Enguany en fa cinquanta de la revolta universitària del Maig del 1968 a França en la qual tingueren un paper destacat estudiants jueus d’esquerres com Daniel Cohn-Bendit, amb qui en solidaritat contra l’ordre d’expulsió per no tenir la ciutadania francesa els manifestants cridaven “Nous sommes tous des juifs et des alemands” (unes consignes impensables hores
Ahir al vespre Josep Guia va presentar al Cafè La Cantonada de Tarragona el llibre biogràfic que ha escrit conjuntament amb la seva companya Maria Conca, “A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu”, (Edicions El Jonc, Lleida, 2018). Alguns antics militants del PSAN o de Maulets van assistir-hi, (Santi Pallàs,
Avui Josep Rexach Fumanya dedica a Manuel Valls des de Vilaweb un article desencertat, començant pel mateix títol, “Manuel Valls, una “deixalla” política que vol reciclar-se a Barcelona“. Tampoc em sembla ajustat a l’impacte que pot tenir la irrupció de Manuel Valls en la política catalana el retrat que en fa Enric Vila, avui al
Enguany, Sant Jordi té un significat especial: una festa en ple conflicte (repressió, presos, exiliats) precedida d’esdeveniments que progressivament fan evident que abasta tots els Països Catalans. Dissabte, Mariano Rajoy advertia a Mallorca que el 155 CE es pot aplicar per aturar la política lingüística del Govern Balear. Al vespre una gran manifestació marxava pels
Coralie Delaume és una assagista francesa, coautora de “La fin de l’Union européenne” (Michalon, 2017) i blocaire de “L’arène nue” sobre l’actualitat comunitària. Abans d’ahir va publicar un interessant article a Le Figaro analitzant les causes de la fractura entre les «élites», una classe minoritària de privilegiats, i la ciutadania que no té accés als
Ahir va aparèixer a Le Parisien un manifest “contre le nouvel antisémitisme” signat per més de dugues-centes personalitats de la vida pública francesa denunciant (en una línia de continuïtat al precedent de fa un mes, “Non au séparatisme islamiste“) el nou antisemitisme islamista que creix en els territoris perduts de la República. La massacre jihadista
Ahir el general francès Bertrand Soubelet va publicar un article frapant a Le Figaro preconitzant una acció militar ofensiva en la guerra contra el jihadisme no solament a l’exterior de la República francesa sinó al seu si. Aqueix general ocupà llocs de comandament a la Gendarmerie Nationale, fins que fou destituït l’any 2013 per les
El Col·lectiu Pere Quart va promoure amb d’altres entitats i persones individuals la Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana feta pública el proppassat 11 de març. Avui m’hi adhereixo com a jurista i escriptor d’assaig: El món de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en
Enguany coincideixen avui el setanta-cinquè aniversari de l’aixecament jueu del ghetto de Varsòvia amb el setantè de la fundació de l’Estat d’Israel. Aqueixa coincidència s’escau en una conjuntura en la qual s’ha aixecat el silenci que encobria la complicitat dels polonesos en el genocidi dels jueus, un fet que ha provocat la reacció enfurismada del
L’Estat d’Israel va ser fundat el 14 de maig del 1948 però enguany segons el calendari jueu el setantè aniversari va ser ahir. Amb motiu d’aqueixa efemèride l’ACAI va fer públic aqueix comunicat: De molts és ben sabut que el dia de la Independència d’Israel, el Iom haatsmaut, se celebra el 5 del mes de
Arran de la polèmica puntual que es viu a Ripoll entre el CDR local i la patriota Sílvia Orriols reprenc la línia argumental que he expressat en anteriors apunts orientats a combatre el mite de l’extrema dreta independentista que s’atia des del progressisme abstracte i banal per tal de desacreditar la causa genuïna de la
Avui fa vuit mesos dels més greus atemptats jihadistes a Catalunya fins ara, uns fets que han marcat els esdeveniments polítics del nostre país des d’allavòrens en múltiples dimensions. La primera, l’emergència del fenomen jihadista autòcton, ignorat volgudament pel pensament políticament correcte que impregna el progressisme abstracte i banal hegemònic a Catalunya que impedeix afrontar-lo
Freddy Eytan és el director del CAPE (Centre des Affaires Publiques et de l’État) de Jerusalem, va publicar-hi el proppassat 14 d’aqueix mes, aqueix article aclaridor on distingeix les línies vermelles d’Israel respecte de les dels països occidentals que han menat una sèrie d’atacs aeris limitats sobre l’arsenal químic del règim d’Al-Assad: La dernière frappe
“Soldats i emboscats a Catalunya (1936-1939), Daniel Díaz Esculies, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017. Aqueixa obra de Daniel Díaz Esculies demostra la seva maduresa com a historiador endinsant-se amb rigor historiogràfic en un fenomen com el dels emboscats i desertors a la guerra del 1936-1939 sobre el qual hi ha molt poca documentació. L’autor
L’atac, llargament anunciat, dels Estats Units, Anglaterra i França contra el règim sirià (sense enderrocar-lo) obre una nova etapa de la guerra multidimensional de Síria encetada fa més de set anys, de conseqüències imprevisibles però que, de moment, intenta evitar el xoc amb Putin (afeblit diplomàticament pel fet que Turquia s’ha desmarcat de l’eix que