La Creueta

“El comerç del safrà”. José Bru Albiñana (Museu Sant Pius V de València)

Aquells eren temps en què a ningú li passava pel cap no batejar una criatura o no casar-se per l’Església. Mires el passat i no el reconeixes

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Editorial (Antonio Ferrer Perales, diácono).- Punt primer: “Paz y orden no son el bien supremo (…) porque la paz y el orden no son fines o metas que haya que pagar o mantener a cualquier precio (…). Se debe buscar y exigir que la paz y el orden, el respeto y el complimiento efectivo de los deberes de unos con otros (…) promuevan desde la libre determinación política de un pueblo (…) y hasta el respeto hacia la manera de pensar y sentir cualquier persona, sea del campo, de la Universidad o de la fábrica”. Punt segon: “(…) la paz y el orden verdaderos, fructíferos , que lleven a un crecimiento de lo humano, han de ser el resultado de un común ejercicio de comprensión y búsqueda, francos, continuos (…).”

EPÍLOGO. “El Servicio a todos, y antes que nada el servicio a los más necesitados de él, es el criterio supremo que nos debe hacer descubrir cuándo la paz o un orden establecido son realmente fecundos”.

[No sé si aquestes disquisicions filosòfiques d’altes volades interessava a molta gent aquells dies; d’altra banda, l’estructura sintàctica amb oracions subordinades que depenen d’altres oracions subordinades no contribueix precisament a entendre-ho.] 

Vida municipal. Los acuerdos de la corporación municipal en el mes de abril.- En el ple del mes d’abril es van prendre els acords següents: “felicitar a los pirotécnicos don Vicente y don Juan Úbeda por los triunfos obtenidos en las Fallas de Valencia”; “aprobar el proyecto de presupuesto extrardinario para la apertura del pasaje de la calle de San Cristóbal, fijando los ingresos en 282.000 pesetas, y los gastos en 282.000 pesetas”; “aprobar el presupuesto municipal extraordinario de alumbrado público, fijando los ingresos y los gestos en  en la cantidad de 2.680.000 pesetas”; “aprobar el anteproyecto de presupuesto  extraordinario para la construcción de la travesía exterior de la carretera provincial núm. 1 (…) ascendiendo a la cantidad de 834.000 pesetas”.

[Continuen materialitzant-se els projectes municipals d’aquells anys: el passatge del carrer de Sant Cristófol, l’enllumenat públic i una fase de la construcció de la carretera exterior que partia de l’antic depòsit d’aigua fins a l’actual caserna de la Guàrdia Civil].

Siempre jóvenes (José Moscardó Úbeda).- “Tras de los cursis efectismos del pasado sopesamos la realidad siempre actual del hombre en marcha progresiva, y descubrimos, por el contraste entre hoy y ayer, que los viejos de hoy fueron jóvenes ayer y en todos ellos estuvo este bullir inquieto nuestro”.

Las calles (Fernando Cardona).- El senyor rector reflecteix l’eufòria per l’asfaltatge d’un carrer [entenc que era el carrer de Sant Antoni, per la fotografia il·lustrativa que s’inclou] i pels treballs “en la carretera y sus aceras”. En l’article afirma que “nuestras calles son casi una continuación de nuestras casas”, que tenen la seua humanitat i que tindre’n cura és una forma “de cuidar de la formación de nuestros niños”. Lamenta l’ús del llenguatge i gestos grollers en els carrers que estranyen als pares i alhora els molesten. “Sólo deseo llamar la atenció de los mayores para que cuidasen sus modales, su educación y nuestro respeto en los lugares públicos de Ollería”.

[L’article és un exemple de com el prevere denuncia una situació que li desagrada. Em pregunte si la resta de “forces vives” estaven de la seua banda i li donaven suport de manera decidida. Sí que recorde que una de les coses que més em desagradava quan anava als cines del poble (Olleria, Goya o el Macetero) era sentir brofegades quan apareixia alguna escena amorosa un poc picant].

Vida local.- El Dijous Sant la, banda local va fer, amb molt d’èxit, un concert sacre en el temple parroquial. Les peces de la “Quinta simfonia” de Beethoven i “La incompleta” de Schubert van impressionar el públic assistent. El 28 d’abril, els Boy Scouts van celebrar la festa del seu patró Sant Jordi: missa, esmorzar de germanor i visita a l’hospital. A migdia, benedicció i obertura del nou local decorat per ells mateixos.

Des de mitjans de març s’han batejat tretze xiquets i xiquetes. Han faltat quinze persones. De matrimonis, n’hi ha hagut set. [Aquells eren temps en què a ningú li passava pel cap no batejar una criatura o no casar-se per l’Església. Mires el passat i no el reconeixes].

Mi Ciudad (Zarazz).- Aquest article parla d’Elda, que aleshores tenia trenta mil habitants. Cent anys abans era agrícola, però en eixos moments era ja industrial, on destacava el calcer. Eixa indústria era tan important que ja feia vuit anys que s’hi celebrava una Fira Internacional del Calcer i indústries afins. Els edificis d’aquesta ciutat ara són de vuit, deu, dotze o més plantes. Té catorze cines d’hivern, cinc d’estiu, teatre, plaça de bous, camps de futbol i diverses cafeteries.

