La Creueta

Xiquetes del Col·legi Imperial d’Orfes St. Vicent Ferrer de València. Detall d’una postal

En aquest segle, la Vall d’Albaida que havia quedat al marge del tràfec de criatures en els segles anteriors, s’incorporarà en les dues direccions: unes van anar a la inclusa, 2.179 xiquets; i unes altres, 2.524, en van vindre.

Per M. Luisa Plà Tormo

El gener del 2021 van encetar la secció Clio de Vilaweb Ontinyent, i hi començàrem el recorregut per una problemàtica coneguda (?), o de la qual, si més no, n’havíem sentit a parlar: els xiquets expòsits de la inclusa de València.

A quasi tots els pobles de la Vall va haver-hi xiquets bordets. A hores d’ara hi ha descendents d’aquells nens que, com en moltes altres zones del nostre país, van ser acollits per moltes famílies, les motivacions de les quals eren totes tan vàlides com diferents.

Hem analitzat la Casa de l’Antic Règim, vigent en el segle XVII. Un depòsit on es recollien xiquets com altres institucions acollien captaires, malalts o rodamons. L’abandó no era alarmant, i socialment estava admés.

Ens endinsàrem en la inclusa de transició, al segle XVIII, amb l’augment de l’exposició, la situació caòtica de les borderies, problemàtiques immerses en el naixement científic i racionalista (la Il·lustració) i una mentalitat poblacionista que observa i analitza com una gran pèrdua la mort d’aquestes criatures, i que desencadena un afany reformista que pal·lie tanta pèrdua humana. L’estat i els legisladors prenen consciència.

Molts “ítems” desenvolupats en cadascuna de les centúries.

Aquesta introducció és una anunciació-invitació per a presentar la borderia valenciana del segle XIX, conéixer la nova inclusa –també anomenada inclusa burgesa– que, d’alguna manera, respon per la seua organització i administració als criteris del capitalisme que va naixent i expandint-se: ara als xiquets, mitjançant l’educació, se’ls integrarà dins el cos social i se’ls oferiran possibilitats per a escalar segons les seues capacitats i aptituds. L’expòsit naix marginal, pobre, amb mancances, però en aquest segle XIX pot arribar a ser ric! A la Vall se’n va donar algun cas: “…Agapito Valiente, prohijado en escritura por… de Alfarrasí, manda dinero desde Buenos Aires para comprar dos fincas en Alfarrasí… 8 de enero de 1912”.

Alguns lectors poden pensar que aquest nou segle serà una repetició dels “ítems” d’altres centúries, que no seria poc. I si al naixement d’una nova concepció de Casa que he assenyalat anteriorment, afig que en la centúria de 1800 a 1899 van ingressar a la inclusa de València 65.856 xiquets, per diferents motius que ja analitzarem, el mateix lector pot creure –i és d’entendre– que la xifra està equivocada: tant de bo! Tinguem en compte que en el segle XVIII foren 27.659 xiquets els ingressats en aquesta institució.

L’augment és de tal calibre que caldrà analitzar com se les van arreglar els poders públics per a atendre un grup humà tan ingent i quines van ser les causes d’aquest escandalós nombre.

Novetats que constatem en la borderia del segle XIX:

Aquesta nova concepció d’inclusa acollirà expòsits i orfes desemparats.

Els xiquets sans se separaran dels malalts per a evitar contagis.

Amb la direcció del centre, la congregació de les Germanes de la Caritat desenvoluparan un paper important.

S’assajaran mesures profilàctiques i mèdiques de gran importància. Aquest contingent de població serà molt útil a l’estat i a la societat.

El registre del llibre d’ingressos es farà de manera rigorosa, s’hi anotaran tots els canvis que s’esdevinguen en la vida dels xiquets fins que es casen. El director s’encarregarà de donar el permís nupcial, perquè els expòsits estant tutelats per la inclusa fins al matrimoni.

Augmentarà, tant com es va poder, el nombre de nodrisses internes i els anuncis en premsa faran un gran paper.

En aquest segle, la Vall d’Albaida que havia quedat al marge del tràfec de criatures en els segles anteriors, s’incorporarà en les dues direccions: unes van anar a la inclusa, 2.179 xiquets; i unes altres, 2.524, en van vindre.

Aquestes xifres expliquen per si soles el títol d’aquesta introducció. És molt possible que aquests números incloguen la identitat d’alguns dels nostres avis i besavis. Per poc que gratem, ens ix un avantpassat expòsit! I amb molta honra.

Tot això i molt més, ens tindrà ocupats uns mesos sempre amb els objectius de difondre, ensenyar i, si és possible, agradar amb un tema tan interessant com dramàtic. El segle XIX paga la pena!