Gàlim

No és nou, aquest vídeo del jaciment arqueològic del Col·lectiu l’Olla, però hui tinc un bon motiu per a tornar-lo a recordar: fa tot just trenta anys de la conferència de Vicent Partal sobre el Tractat de Maastricht.

No pareix l’altre dia. Ni l’any passat. Pareix la realitat, trenta anys. Això vol dir que ja fa tots eixos anys —i algun més— que som amics.

Per cert, ara que es parla de l’Any Internacional del Vidre, en el vídeo comprovareu que en aquells anys nosaltres ja recorríem als productes de fabricació vidriera per als regals als nostres convidats. De diners no en teníem, però miràvem de tindre detalls dignes i representatius.

A l’altra banda de la memòria tot és diferent. O tot era diferent. Té igual: el temps verbal no hi té cap utilitat.

Els records hi són en un present inesgotable, encavallats màgicament i metòdicament en una equació d’incògnites intransferibles que no té solució. O que es dissol, a voltes, en un boriol que s’envola en forma de cançó.