Gàlim

A l’altra banda de la memòria tot és diferent. O tot era diferent. Té igual: el temps verbal no hi té cap utilitat.

Els records hi són en un present inesgotable, encavallats màgicament i metòdicament en una equació d’incògnites intransferibles que no té solució. O que es dissol, a voltes, en un boriol que s’envola en forma de cançó.