Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Roxbury Pictures Jake Gyllenhaal, a Enemic, de Denis Villeneuve

(..) Prescindint de la versemblança real en situar-se en un terreny abstracte i si es vol especulatiu, es desenvolupa una intriga que pot considerarse un pretext per explorar en el desig de ser un altre o en la recerca d’un altre jo per alliberar pulsions amagades o reprimides: no deu ser per res que aquest doble tingui una sexualitat forta i violenta (..) Hi ha algun moment en què pot sentir-se que, més que per fer una exploració sobre la identitat, la intriga esdevé un pretext per crear sobretot una atmosfera i aleshores pot arribar la sensació que s’ha fet molt de soroll per menys del que sembla (Imma Merino, La inquietant recerca d’un altre jo, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 28.03.2014)

Si un vol buscar-li tres peus al gat a “Enemy” pot enredar-se buscant contradiccions en l’argument, especular sobre quina part del film és somni i quina vigília o entossudir-se a intentar entendre tot el que passa a la pel·lícula segons la sempre confortable lògica causaefecte. Bé, és una opció. No obstant, llavors també es corre el risc de passar per alt tot el cabal de suggeriments estètics i tota la fondària temàtica d’aquest gran film sobre la figura del doble (Joan Pons, suplement Play, diari Ara, 28.03.2014)

Són moltes les expressions que podem utilitzar per referir-nos a “Enemy”, i cap acaba de definir-la: raresa, abstracció mental, malson kafkià, a?lucinació onírica, torbadora i absorbent. Però potser el més important que ha aconseguit Denis Villeneuve és atrevir-se a filmar-la d’una manera tan audaç i imprevisible (Beatriz Martínez, Enemy, Time Out Barcelona, 28.03.2014)