[No recorde qui s’amagava sota el pseudònim de Zarazz]

Noticias de la calle (El cotilla).- “La cooperativa de la Sagrada Familia se ha decidido a terminar la calle”. La societat de caçadors ha soltat “colines” (gavatxets) pel terme. Sembla que l’ajuntament no fa prou per “crear zonas verdes y oxigenadas en la localidad”. “Los niños van donde los mayores y hablan tan mal como ellos”. “(…) sin colegio de bachillerato. Y luego dicen que el pueblo no se preocupa de la cultura” [L’Institut d’Educació Secundària local hauria d’esperar trenta-un anys, quan la LOGSE (llei educativa de 1990) va generalitzar els instituts de secundària a moltes localitats. Tot i això, les prioritats del poble eren unes altres].

Deportes. Actividades deportivas. El baloncesto en marcha.- L’equip de futbol cadetes OJE “ha sido separado” de la competició provincial per incloure jugadors que no pertanyien a la OJE en el moment de la convocatòria. [Pareix que en aquells moments qui no estava afiliat a la OJE no podia ni jugar a futbol federat].

Quant al bàsquet, la notícia és que a partir dels primers dies de maig els joves de l’Olleria podran practicar-lo, per a la qual cosa s’instal·larà una pista en els camps d’esports. També s’han col·locat dues cistelles en el pati del grup escolar “Conde Torrefiel” per a practicar minibàsquet.

De moment se solucionava un problema fins que “sea realidad ese complejo deportivo  que tiene en estudio la Delegación de Deportes del ilustre Ayuntamiento”.

[Cap a finals dels anys cinquanta o principis dels seixanta recorde haver jugat el meu primer partit de bàsquet en el cine Macetero; l’instructor era el pare Teófilo, que a més feia de professor en l’acadèmia ALMI que hi havia al carrer de la Mare de Déu del Remei].

José Bru Albiñana, pintor (1855-1921). (Rafael Valls Montés).- És la segona part de l’article que Valls va publicar en el número 5. Es fa ressò d’una exposició de pintors naïfs americans inaugurada a París. Eixe esdeveniment li serveix per a ressaltar la característica més important, segons ell, del pintor José Bru: la pintura naïf en set dels seus olis. Se centra, en concret, en “ocio y del azafrán”, série formada per cinc peces. El tema central és el treballador i tot allò que es troba al seu voltant: natura, animals, xiquets, cases. El pintor “trata de reproduir la realidad lo más fielmente posible”. Els quadres van ser pintats entre 1877 i 1880, “en momentos de ocio”. “Los rojos, amarillos, verdes y  azules tienen una gama muy conseguida”. L’article està signat en “Seminario, 4 de abril, 1968”.

Recuerdos (Zarazz).- En aquest article l’autora evoca vivències al camp de menuda: “Plantaba tomates, azuzenas, hierba-buena”. “Más tarde me retirava a casa y volvía por la noche con mi padre para ver los gusanitos de luz, cogerlos en mi mano y sentir el cosquilleo de su andar lento y reposado”.

[Imatges com les dels cuquets de llum són impensables hui en dia, ja que a conseqüència de l’ús abusiu de pesticides i herbicides hem acabat amb aquesta i altres espècies d’animals, i als nostres menuts no es queda més remei que imaginar-los].

Enseñanza de alimentación y nutrición (V): consideraciones sobre ciertos alimentos  (Emeterio Albiñana).-  En l’article, el mestre nascut a Alfarrasí parla de les propietats de la llet. “En todas las escuelas nacionales los niños pueden tomar diariamente un botellín de leche esterilitzada y pasteuritzada. La que se toma actualment es marca El Prado. També explica les propietats de la carn i la forma en què és més alimentosa. El peix pots substituir la carn, ja que té tant valor nutritiu com la carn. Per últim, recomana la ingestió d’un ou al dia

Comentaris personals.- Continua la tònica dels articles que hem trobat en els números anteriors: coneixem els apartats de la revista, els temes tractats, les preocupacions del poble, etc. De la revista cal extraure unes lliçons o, si es vol, esprémer la sociologia de la revista, sobretot per a entendre més bé l’evolució dels costums, la forma de viure, el temps lliure, la forma de relacionar-se dels veïns del poble, les seues preocupacions, les inquietuds culturals (aspectes històrics, pictòrics, musicals), el desenvolupament urbanístic, etc. Observem notícies en clau de denúncia. I, no cal dir-ho, el poble continua esperant com el manà del cel, el nou complex esportiu.

Les tres fotografies il·lustratives d’aquest número són: una imatge antiga del carrer sant Antoni (encara per asfaltar), un bateig a l’església parroquial i una vista panoràmica de la carretera exterior (en la primera fase de les obres).