Gàlim

És això que regires un calaix on fa anys que no fusses. Com era d’esperar no trobes aquell objecte que hi buscaves sense gens de fe, però topes amb un sobre de fotografies de quan es feien en paper.

La majoria no et diuen res de nou. Són (personalment) alamont històriques, però l’ordinador ja te les mostra de tant en tant perquè les tens també en format pantalla i compartible. Tot i això, n’hi ha una que sabies que existia i a la qual li havies perdut el rastre. Una d’important, de les de fardar mas que (com és el cas) sigues fervent partidari de la discreció.

Va ser l’últim dia que parlàrem. L’última visita a Enric Valor, a casa del fill. M. Carmen Agulló li comenta alguna cosa escrita, mentre me’ls mire i admire tant de coneixement junt i Joan Olivares fa anar la maquineta de fer fotos.