova oferta del govern grec no ha agradat als seus creditors. Es veu que no acaben de veure clar com poden cobrar allò que diuen que els deu el poble grec. Fins i tot es veu que el ministeri de finances alemany ha proposat una eixida de Grècia temporal (de 5 anys) de l’eurozona.

Tot això, per a poder accedir a un tercer pla de rescat de 55000 milions d’euros. I amb presses, perquè el dia 20, es veu que Grècia ha de pagar 3500 milions d’euros al BCE.

Pel poc que sé, aquest BCE és el mateix BCE que deixa diners als bancs europeus a un interès pràcticament nul per tal que ells el deixen als ciutadans europeus a un interès molt més elevat. Però que, en realitat, el que sembla que fan és comprar deute públic dels països europeus que han de pagar un preu molt més alt en interessos del que paguen els bancs per agafar aquests diners directament del BCE.

Aquesta crisi ja fa molt temps que va començar. I va començar perquè els bancs, que figura que són unes institucions privades, van perdre bous i esquelles en fer préstecs a altres bancs o a empreses també privades per a fer “negocis” (com ara vendre milers d’habitatges construïts per Paco el Pocero a Seseña, per posar un exemple). Quan es va veure que el negoci havia acabat amb la fallida dels bancs, aquests senzillament van convèncer els governants de transformar el deute privat (que comportava la fallida de bancs i empreses) en deute públic.

És evident que Grècia no pot pagar un deute de més del 150% del seu PIB. Per tant, deixar-li ara més diners per tal que puga fer front a un deute que ja té ha de significar, necessàriament, augmentar el seu deute. Si no en pot tornar 300000, encara menys 350000.

Sembla que la única possibilitat és dir, encara que siga parcialment, la veritat. I perdonar una part del deute. Però justament això sembla que és el que no li agrada a la cancellera Merkel i al seu ministre de finances, que sempre fan cara de pomes agres.

Pot ser perquè fa molt temps que enganyen al seu poble. Si Grècia no pot pagar un deute que ha recollit d’unes empreses greges, és perquè els bancs europeus van deixar massa diners a aquelles empreses. A més a més, per a comprar productes alemanys o francesos. I els diners del rescat no són per salvar als grecs. Són per rescatar els bancs alemanys i francesos que, si no cobren els 3500 milions el dia 20, faran fallida.

Però, en qualsevol cas, tornem al principi. Si Grècia no pot pagar aquesta barbaritat, no la pagarà. I si se’ls expulsa de l’euro, possiblement s’acabe ací amb el projecte europeu. Si els poderosos manipulen impunement als polítics per tal de guanyar sempre ells malgrat que demostren que no saben fer negocis, aleshores pot ser no paga la pena formar part d’un grup on hi ha jugadors que fan trampes amb la certesa que mai se’ls expulsarà de la partida.

Europa, al capdavall, la formem els europeus. I si la majoria acabem tenint la sensació que no ens surt a compte, tornarem enrere i el projecte se n’anirà en orris. I tornarem al vell joc de les mentides de la mena de “a cada español le debe Grecia 500 euros”. I es tornaran a atiar uns europeus en contra dels altres. I això, només pot acabar malament.

Es dirigents alemanys farien bé recordant que, de no ser perquè li van perdonar una bona part del seu deute després de la Guerra, Alemanya no hauria pogut ser el que és ara mateix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!