Del BrasiL al RavaL

Els antropòlegs, aventurers i demés amants de la realitat indígena brasilera tingueren una cita, aquest cap de setmana, a casa nostra .  I és que a la 1ª mostra de cinema llatinoamericà, realitzada a Sant Feliu de Llobregat, s’hi van poder veure dues cintes sobre aquesta temàtica.

Concretament, la nit dedicada al Brasil, divendres 29 de març ,s’obrí, amb el curtmetratge “La batalla por el Xingú” (VO subtitulada en castellà), dirigida per Iara Lee al 2010. La cinta mostra, en 12 minuts, el conflicte d’interessos entre els més de 10 mil indígenes que viuen al riu Xingú i el govern brasiler, disposat a contruir-hi la tercera major represa hidroelètrica del món.  El mega-projecte hidrològic, destinat a desenvolupar econòmicament la regió i assegurar la sobirania energètica del Brasil, amenaça, però, en destruir la biodiversitat de la conca del riu Xingu i privar els indígenes dels seus drets a un futur sostenible.

Precisament, la segona cinta exposada a la nit: la pel.lícula “Xingú. La misión al Amazonas” (també VO subtitulada en castellà) mostra la construccuó del Parc del Xingú, la reserva indígena més important del Brasil. Dirigida per Cao Hamburguer, la pel.lícula, de gairebé 2 hores, s’ estrenà al 2012 al Brasil i arriba, ara, dos anys més tard a les Espanyes. (més…)

Arran de l´estrena a TV3 de la minisérie sobre la lluita del Bisbe Casaldàliga al Brasil a favor dels camperols i els indígenes al Brasil, el blog de Vilaweb “Els papers de Santa Maria de Nassiu“ (País Valencià) s´ha tornat a fer ressò de la notícia que el bisbe Pere hauria declarat com a testimoni davant els investigadors que treballen per a la CNV (Comissió Nacional de la Veritat).

Segons el blog valencià, el bisbe de São Felix do Araguaia fou víctima del període dictatorial. “Va viure a la seua pell la persecució i la tortura, i fins i tot la mort, li van matar un estret col.laborador. Encara que ja té 85 anys i una delicada salut, ha volgut prestar declaració per ajudar a aclarir aquells temps de foscor en les terres dels indígenes del Brasil, als quals i a les quals fa ser un far de referència”.

Encara d´acord amb el blog, Pere Casaldàliga “va rebre els investigadors, i els va explicar el paper de l’Església durant la dictadura i el suport que va prestar als camperols i indígenes. Els moments més difícils per a ell foren entre el 1971 i el 1976, anys en què va patir diverses amenaces de mort. El seu testimoni va ser escoltat pels investigador de la CNV, Anivaldo Padilha Luci Buff, Jorge Atilio Iulianelli i Daniel Lerner”.

(més…)

Qui s’hagi perdut aquests dos dies, 24 e 25 de març, l’emissió a TV3 de l’estrena televisiva de la pel.lícula sobre la vida de Pere Casaldàliga, el català més universal al Brasil, encara ho pot fer per internet a l’enllaç de TV3 a la carta.

“Descalç sobre la terra vermella” és el nom del film, emès com una minisérie en dos capítols, que rememora la història de vida del bisbe (jubilat) de l’Araguaia, al Mato Grosso (Brasil) i la seva lluita a favor dels indígenes i els camperols més desfavorits. Natural de Balsareny (Bages) Casaldàliga s’enfrontà a poderosos terratinents i hagué de patir amenaces de mort per la seva denúncia social.

(més…)

Després de conèixer de primera mà (sic) les bones formes principatines a l’ultima edició del Mobile World Congress de Barcelona – és a dir, de la mà (sic) de l’empresari Alex Fenoll (Share Is Fashion), el princep d’Asturies, Felip de Borbó, sembla que no n’ensopega una de bona i s’ ha endut aquest dimecres (12/03) un altre desplant, aquest cop, a a la brasilera.

Anfitrió d’un sofisticat dinar per a 50 convidats, preparat per l’Embaixada d’ Espanya al Brasil, al restaurant Figueira Rubaiyat de São Paulo, l’hereu de la corona espanyola ha estat plantat pel Ministre de la Casa Civil, Aloizio Mercadante, que no ha comparegut a la trobada, tot i haver-hi de representar la presidenta Dilma Rousseff. I és que el dinar, del qual participaven personalitats diverses i empresaris brasilers i espanyols, s’ha vist afectat per la tramuntana política daquests últims dies, que està causant turbulències al govern brasiler. 

“Del Raval al Brasil” era el nom que tenia el projecte d’ una ONG que treballava (i encara treballa) per a la inclusió social de joves del Raval de Barcelona, mitjançant les noves tecnologies de la informació. Concretament, aquell projecte es va materialitzar cap a l’ any 99 en un intercanvi puntual de joves ravalins amb joves necessitats de Rio de Janeiro, que també eren assistits, respectivament per una altra ONG local que es dedicava a instruir en la fabricació de taules de surf i a l’ ensenyament d’aquest esport marítim a les platjes de la capital carioca.

Quina és la nostra rel.lació amb aquell projecte d’ intercanvi solidari que pretenia ampliar els horitzons del joves d’ambues periferies globals? De fet, no hi teniem res a veure amb aquell projecte. El varem conèixer mig per casualitat, quan jo i la meva dona, brasilera, varem acostar-nos a la seu d’aquella ONG per a saber que hi feien. De seguida aquell nom, “del Raval al Brasil”, vaig sentir com la seva musicalitat sintetitzava el que seria per a mí una clau biogràfica. He viscut durant 27 anys al Raval de Barcelona. I desde en fa 10 i mig que visc al Brasil. (més…)