Una pura delícia, Estimar, beure i cantar, d’Alain Resnais. Veure-la sabent que Resnais ha mort poc després de presentar-la (a Berlín 2014): com en resulta de colpidora la darrera imatge del film, just abans que soni la cançó del títol! I com tota la pel·lícula pren el caire d’un comiat cinematogràfic vitalista, bell! Consti que
Premi a la Millor Pel·lícula; Premi a la Millor Direcció; Premi a la Millor Actriu (Natalia Tena) —ex-aequo amb Elena Anaya, per Todos están muertos—; Premi al Millor Nou Guionista, i Premi de la Crítica són els cinc guardons aconseguits al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga per 10.000Km, de Carlos Marqués-Marcet. I que bé
La peça teatral en què es basa el darrer film d’Alain Resnais és The Life of Riley, d’ Alan Ayckbourn. I aquest és el títol anglès de la pel·lícula, però no pas l’original. Resnais ha anomenat la seva obra testamentària Estimar, beure i cantar, que és el títol de la cançó “Aimer, boire, chanter” que sona
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Enemic, de Denis Villeneuve. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de
Quan vaig llegir L’home duplicat, de Jose Saramago, vaig tenir una forta sensació de vertigen —explica Denis Villeneuve, director d’Enemic—(..) En Saramago té una manera única d’acostar-se a la feblesa dels sentiments humans i a la fragilitat de l’ésser humà en general. El seu increïble sentit de l’humor i la seva intel·ligència proverbial sempre m’han cridat l’atenció.
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Els nois i en Guillaume, tots a taula!, de Guillaume Gallienne. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que
Abril és le mes de la Confrontació de Perpinyà, del Festival de Tribeca, del D’A, del Cinema Llatinoamericà de Lleida i de l’anunci oficial de la programació de Canes. Un mes en què segueix l’activitat de les filmoteques, sales d’exposicions i, per descomptat, amb un important volum d’estrenes. Curiosament (o no), a bona part de
El Jurat de la 53 Setmana de la Crítica de Canes, format per quatre periodistes internacionals, el presidirà la cineasta anglesa Andrea Arnold, segons que ha fet públic avui l’organització del certamen, que tindrà lloc entre el 15 i el 23 de maig de 2014, coincidint amb la celebració del Festival de Canes. Aquest Jurat
Veient imatges d’ En Tom a la granja, El amors imaginaris o He mort la mare tens la sensació que Xavier Dolan s’agrada molt o, si més no, li agrada veure’s en certs posats, sobretot en relació als altres i al món. Que es deleix amb la seva aurèola de “rebel sense causa”, d’”enfants terrible”,
De manera ben precisa, Shinji Aoyama ambienta Backwater a la fi de l’anomenada Era Showa. No tan sols el protagonista ho esmenta, sinó que en alguns moments del film se senten notícies que parlen del procés terminal de l’emperador Hirohito. Si el seu llarg regnat (que constitueix l’era Showa —literalment, pau il·lustrada—) va començar amb la
Després de l’anomenda trilogia de l’amor impossible (He mort la mare, Els amors imaginaris, Lawrence Anyways), el cineasta quebequès Xavier Dolan (actor-cineasta, “enfant terrible”…) s’ha plantejat un canvi de registre. Confessa que va obrir el calaix del seu despatx que té ple de “post-it” i de troços d’estovalles de paper de restaurants, amb tot de
No es pot pas dir que el japonès Shinji Aoyama sigui un cineasta gaire conegut a casa nostra. De fet és un d’aquells autors que potser massa aviat a la seva carrera va fer una obra magna, descomunal, com és Eureka (2000) i després tots els seus films han quedat petits al costat d’aquell. Això
Una pel·lícula, Jane Got a Gun, amb rodatge especialment accidentat; una altra, L’església del diable, que ha topat amb problemes de salut (raó de l’edat) de Manoel de Oliveira; una tercera, Una nouvelle amie, que el seu director (François Ozon), manté sota secret, i si voleu, una quarta, Matèria fosca, de cinema negre, metafísic i
Tornarà Terrence Malick a Canes? Hi presentarà Voyage of time fora de competició, el documental IMAX produït amb material rodat ran de L’arbre de la vida? Durà a concurs Knight of cups? Sempre és un misteri. En canvi sembla força més clar que Tommy Lee Jones sí hi tornarà, amb The Homesman, després d’haver-hi fet
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre El Gran Hotel Budapest, de Wes Anderson. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni