Avui s’escau el vuitanta-setè aniversari de la proclamació per part de Francesc Macià de la República catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica, (quan l’esquerra catalana encara confiava en un projecte iberista i fraternal que hores d’ara no troba possibilitat de reeditar-se atesa l’evaporació del republicanisme espanyol). Un acte de sobirania que Francesc
Mitjançant uns amics de Ripoll m’arriba un incident prou significatiu esdevingut abans d’ahir a Ripoll que, crec, mereix una reflexió. Durant la concentració davant de l’Ajuntament es va produir una reacció de crispació per part de membres del CDR local arran de les paraules adreçades als concentrats per part d’una de les participants a l’acte,
La militar (a la reserva) i analista Caroline Galactéros publicà ahir a Le Figaro una punyent reflexió exposant les raons per les quals a França (i a Europa) no li convé participar en l’imminent atac occidental contra el règim sirià. El nacionalisme francès, advers als EUA i a l’OTAN, inspira els seus punts de vista,
Aqueix vespre dues centes persones ens hem aplegat al peu de l’estàtua dels despullats (els herois del setge del 1811) de Tarragona per solidaritzar-nos amb els detinguts d’avui acusats de ser membres dels Comitès de Defensa de la República catalana. Ens hi hem trobat independentistes veterans i jovençans, de totes les tendències polítiques democràtiques i
La tercera victòria electoral consecutiva de Viktor Orban a Hongria el confirma com un líder nacional i un referent pels partits identitaris europeus contraposats a l’europeisme abstracte emanat des de Brussel·les. L’editorial de Le Monde d’avui no pot ser més hostil: “Le défi hongrois à l’Europe après la victoire du populiste Viktor Orban”. En canvi,
Thomas Flichy de la Neuville és un jurista i historiador francès que abans d’ahir va publicar a Le Figaro una reflexió sobre l’art de governar escaient al moment que passen les societats obertes occidentals: Les temps présents sont marqués par un contraste saisissant entre la foudroyante accélération technologique et la paralysie des décideurs. Comment l’expliquer?
Ahir es va fer públic el manifest fundacional del CDR d’Israel: “El CDR d’Israel neix amb l’objectiu de fer visible la causa catalana en aquesta país, denunciar la injustícia que està patint el poble català i buscar suports internacionals per a la República. Els membres del CDR Israel som catalans residint a Israel. Estem involucrats
Aqueixes setmanes hi ha hagut una controvèrsia mediàtica al voltant de la voluntat d’ERC d’asseure el govern Rajoy a una taula de negociació per tractar de possibles sortides al conflicte entre l’ordre estatal espanyol i les institucions catalanes i els partits independentistes. Sense voluntat mútua i mancats de propostes de diàleg concretes és fer volar
L’enyorat filòsof jueu francès André Glulksmann va publicar a Le Monde del 6 de gener del 2009 un article titulat “Gaza, risposte excessive ?”, referit a les crítiques persistents a Israel acusant-lo d’emprar una força excessiva a l’hora de defensar-se dels enemics que el volen destruir. Arran de la Marxa de retorn a Palestina organitzada
Hèctor López Bofill va publicar al Punt del proppassat 31 de març aqueix article titulat “El país ocupat“, el qual subscric íntegrament, i al qual vull afegir algunes consideracions de collita pròpia: “Aquella tradició de l’independentisme predicada durant dècades segons la qual Catalunya era “un país ocupat” o “una colònia” ha trobat en els esdeveniments
Farhad Khosrokhavar és director de l’Observatoire de la Radicalisation a l’EHESS de París i un dels especialistes europeus sobre el jihadisme autòcton de més prestigi. El proppassat 29 de març va ser entrevistat sobre aqueixa problemàtica a l’edició francesa del digital The Conversation: Le djihadisme européen n’est pas mort avec la mort de Daech en
Arran del començament de la campanya d’Hamas denominada “Marxa del retorn” a Palestina s’ha aixecat a casa nostra i arreu, un cop més, una onada d’indignació selectiva contra Israel que contrasta amb el silenci còmplice amb les massacres quotidianes perpetrades per règims genocides de Síria, Iran i Turquia contra el poble kurd. Quina diferència hi
Mig any després del referèndum d’autodeterminació del proppassat 1 d’octubre cal fer algunes consideracions: la primera, que fou convocat efectivament per una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, plenament legítima tal com vam opinar els juristes del Col·lectiu Maspons i Anglasell, amb un resultat vinculant per les institucions catalanes que el varen promoure i susceptible