A Can Gazà, el sol del migdia convidava les reflexions en desafiar l’oratge gairebé glaçat. Assegut en el pedrís de l’entrada del casal, en Basili s’acabava la cigarreta que feia deu o dotze, i sobre la seva testa lleugerament cruiada, penjades en un clau més vell que l’arròs a l’olla, unes ulleres graduades d’imant al
He rebut carta de Jordi Cuixart i just llegir l’encapçalament m’he fus. I m’ha corprès tant que em costa de dir tot el que m’ha fet sentir. La carta és manuscrita, motiu pel qual se sent molt més allò que et diu, i també és molt més accessible el fil d’allò que no diu però
Fa deu anys, l’editor Lleonard Muntaner editava el text de Bernat Nadal, “Raó blaugrana. El Barça com a filosofia”. Avui m’hi he tornat atansar i m’ha produït les mateixes sensacions de fa deu anys. He tornat a sentir que és un llibre rar, és a dir, poc freqüent. I la seva lectura, de broc gros
El cos del silenci pertorba el tacte i fa apujar el preu de la felicitat. Els núvols escriuen la suite del gebre que ha de purificar la ira dels geniüts. Deixem que els ulls espiïn que les mans tafanegin i que el passos es perdin per la cort de la memòria. En el cos del
Avui divendres dia 12 de gener, en el Parlament de les Illes Balears s’ha presentat l’”Any Llompart” tot commemorant el vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta i activista. En l’acte hi han pres part la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur; el vicepresident i conseller insular de Presidència del Consell de Mallorca,
Pau Vadell i Vallbona acaba de començar a fer córrer les seves “Esquenes vinclades” (Edicions de 1984, Barcelona), recull de poemes que guanyà el Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2017. N’acab de fer la primera lectura i n’he quedat ben enllepolit. En Pau és poeta calongí, de la terra de call vermell mallorquina
Dia 5 d’aquest mes va fer vuitanta anys de la mort –als 24 anys- de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels poetes més destacats de la literatura catalana. D’aquí a pocs dies, el 28, en farà 25 de la de Josep M. Llompart, que estudià a fons la seva obra. Per això, fa bé rellegir el que
A les sis del matí d’un dimarts qualsevol res del món no és com és, ni els que s’acaben d’aixecar per anar a la feina. En el bus tot és son estroncada, raó per la qual els gests emperesits de tothom esdevenen actes de cordialitat. No abunden les paraules ni les mirades interessades. El trànsit
Laura Masvidal, la dona de Joaquim Forn, diu en una entrevista a Vilaweb (https://www.vilaweb.cat/noticies/laura-masvidal-mantenint-los-a-la-preso-volen-atemorir-nos-no-ho-hem-de-permetre) que mantenen presos els Jordis, Oriol Junqueres i el seu home perquè ens volen atemorir; i que ens hem de rebel·lar contra aquest temor; i que no callem, tal com també ens ensenyà l’enyorat Toni Roig (https://www.youtube.com/watch?v=_kNbAhdBGcQ). No ho diu Laura
No puc caure, ara: no conec ni la meitat de les paraules per aixecar-me i seguir dient que no puc caure No envejo ningú ni res que no s’escrigui. Només puc viure sense desviure’m per res que no sigui alenar els mots Demanant perdó solcaren pedres i asfalt. Pariren àngels destronats incapaços de fer parlar
El passat més de desembre, el Govern de les Illes Balears aprovà, a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, la declaració institucional de l’any 2018 com a Any Josep Maria Llompart, amb l’objectiu de commemorar i reconèixer la figura i trajectòria de l’escriptor i activista mallorquí. L’Obra Cultural Balear també se suma
Oriol Junqueras seguirà tancat per decisió unànime del jutges del Tribunal Suprem que tractaven el recurs de la seva defensa. Els tres jutges insisteixen a dir que és violent en grau extrem i que es manté el risc que pugui tornar a delinquir en cas que l’excarcerin perquè no hi ha cap dada que indiqui
El menut savi està molt emocionat, així ho ha expressat, perquè demà arriben els Reis d’Orient i té una bona llista de demandes per a ells. Sap bé que no li duran tot el que desitja perquè els Reis no volen que cap nin es quedi sense jugueta i reparteixen segons les necessitats. Ja fa
Qui menys en sap, més hi diu. Així s’escampa la idiòcia, que ens aboca a tota mena d’esclavatges i altres dolors. Qui més en sap, menys ho participa. Així s’esvaeixen els deixants de la llibertat que declina. I no esperem que morin els rellotges per engegar la rebel·lia necessària per mantenir el tracte amb la
A les set i poc del matí emprenia a peu el caminal de Can Gazà esguardat per la lluna immensa. Tot callava per sentir les passes que incomodaven les ovelles i el desvetllament silent dels residents. L’olor de cafè a la italiana acabat de fer s’escampava arreu i alleugeria el pas. Tant d’hora la loquacitat