Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Thierry Valletoux Gaumont – Rectangle Productions – LGM Cinéma Els nois i en Guillaume, tots a taula!, de Guillaume Gallienne

(..) en la superfície allò que explica és un equívoc sexual que, atesa la conclusió, semblaria que podria haver-se resolt en un parell de sessions de psicoanàlisi, però que, almenys en la seva representació, costa molt d’aclarir i constitueix el fil dramàtic (..) El film de Gallienne és un artefacte prou narcisista amb una comicitat dubtosa (queda al gust de l’espectador) construïda sobre tòpics i amb un simplisme formal amagat darrere el joc que estableix (Imma Merino, Equívocs diversos, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 28.03.2014)

(..) Un “tour de force” interpretatiu remarcable que en alguns moments propicia solucions de posada en escena un pèl forçades. Divertit i emocionant alhora, aquest èxit del cinema francès s’hauria pogut quedar en una denúncia més que evident de l’homofòbia. Tanmateix, ofereix una reflexió sobre els estereotips que regeixen les identitats sexuals que sap anar més enllà (Eulàlia Iglesias, suplement Play, diari Ara, 28.03.2014)

(..) La comicitat passa per l’excentricitat de la proposta i pel despullament emocional del director, exposat tant darrere com davant de la càmera. El punt dèbil del film, però, és el fet de subratllar la seva virtut: la voluntat de convertir-se en la millor de les teràpies (Violeta Kovacsics, Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!, TimeOut Barcelona, 28.03.2014)