Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Per on parles, passes

0

Les fotos que vaig dir que no ens vam fer l’altre dia s’han fet insospitadament presents, en forma d’instantànies de quan déu era jove, les maquinetes de retratar duien rodet i l’aigua encara era salada a les aixetes de Tarragona.

La roda del temps ha fet un volantí amb l’àngel secret, tendre i ja innocent.

Fet un bou

0

L’home estava fet un bou. El tenia en una taula darrere de la meua, en un bar on m’estrenava com a client, i el sentia clarament alterat explicar als companys de taula el nou impost que, deia, haurem de pagar a partir d’Any Nou. Segons ell, gats i gossos tindrem l’obligació de pagar 45 cèntims per quilogram de plàstic consumit en coses com les bosses de papes i uns altres productes envasats amb aquest material. No és cert, ni va dir com es podria fer això, però la vehemència amb què ho denunciava encenia els ànims del seu públic.

Tot és posar-nos ‘pagos’, deia. I d’ací saltà a lamentar que a ell, que havia esgotat l’atur, només li pagaven 400 euros. El pont estava parat: i als estrangers… va parlar d’una dona a qui assegurava que donaven 1.400 euros cada mes. Una estrangera, és clar. Racista? Primer hem d’arreglar als d’ací, bramà. “Si això és ser racista…”

Fa por, que ni se n’amaguen. Que alguns, que no saben on els cau la càrrega, escampen les falsedats fabricades per uns altres que saben massa bé com manipular els sentiments.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fusterians de calbot

0

La polèmica es va desfermar –tampoc massa– quan una assistent va reclamar al president provincial del PP de València (no poden evitar-s’ho, això de les províncies) que parlara en castellà. Era un acte d’aquells de molt de motí, amb la presència protagonista del cap del partit Núñez Feijóo.

Ja sabem: PP antivalencianista, regionalista i tot això.

La bona qüestió és que l’endemà els socialistes van fer també a València un acte de lluïment de partit per a presentar candidats a les votaes municipals, amb Pedro Sánchez de cap de cartell. Ací no hi va haver cap espontani que li amollara a Puig que fera el favor de ‘hablar en castellano’. No per militància lingüística, sinó perquè el president autoqualificat atrevidament de fusterià s’expressà en l’idioma de Cervantes i de Sánchez.

Tot i l’incident en l’acte del PP, Vicent Mompó va fer la seua intervenció en l’invent anomenat ‘bilingüisme cordial’ (un altre nom per a l’eutanàsia idiomàtica). Per la seua banda, Puig es va mantenir ferm en el discurs monolingüe, sense que ningú li diguera que hauria de parlar en valencià.

Açò hauria d’haver mogut més polèmica que no el trist numeret ‘popular’, i hauria causat sorpresa si no fóra que ja ens tenen acostumats al vassallatge constant al vent de ponent.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No feu política: ja en faré jo

0

A temps arrere em van explicar que algun representant del govern local havia impedit de posar al balcó del Teatre Goya de l’Olleria una senyera o reproducció del Penó de la Conquesta. Sembla que va adduir que això era fer política, de manera que els assistents a l’espectacle sobre vida i llegenda de Jaume I vam entrar al teatre observats per una senyera pulcrament estatuària.

Siga com siga l’abast de veracitat del cas, efectivament, posar la històrica bandera era fer política. Com ho va ser no posar-la, i com ho fou penjar l’altra. Poques coses no són política en la vida social. No n’hem de fer escarafalls i, sobretot, no hi hem de renunciar. La societat no hi pot renunciar, per moltes temptacions que tinguen regidors i altres càrrecs electes de creure que tenen l’exclusivitat de fer política fins i tot quan no són conscients de fer-ne, o quan en fan mirant a veure si no es nota.

Perquè en acabant ens trobem amb exemples com el de l’altre dia, quan amb l’excusa de la festa de la Puríssima el govern municipal fa una declaració de fe religiosa des d’una institució que la legalitat a què tant s’aclamen defineix com a aconfessional. La noteta informativa publicada a les xarxes és una proclamació de consciència catòlica i nacionalista espanyola que fa uns anys hauríem qualificat de casposa, per caduca. Però que ara, quan es posa de moda el revisionisme històric i edulcoren (més encara) una dictadura criminal i una transició violenta, sona a desinhibició i a provocació.

No s’hi val a assumir que el poder (ni que siga el poder casolà d’un simple govern municipal de poble) tinga l’exclusiva de la política. Quan t’escriuen “la festivitat d’Espanya, religiosa i catòlica” amb una bandereta espanyola de fons del nom de la Inmaculada Concepción (el nom del dogma en castellà, no fóra cas) “ells” fan política. I, ni que siga en defensa pròpia, “els altres” tenen tot el dret del món de fer-ne també. Ja ho va dir Fuster de la millor manera possible: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. I com que “ells” saben que té raó s’apliquen amb dedicació a fer la seua.

(Publicat a La Creueta)

Vida palpable

0

Vas a dinar amb una persona important en la teua vida, en un lloc que descobrim agradablement, i passa tota una setmana fins que no et ve al cap que no vau fer ni una foto ni de l’espai, ni dels plats, ni de la trobada… Reconforta pensar que encara som persones de vida palpable sense caure en l’exposició pública constant. Potser és -en part- cosa de l’edat: alguna cosa bona hauria de tindre. Amb seguretat, és cosa de la discreció.

Publicat dins de General | Deixa un comentari